Sidral veïnal per la futura ciutat esportiva del Girona
El club negocia la compra d'uns terrenys a Vilablareix, però els veïns s'hi oposen i podria canviar de plans
GIRONAAl projecte del Girona li falta una ciutat esportiva. És l'obra mestra que Pere Guardiola i Ferran Soriano s'imaginaven, el 2017, amb el primer ascens a Primera. Se'ls ha sumat Marcelo Claure, l'últim inversor a arribar. I l'acord amb CVC els ha donat l'empenta que faltava: el club no només ha detectat el terreny on vol construir, a Vilablareix, sinó que les negociacions per comprar fa mesos que van començar. Amb el que no comptava és amb l'oposició dels veïns, que s'han agrupat i recullen firmes en contra d'una operació que podria saltar pels aires.
Els terrenys que vol el Girona, que aquest divendres rep l'Athletic Club (21 hores, GOL) i ara opera com a llogater al PGA de Caldes de Malavella i té els equips formatius distribuïts en diferents llocs, són a la Massana, a la zona del Pla de Vilablareix, entre Salt i Aiguaviva i a tocar de l'autopista AP-7. Primer problema: avui dia el terreny no és urbanitzable i hauria de ser declarat equipament o servei i deixar de ser considerat sòl rústic. Segon problema: els veïns, que des del primer moment que es va filtrar l'interès del club blanc-i-vermell els han saltat a la jugular. S'hi han afegit Unió de Pagesos i l'Associació de Naturalistes de Girona.
Tots ells consideren que perdre la Massana significaria la pèrdua de les poques zones agrícoles que queden al municipi i a la zona metropolitana de Girona. No volen sentir cap explicació, han fet pintades i penjat dures pancartes i han escrit comunicats contundents rebutjant de totes passades la construcció d'una ciutat esportiva que comptarà amb sis-set camps de futbol per explotar l'activitat sencera dels equips del club (primers equips masculins i femenins i tots els formatius) i un edifici per a l'àrea de negoci. Econòmicament, el fons CVC ha provocat que al Girona entrin 32 milions d'euros. Per llei està obligat a gastar el 70% en infraestructures i àrees de desenvolupament. És a dir, 22,4 milions.
Segons ha pogut saber l'ARA, el Girona, que continua mantenint la Massana com a pla A, no descarta recórrer a altres alternatives que ha anat desenvolupant al mateix temps. La Massana és prioritària, però no és l'única opció: hi ha més terrenys estudiats. El club, que no s'esperava el sidral que es muntaria ni les dificultats per tirar endavant el projecte, té pràcticament perfilat el disseny de com ha de ser. Els estudis es duen a terme amb el suport i l'aval del City Football Group, que disposa de l'experiència de les ciutats esportives del Manchester City i el Torque uruguaià.
Més de 600 signatures en contra
La plataforma de veïns SalvemVilablareixRural, Unió de Pagesos i l'Associació de Naturalistes de Girona han demanat a l'Ajuntament de Vilablareix que no accepti el projecte del Girona. Fins i tot han aconseguit 614 signatures. També deixen tríptics informatius a les bústies i pels comerços del poble. Tot sigui per augmentar la pressió i intentar que no s'edifiqui en una zona considerada agrícola. Ho consideren un "despropòsit". "Cal protegir l'entorn, no compartim aquesta concepció de creixement insostenible i nociva per al medi natural que ens envolta i del qual gaudim tots i totes", defensen a la seva petició.
I continuen: "Els signants exigim a l’entitat privada (Girona FC) que busqui altres emplaçaments per al seu projecte urbanístic, emplaçaments que no suposin un atemptat contra l’entorn. Així mateix, demanem al consistori que estigui al costat d’aquells petits agricultors, ramaders i habitants del seu poble per protegir el nostre medi natural d’agressions intolerables com aquesta". En un comunicat enviat als mitjans de comunicació, els veïns del barri de Sant Roc i del Perelló de Vilablareix recalquen que, en primer lloc, "aquests terrenys no són urbanitzables amb la llei a la mà. Però ja se sap que amb voluntat política i interès econòmic s’aconsegueix tot. Que aquest tot no sigui en perjudici del nostre entorn rural, que també és de primera divisió".
Canviar les normes no és tan fàcil, però la gent s'està fent escoltar. "La poca zona rural que ens queda té un enorme valor agrícola, social, paisatgístic i natural. Bé ho saben tots aquells que, durant el confinament, han descobert aquest entorn i n'han fet el seu pulmó de cap de setmana a través de les passejades a peu o en bicicleta. Una ciutat esportiva amb múltiples camps de futbol i les instal·lacions associades voldrà dir també impacte paisatgístic, contaminació acústica i lumínica, massificació. Aquest entorn és privilegiat, precisament, perquè el conservem rural. Vilablareix també és les seves granges i masos, els camps de conreu de cereals o de groga colza. A tot això hi veiem un final imminent i per això volem alçar la veu", finalitzen.