Taty Castellanos, el davanter de moda, fa bategar el somni europeu del Girona

GIRONAQue fàcil que sembla, però que complicat que és encadenar victòries. El Girona va sumar la tercera consecutiva, que situa el somni europeu ben a prop, gràcies a l'aparició del davanter de moda a Montilivi, Taty Castellanos, que ha marcat sis gols en els últims tres partits. Amb la permanència més que feta, Montilivi va viure una altra nit plena d'alegria contra el Mallorca (2-1): Bernardo va avançar els gironins, Muriqi va empatar de penal i l'argentí va desfermar l'eufòria de l'estadi amb una gran rematada al minut 84.

Si a Sevilla va ser Juanpe qui va obrir el marcador, aquest cop va ser Bernardo. Tots dos llueixen un ampli currículum amb els de Montilivi: l'un va arribar el 2016 i l'altre el 2017. Són dos dels moltíssims fitxatges fets per Quique Cárcel, el director esportiu des del 2014, una persona clau per entendre el benestar actual. Avui el Girona és un model de com fer les coses. I això és gràcies a algú que ha malacostumat tothom amb la seva estratègia, aconseguint que un club orfe de projectes sòlids abans de la seva arribada disposi d'un idioma propi i consolidat que sap cap a on vol anar. No ho ha passat bé, Cárcel, que s'ha trobat amb una cosa curiosa: quan l'equip no rutlla se l'assenyala, però quan funciona sempre es troba algú millor a qui elogiar i entregar els mèrits. Sovint, la seva feina no ha estat prou reconeguda, però afortunadament sempre quedarà la història per poder-la repassar.

El Girona va haver de posar-se la granota de treball per superar un Mallorca garrepa, que va situar un bloc baix i dues línies plenes de futbolistes a prop de la seva àrea, tapant forats. S'havia de ser molt precís i saber fer circular la pilota a molta velocitat, però als gironins, que van gaudir de diverses oportunitats mitjançant Taty Castellanos, els va costar. No es pot estar sempre impecable i qualsevol es queixarà del rendiment d'un equip amb el qual es pot comptar encara que tingui un mal dia. No va ser per futbol i sí per estratègia, però val igual: una rematada de Bernardo al límit del descans va ser suficient per obrir la llauna.

Inconformisme blanc-i-vermell

L'equip no va necessitar obrir el catàleg ofensiu i en va tenir prou amb anar madurant el partit, que va caure del seu costat perquè ara mateix al Girona li surt tot bé. Li va faltar sentenciar, això sí. Ho va poder fer amb una gran oportunitat d'Artero, que la va picar per damunt de Rajkovic, però no s'esperava que Valjent la tragués de damunt la línia de gol. Al Mallorca, que tampoc va perdre el cap a la recerca de l'empat, ja li anava bé mantenir la incertesa fins als minuts finals. Intentava forçar errors, però no se'n sortia.

Va estar a punt d'empatar Dani Rodríguez, que va obligar Gazzaniga a fer una bona intervenció. S'ha guanyat un nom, el porter argentí, que no va poder fer res per evitar l'empat provisional de Muriqi, de penal. Quedaven deu minuts. I van donar per a molt. Perquè el Girona, que es podia haver conformat amb l'empat, no s'hi va resignar. L'equip, que tindria tot el dret del planeta a abaixar els braços, prefereix celebrar la permanència lluitant per un lloc entre els set primers. Oriol Romeu, amb tota la intenció, va enviar una pilota a l'escaire i immediatament després Castellanos va foradar la xarxa amb el seu oportunisme. Si els de dalt s'adormen, potser sí que el Girona acabarà la temporada en posicions europees. Aquest equip té una gana infinita.