"Tant de bo mantinguem el cuquet": els secrets de l'èxit del Girona segons la mà dreta de Míchel

GIRONASón dos quarts de nou d'un matí qualsevol a la Vinya, el complex d'entrenament del Girona construït dins del Camiral Golf & Wellness, just a tocar de l'autopista, ubicat entre Caldes de Malavella i Vilobí d'Onyar. Salvador Fúnez (Madrid, 1981) ja hi és, puntual com un clau. El segon entrenador blanc-i-vermell viu a la zona de la Devesa, prop del centre de la ciutat, i té una mitja hora de trajecte. Però és dels primers en arribar. "Esmorzo una mica i surto de pressa", explica a l'ARA abans que el colíder de Primera visiti l'Almeria, el cuer, aquest diumenge (14 hores, GOL).

"Quan entro, ja em trobo amb en David (Porcel, preparador físic) o en Néstor (Salmerón, preparador físic) i part de l'equip de treball. En Bala (Juan Carlos Balaguer, entrenador de porters) arriba un mica més tard. I a en Míchel (Sánchez, primer entrenador) no el veuràs fins cap a les nou", exposa la seva mà dreta. O, com ell diu: "Som el yin i el yang. Ens complementem bé, ja són molts anys. Amb una mirada en tenim prou". Fúnez i Sánchez es van conèixer el curs 2007-08, quan, plegats, van ascendir, com a futbolistes, el Rayo Vallecano de Segona B a Segona Divisió. Anys més tard, Fúnez dirigia equips del planter madrileny, en què l'ara líder de la banqueta era el cap de metodologia. De fet, li entrenava el fill gran. I quan Míchel va decidir-se a agafar el juvenil de divisió d'honor, no va dubtar a cridar-lo com a segon. "Amb dos companys més (Coke i Cobeño), també vam obrir una botiga. Era com un tot a cent, però més modern. Ens va enganxar la crisi i ens va durar sis mesos", comenta, entre rialles. Després d'una vida plena de sacrificis, han tocat el cel a Montilivi.

Però tornem a la Vinya, on els futbolistes estan citats màxim a quarts de deu. "El primer que faig és canviar-me i anar a fer un cafè. No penseu pas que arribem i ja ens posem a treballar, no. Donem molta importància al fet de fer coses junts fora del camp. No només per als jugadors, sinó per al cos tècnic. Per això invertim cada dia una estona en nosaltres, en explicar-nos les coses, en riure una mica", narra Fúnez, que després de posar-se al dia amb els seus companys, marxa cap a la reunió prèvia a l'entrenament. "A principi de setmana està molt unificat a càrrega tàctica i física, així que jo quedo en un segon pla. Aparec quan queden dos dies per al partit, i treballem gimcanes, jocs i algun exercici semblant que els organitzo i el dia abans, que el preparo pràcticament sencer, amb tasques de finalització i de pilota aturada", explica.

Un vestidor sense toxicitats

El gran secret del Girona, un equip que suma quinze victòries, tres empats i només una derrota en dinou partits, i iguala a punts amb el Madrid, és la seva felicitat en el dia a dia. "El grup humà és una passada, ens ha sorprès molt", assegura, i ho desenvolupa: "Pensem en Blind o Stuani, dos referents. Doncs són superhumils treballant. I si veuen que algun nano s'escaqueja en algun exercici, no ho permeten, els hi estan a sobre. Hi ha molts joves que són protagonistes, com Savinho, que de sobte es veuen sent notícia a tots els mitjans. I ells els ajuden perquè no els hi pugin els fums. Els fan córrer quan han de córrer. I els joves els respecten". Remen en la mateixa direcció. "Tenim bons suplents, que això també fa. Gent amb molt pes al vestidor, però que al camp no són actors principals d'inici, no et posen males cares. I quan surten, ho donen tot. No ens en podem queixar, en absolut", exposa Fúnez.

La reflexió és simple. "Som persones normals. Creiem en una idea, ens sentim bé, i tot flueix. Tenim des de la direcció esportiva demanant-nos què volem i fent-ho realitat, a l'esforç de cada treballador del Girona", recalca el madrileny, que també posa l'èmfasi en el procés de recerca de cada peça nova a un grup ja establert. "Quan fitxem, analitzem si la persona que entrarà pot intoxicar l'ambient que hi ha. Això és prioritari. Si ens diuen que és un nano complicat o ens donarà problemes, aquí no té espai". El concepte de normalitat agafa força. "Tenim idealitzats els futbolistes, però aquí fem bromes com qualsevol en fa amb el seu grup d'amics. Són com tothom, per això repeteixo que són normals. I mantenir la normalitat és difícil, però ho estem aconseguint".

De bomber a dir-li que no a Míchel

Com a bon segon, Fúnez intenta que "el dotzè, tretzè, catorzè, quinzè, setzè, dissetè i divuitè jugador estiguin tranquils. "M'apropo al gimnàs, parlo amb tothom. Els demano que no es preocupin, els recordo que entrenen bé, que el seu moment arribarà. Aquesta és la meva funció". Fa una tasca de bomber. "Sí, també apago incendis", afirma, entre rialles. "Protegeixo Míchel, que prou feina té. Si puc solucionar un conflicte evitable i alliberar-lo, ho faig". A part de fer-li d'escut, també li ha de dir que no. "És el cap, i molta gent li diu que sí a tot. Però David Porcel i jo som qui li neguem i li traiem coses. Més crític que jo amb ell no hi ha ningú. L'onada li va a favor, però la meva feina és dir-li la veritat. Mai no li diré el que vol escoltar, li diré el que penso. I si li haig de dir que no, l'hi argumento i li faig veure per quina raó penso diferent que ell", diu.

Ja és migdia a la Vinya i l'entrenament s'ha acabat. A la tarda, toca desconnectar. "No em fixo uns horaris. A vegades treballo durant estones mortes, però si puc fer coses amb la família, aquesta és la primera opció", afegeix, il·lusionat amb un tram de temporada que preveu emocions fortes. "Ni nosaltres ens creiem que tot plegat sigui real. Sentim que la cosa s'ha accelerat molt en poc temps. Fins i tot espanta una mica, l'atenció que rebem. Nosaltres sempre havíem passat desapercebuts i ara tothom ens mira. És del tot inesperat, per això crec que ho estem sabent gaudir. I la ciutat... La ciutat està embogida", admet.

La febrada pel Girona, en una última escena. "Míchel, quan entra en un restaurant, abans d'asseure's a taula ja s'ha fet set fotografies. I quan menja, també n'hi demanen. A mi, que soc totalment secundari, m'aturen pel carrer. És que ens estem disputant una Lliga amb el Girona, eh? Que parlem de coses molt grosses. Com vols que no ho gaudim? Tant de bo mantinguem el cuquet despert fins al final perquè potser això no ens torna a passar mai més a la vida", resumeix Fúnez.