El "somni" que Stuani està a punt de complir

GIRONA"És molt difícil explicar què se sent, t'ha de passar per entendre-ho", assegurava Cristhian Stuani. Havia passat al voltant d'una hora i mitja del seu gol al Betis. D'aquella segona rematada amb la cama dreta -la primera l'hi havia pispat Rui Silva- que va acabar amb tot l'estadi de Montilivi cantant "Uruguasho, uruguasho" al minut 92. "El millor és marcar al darrer instant i celebrar-ho bojament amb la teva gent. És espectacular, una sensació única. Soc molt feliç, sí", reconeixia amb cara de trapella. No mentia.

Quan Cristhian Stuani va arribar al Girona, el club encara no s'havia estrenat a Primera Divisió. Ara ja n'ha disputat 144 partits i l'uruguaià ha estat protagonista en la majoria, convertint-se en el futbolista que més n'ha jugat a l'elit vestint la samarreta blanc-i-vermella (125) i en el seu màxim golejador (57). Set temporades després del seu fitxatge, el 2017, el davanter és l'onzè jugador amb més partits (245) -el que més en categories professionals- i ningú no ha marcat més gols que ell en els 94 anys d'història del club (129). Amb l'afegitó que va col·laborar decisivament en el retorn a l'elit dels gironins, l'any 2022. Stuani es va quedar a Montilivi mentre molts en marxaven perquè no suportaven el fangar de la Segona Divisió. Per la seva fidelitat és considerat una llegenda.

Podria pensar-se que ja ho té tot fet, però no és així. Encara li queda un repte. Una cosa que no ha fet mai, com tampoc, esclar, el Girona. "La Champions, que era una fantasia que pràcticament ni existia. Però ara sí que m'ho imagino. Poder jugar-la amb el club per a mi és un somni. Seria increïble", admet. Increïble és que un tros de davanter com ell no hagi tingut mai l'oportunitat de jugar a Europa. Qui sap si el guió de la seva història de pel·lícula amb el club gironí -"és per a tota la vida", presumeix sempre- li reservava aquest premi en agraïment a un amor que no caduca. El Girona té un marge de nou punts quan en falten vint-i-quatre per poder disputar la màxima competició europea. La més petita, la Conference, és a un punt sempre que l'Athletic guanyi la Copa del Rei. Però tothom vol el tros de pastís més llaminer. "Tenim il·lusió per fer història aquesta temporada, però història gran".

Li brillen els ulls, quan parla. Probablement perquè recorda cada pas d'una trajectòria emocionalment intensa. Sobretot, els mals moments, que van estar a punt d'endur-s'ho tot. Però sempre li va quedar la fe. Per això assaboreix cada alegria. Sap que la vida no sempre és tan generosa, a l'hora de repartir-ne. Com a mínim al Girona, un club petit a qui cada gesta li costa el doble. "Em sento un privilegiat per tenir experiències de tota mena amb aquest club. Per a mi, cada gol que hi marqui i cada instant que hi visqui són importants. Dono tot el que tinc per aquest escut", defensa.

Especialista a alterar el cor dels aficionats blanc-i-vermells, el rol de Stuani va canviar arran del retorn a Primera. Primer a l'ombra del Taty Castellanos i ara de Dovbyk, l'uruguaià no disposa dels minuts d'abans, però continua sent imprescindible: és el suplent que més gols ha marcat (6) de les cinc grans lligues europees. Destinat a participar en el tram final dels partits, també s'ha abonat a marcar-hi: el gol contra el Betis segueix els anotats contra l'Almeria (85'), el doblet al València (82' i 88'), el Barça (95') i el Sevilla (89'). Té una mitjana d'un gol cada noranta-un minuts i n'ha celebrat tretze (vuit a la Lliga i cinc a la Copa).

Serà el capità en l'estrena europea

Quan arribi el debut continental, una fita que molts no deixen d'imaginar com serà, la capitania dels gironins ja té nom i cognom: "En aquest primer partit en la història del Girona a Europa, Stuani portarà el braçalet. És el jugador més important que mai ha tingut el club i ho continua demostrant. El seu nivell competitiu, el compromís... És el líder de l'equip i es mereix tot el que li està passant", va anunciar Míchel, també rendit a la seva figura.

"Si ho diu ell, serà així", li responia l'uruguaià. Stuani, amb contracte fins al 2026, no amaga que li agradaria retirar-se al Girona. Però abans continuarà pencant. "La gent ha d'estar molt orgullosa de nosaltres", afegeix. Mentre els seus companys titulars s'endinsaven cap als vestidors a dutxar-se per marxar cap a casa, ell, la resta de suplents i els que no van jugar cap minut -i fins i tot Savinho, sancionat-, van quedar-se una bona estona sota el diluvi de Montilivi, entrenant-se. Veient-lo agafar pilotes, moure porteries i ajudar a preparar els exercicis, no semblava pas que fes poca estona que hagués fet esclatar l'estadi. La dona i els fills se'l miraven des de la tribuna, com la resta de presents. Ningú es vol perdre els passos d'un futbolista que a Girona ha trobat el seu lloc.