La temporada per emmarcar del Girona acaba sense el premi d'Europa

PAMPLONA (ENVIAT ESPECIAL)Europa continua sent impossible per a un Girona que va caure a Pamplona amb el cap ben alt, després d'un curs en què la nota no pot ser cap altra que l'excel·lent. L'Osasuna, amb una festassa al costat de la seva gent, serà l'equip que ocupi la plaça de Conference League amb la qual els gironins han flirtejat les últimes setmanes. Un doblet de Budimir ho va fer possible (2-1).

No s'havia vist en una situació així, el Girona, amb el suport de mig miler de seguidors que no s'ho volien perdre de cap manera. Ni al llarg de la història, ni en somnis. Bé, potser els més adolescents, aquells aventurats a escollir el conjunt de Míchel en videojocs. Ells potser sí que havien tingut l'oportunitat de situar el conjunt gironí en competicions europees. Però tot allò que passa als videojocs, per més alta definició que hi hagi, i per més que avanci la tecnologia, no és la vida real. La vida real està fora de les pantalles. Als carrers, als estadis.

I allà és on el Girona ha tancat una temporada fantàstica, de principi a fi. L'equip no fa ni un any que era a Segona, intentant disputar la tercera final de play-off d'ascens en tres anys. Ha perseverat i ha tingut la recompensa. I la sort de tenir en Míchel molt més que un entrenador. Míchel significa alegria, implicació. La base on construir un projecte que no ha assolit el rècord de punts a Primera en una temporada per un pèl. Però és que Machín continua sent molt Machín.

Els aficionats de l'Osasuna i el Girona tenen moltes coses en comú. Saben què significa patir i han plorat pel seu escut. Han acompanyat els seus futbolistes en descensos i no ascensos. Els navarresos, el 2015, perdien 2-0 a Sabadell, sabent que si baixaven a Segona B segurament desapareixien per problemes econòmics. Van empatar a dos en el temps afegit. Els gironins s'han estat gairebé la major part de la seva vida a Tercera, amb plantilles que es tancaven al vestidor perquè no cobraven. La gent que es manté fidel mereix que li passin coses bones.

Cinquena jornada sense victòria del Girona

I, com que per a cap dels dos Europa és una obligació, s'ho han pres com un premi. Això sí, després de deixar-se tot el que tenien al llarg de la temporada, el final de curs els ha enganxat amb poca energia. Ho supleixen amb sentiment, esclar. I amb talent, perquè ningú no regala quedar entre els set primers. L'Osasuna, que depenia de si mateix, va tenir en Abde, el jugador cedit del Barça, el seu gran perill. El marroquí va portar de corcoll Arnau, posant a prova en diverses ocasions Gazzaniga, sempre atent.

El Girona va madurar el partit, dosificant forces, tant les físiques com les mentals. A Castellanos se'l va veure lent en un parell de contraatacs, i en general a l'equip li va costar fer-se un nom en el partit. Tsygankov i Bernardo van gaudir de dues grans oportunitats a les acaballes d'un primer temps en què es mirava de reüll al Bernabéu, on l'Athletic, que no podia guanyar, havia fallat un penal.

Però en pocs minuts els gironins van desil·lusionar-se per partida triple. El gol de Sancet al Madrid ja ho posava tot de cap per avall, però el doblet de Budimir en cent vuitanta segons va colpejar durament les opcions d'un Girona que va retallar distàncies amb un gol de Reinier i sempre podrà dir que va arribar amb opcions europees fins a la darrera jornada de la temporada 2022/23, la del seu retorn a Primera.