La ressaca de l'Espanyol-Girona: una relació totalment trencada
Enviar a llocs de descens el conjunt blanc-i-blau és l'últim cop d’efecte dels gironins
GIRONAPosant-se el dit a la boca, Yangel Herrera va fer callar l’afició de l’Espanyol i va enviar el conjunt blanc-i-blau a llocs de descens. Va ser l’última malifeta del Girona a Cornellà-El Prat, un estadi que mai l’ha vist perdre: hi havia guanyat els tres cops que hi havia jugat, 0-1 la temporada 2017-18, 1-3 la 2018-19 i 1-2 la 2020-21. Aquest dissabte, quan els locals es fregaven les mans perquè per fi podien imposar-se, els gironins van esgarrapar un empat quan faltaven cinc minuts. Va ser un derbi hostil entre dues entitats que han escrit una rivalitat curta, però intensa.
L’origen de les males relacions, sobretot entre aficions, cal trobar-la en els prolegòmens del primer partit arran de l’ascens del Girona a Primera, el 2017. El conjunt blanc-i-vermell va aterrar a l’elit parlant amb molta facilitat de “la intenció de ser el segon millor equip de Catalunya”. I això va molestar els pericos, que si no en tenien prou amb la rivalitat històrica amb el Barça van veure com n'apareixia una altra d’inesperada que amb el pas del temps s'ha tornat força molesta.
Perquè, evidentment, l’Espanyol no es va prendre amb seriositat les paraules procedents de Pere Guardiola o Ferran Soriano, entre altres dirigents. Amb l’afegitó del seu vincle amb el Camp Nou, esclar. A Cornellà-El Prat se’n reien, de tot plegat. ¿Com podia ser que uns nouvinguts aspiressin a pispar un tron que històricament pertanyia als blanc-i-blaus? Per trajectòria, no hi havia color. Per potencial teòric, tampoc. No ajudava a la confiança de l’Espanyol imatges com la de l’espot promocional entre el Girona i el Barça, en què es veia com un aficionat gironí obria un calaix on hi havia les dues samarretes i acabava escollint la blanc-i-vermella. Això alimentava la creença, mai amagada, que els dos clubs s’estimaven. I si el Barça i l’Espanyol no eren amics, significava que amb el Girona tampoc podia haver-hi afecte.
De fet, a mesura que la diferència entre el Barça i l’Espanyol s’ha anat fent gran, els derbis han deixat de tenir tanta transcendència esportiva. I, en canvi, el fet que entre Espanyol i Girona tot sigui més igualat, ha eixamplat l’animadversió entre els uns i els altres. El que no s’esperava l’Espanyol era que els gironins els fessin ombra al terreny de joc, guanyant cada vegada que visitaven el seu camp tret d'aquesta última. També van acabar més ben classificats la temporada 2017-18, la primera del Girona a l’elit. A la ciutat dels quatre rius, el balanç és d’una victòria local, a Segona, i dos triomfs visitants, els dos a Primera.
"Catalans de merda, marxeu d'aquí"
Tal com s’ha vist a Montilivi, perquè en això de comportar-se incorrectament les dues parts hi tenen culpa, l’afició de l’Espanyol no ha rebut mai la del Girona amb els braços oberts. En els derbis jugats a Cornellà, com el d’aquest cap de setmana, els insults han estat constants. Les xarxes socials van plenes d’aficionats del Girona desplaçats a l'RCDE Stadium que no s’han sentit ben tractats. “Catalans de merda”, "marxeu d'aquí que això no acabarà bé" o “per això us tenim tant d’odi, sou escòria”, són alguns dels comentaris que han rebut.
Unes paraules que no representen tota l’afició de l’Espanyol, però que sí que se senten quan el Girona visita el seu estadi. També hi va haver temps per recordar el Barça, encara que no hi fos present. De fet, segons abans que Yangel Herrera marqués el 2-2, una part del públic cantava "puta Barça". I els aficionats blaugranes van reaccionar a les xarxes socials.
A Montilivi també recorden com uns ultres de l’Espanyol van enganxar imatges d’Ana Frank vestida amb la samarreta del Barça, a la zona ocupada pels aficionats visitants. El club no va trigar a condemnar-ho.