El somni europeu del Girona encara no s'ha acabat
L’equip juvenil de Sergi Mora, revelació de la Youth League i amb la il·lusió pels núvols, afronta els setzens de final contra l’Olympiacos, vigent campió


GIRONA“M’imaginava una cosa espectacular, però el dia que et plantes a la ciutat esportiva del PSG i veus disset camps, tot passa per sobre de les expectatives. És una aventura al·lucinant”, assegura Sergi Mora, el tècnic del Girona juvenil, un dels equips revelació de la Youth League. Invicte en la primera fase, afronta aquest dimecres els setzens de final a Grècia, contra l’Olympiacos, vigent campió, a partit únic (16 hores, Movistar).
“Cada detall és una passada. Estem parlant de la millor experiència que tots hem viscut fins avui. El simple fet de veure l’escut del Girona envoltat de noms històrics et proporciona una dosi d’autoestima brutal. I, a part, els resultats. És que no hem perdut ni un sol partit!”, destaca. Té raó, perquè el camí està ple de bons moments: 0-2 al PSG, 2-0 al Feyenoord, 2-2 amb l’Slovan Bratislava, 1-1 contra el PSV, 0-0 en el desplaçament a Graz i 2-2 davant del Liverpool. El Girona va passar com a dotzè classificat, amb els mateixos punts, 10, que el Manchester City i el Bayern de Múnic.
El fet de trencar el gel en el debut amb un triomf va desencadenar unes conseqüències inhabituals. “En totes les travesses, érem els novells que s’estrenaven i tenien les de perdre. Però hem sabut entendre molt bé la competició. Hem estat a l'altura, en tots els sentits. I s’explica gràcies a molts factors. Com la primera victòria. Allà vaig veure els nanos més feliços que mai. Amb una expressió facial diferent, amb una mirada especial nova. Se’m posa la pell de gallina. Han demostrat la seva qualitat, sobretot col·lectivament, i tenen il·lusió per competir. M’ho posen molt fàcil”, afegeix Mora.
L’entrenador de Sant Andreu de Llavaneres també té molt presents els desconvocats i això ho ha inculcat als afortunats que sí que poden vestir-se de curt. “Estem força condicionats per la normativa, perquè només ens podem endur sis jugadors que no portin dos anys d’antiguitat al club. Nosaltres en tenim cap a una vintena de nous. I deixar fora un nano, dir-li que no podrà jugar un partit de Champions quan és el que somia, quan s’ha merescut ser-hi, és molt fotut. És molt delicat. Aquesta és la part que menys m’ha agradat. Per això soc tan exigent amb els que hi són: han de córrer i treballar pels companys que no hi són però que també formen part de l’èxit”. El vestidor ho ha captat, i s'ha implicat a mort.
“Una anècdota o transcendir”
Mora recalca que en les xerrades amb la plantilla, sempre els ha deixat clar que aquesta vivència –“la millor de les nostres vides”, repeteix–, podia agafar dos camins. “O quedava com una anècdota per explicar, o transcendíem. Què preferim? Dir que hem visitat estadis de renom, que vam jugar contra aquest o aquell talent, i que hem viatjat a ciutats immenses? O que estem fent història de veritat? Que no només hi érem, sinó que vam deixar empremta? De moment estem en els setzens i ja podem dir que hem passat la fase de grups. Però ho desitgem fer més gran encara. Si guanyem i ens classifiquem, el llibre del futur serà més bonic d’escriure. I nosaltres estem disposats a engrandir la història”.
Els grecs no són poca cosa. Van guanyar l’últim títol, golejant el Milà (3-0). “Si el destí ens l’ha posat al davant, és per algun motiu. Crec que no és casualitat. Serà dur, sí. A diferència d’altres equips amb més desequilibri individual, l’Olympiacos destaca per la seva mentalitat de bloc. Van tots a l'una. Són extremament solidaris. Però nosaltres també, eh”, diu, amb un grau d’advertència. “És evident que ho haurem de continuar fent molt bé, perquè si no és així, no passarem. Però podem fer-los mal. Ho sé perquè ho he analitzat. Hi ha aspectes en què podem imposar-nos, si fem el que sabem fer. I en ambició hem de ser superiors. Aquest és un dels nostres punts forts. I si ens eliminen, hem d’haver-ho posat difícil. Dir adeu amb el cap ben alt també és important, perquè no som un club més: estem defensant el Girona, i això té un prestigi”.
Mora reconeix que la Youth League li ha permès “pensar més de pressa, perquè tot s’accelera": "És un màster que et multiplica. El que normalment fèiem en set dies, ara ho fem en tres. També t’obliga a anticipar-te. Hi ha coses que no intueixes a curt termini i s’acaben visualitzant més endavant. Després ho entens, però fins que no t’hi trobes, no ho saps”. L’autocrítica forma part de l’aprenentatge. “Ens hem equivocat perquè ens havíem d’equivocar, només així es pot corregir. L’error hi ha de ser per millorar”.
Al cap de tothom al Girona hi ha l’opció de jugar com a locals si passen l’eliminatòria i el sorteig els és favorable. “És el que volem, jugar un partit més a casa”. A Montilivi? “Això seria una fantasia, sí”. El que és clar és que els Aznar, Aimar, Nacho, Coro, Arango, Hamony o el mateix Mora ho recordaran sempre: "El pas del Girona per la Youth League serà per a tota la vida".