Riquelme no és Román, és Rodrigo
El Girona visita l'Atlètic de Madrid, que aquest estiu li ha cedit el brillant mitjapunta
GironaL'any 2002, un argentí de nom Juan Román Riquelme intentava triomfar al Barça. El futbolista, que quan marcava aixecava les mans i se les posava a les orelles –un desafiament a la direcció de Boca Juniors convertida en un homenatge al popular personatge Topo Gigio, un ratolí de ficció que va fer fortuna a la televisió–, no ho va aconseguir. Dos anys abans de la seva arribada a Catalunya, l'any 2000, naixia un altre Riquelme. L'afortunat va ser Rodrigo, que es va criar a Madrid i ha estat educat sota la mirada futbolística de l'Atlètic de Madrid, ja que va entrar de ben petit al seu futbol formatiu. Avui és aquest Riquelme, Rodrigo, i no Román, qui intenta fer-se un nom a Catalunya, després que el club matalasser el cedís aquest estiu al Girona. Tots dos conjunts s'enfronten aquest dissabte al Cívitas Metropolitano (16.15 hores, Movistar LaLiga).
El mitjapunta ha generat una marca grandiosa a Montilivi assumint un paper protagonista dins dels esquemes de Míchel Sánchez, tot i la seva inexperiència a Primera. "Em defineixo com un futbolista alegre i que s'intenta divertir jugant a futbol. Em considero ràpid, amb un bon canvi de ritme i assistència i em moc bé entre línies. Així em venc", confessava –en una entrevista als mitjans oficials del club– l'internacional amb la selecció espanyola sub-21, que està en un punt dolç: en l'última aturada de seleccions va fer un doblet amb Espanya davant Romania i en l'últim partit amb el Girona va deixar bocabadat l'estadi amb un golàs contra la Reial Societat.
"Estic convençut d'haver escollit el lloc ideal, el meu gran objectiu és gaudir de l'any. M'agrada com treballa el Girona i m'encantaria aconseguir els propòsits de l'equip", afegeix Riquelme, que es va estrenar a l'elit del futbol estatal l'any 2019, sota les ordres de Simeone, amb uns minutets al Wanda contra l'Eibar. Per celebrar-ho va convidar els amics a sopar a casa seva. Al camp no és gens tímid, però aposta per la discreció quan els focus desapareixen. "Vaig complir un somni, aquell dia. El partit d'aquest dissabte per a mi és especial, esclar; però sortiré a guanyar. Necessitem els punts i ho donarem tot".
Abans de donar el seu sí al Girona, Riquelme va passar pel Bournemouth i el Mirandés. Aquest estiu, sense saber-ho, va passar les vacances amb la seva colla en un destí que l'assenyala com l'hereu d'Álex Baena. "Sí, sí, vaig estar aquí abans de fitxar, va ser casualitat". Un dels seus referents és Iniesta, però també escombra cap a casa citant Joao Félix i Koke. Amb aquests miralls s'entén millor la seva imaginació damunt del terreny de joc. Conegut com a Roro, el mot que li va posar el seu pare –"m'ho diu tothom, però Riquelme també m'està bé"–, ha participat en sis dels set partits de Lliga de titular i només se'n va perdre un per una inoportuna lesió. La seva influència és evident i les dades així ho corroboren: forma part del top cinc de futbolistes del campionat que protagonitza més conduccions superant la línia de mig centre rival, està entre els sis que més regateja i dins dels 15 que més rematen i millor orienten la rematada.
Un estadi de bons records
Qui sap si el Girona tornarà a donar la sorpresa en la seva visita a Madrid, on ha protagonitzat gestes que encara són recordades. En la seva estrena al Wanda, en partit de Lliga, va sucar-hi un empat gràcies a un gol de Portu. L'orgasme futbolístic, però, va arribar en la sonada eliminatòria dels vuitens de final de Copa del 2019 en què un gol de Doumbia al minut 87 va tombar l'Atlètic de Madrid (3-3).
Míchel espera que els seus homes siguin fidels als seus ideals, tot i l'entitat del rival, que podria estar distret pel partit de Lliga de Campions, i malgrat el fet d'acumular dues derrotes consecutives en el campionat. El tècnic demana personalitat i una contundència més gran en el terreny defensiu, després dels errors de les darreres setmanes, que han costat punts. El Girona no podrà comptar amb Samu, Borja, David López, Reinier i Kebé, lesionats. Però el grup no busca excuses i això no hauria de ser cap impediment per competir amb garanties.