Remuntada del Girona, el Leicester català, que torna a ser líder de Primera
Tres gols en vint minuts finals capgiren el marcador contra l'Osasuna en la desena victòria en dotze partits dels gironins
GIRONA10 victòries en 12 jornades i líders de Primera, a l'espera del que faci el Madrid, que diumenge rep el Rayo Vallecano. Aquesta és la descripció del Girona, que ha remuntat a Pamplona (2-4), gràcies als gols de Dovbyk, Tsygankov i Aleix García en el tram final. A l'equip català se li està posant cara de Leicester, l'equip miracle que va guanyar la Premier League el 2016 contra tot pronòstic. Claudio Ranieri va ser l'home que va fer la gesta més grossa dels darrers anys en el futbol internacional. Qui sap si Míchel Sánchez ho superarà. Somiar és gratis. El que sí que sabem és que per descobrir què és la felicitat cal visitar Girona, aquests dies.
Quina batalla futbolística més bonica, la que s'ha viscut entre l'Osasuna i el Girona, dos clubs humils, però exemples gegants de com s'han de fer les coses. Els seus entrenadors, Jagoba Arrasate i Míchel Sánchez, fa sis i tres temporades, respectivament, que són al càrrec. I en aquest període de temps, esclar, han passat mals moments. Però els que manaven, als despatxos, els han donat temps. Han sortit a defensar-los públicament quan les coses no rutllaven, en èpoques de crisis de resultats. Els models es protegeixen així, creient-hi de veritat. Demostrant-ho amb fets i no només amb paraules que es pugui endur el vent.
Sota la pluja, que sempre ho converteix tot en més èpic, cada equip s'ha despullat per intentar imposar estils que sense ser iguals s'atrauen. El d'Osasuna, destinat a la intensitat, al joc directe, a no deixar cap mena de respir; el del Girona, orientat a la triangulació, a l'ocupació d'espais, a donar-li velocitat a la pilota. Amb un Savinho inspirat, com ja va demostrar entre setmana amb el seu gol maradonià que va donar la classificació en l'últim sospir contra el San Roque de Lepe, els catalans han fet valer el seu segell propi per fer-se seu el duel.
Perquè quan els peus del brasiler prenen contacte amb la bola, passen coses. Habitualment, favorables als seus interessos. Sota un desvergonyiment impropi de l'edat que té i la poca experiència en competicions d'alt nivell, Savinho ha estat el nom del primer temps. Ha trigat un quart d'hora a generar l'acció del gol, en un contraatac iniciat al seu camp, com en la Copa, però que a diferència de llavors va acabar en assistència a Dovbyk perquè l'ucraïnès deixés marcar a plaer Iván Martín. Un inici increïble per a un equip que està trencant tots els pronòstics en la Lliga.
Podia haver anat a més, la cosa, perquè ja abans Yangel Herrera havia perdonat el primer, rematant amb el cap una centrada d'Arnau. El Girona té un poder ofensiu que no es pot calcular, perquè ataca amb moltíssims jugadors que solen prendre bones decisions. Xuta molt, l'equip de Míchel, que per força ha de saber-ne. I malgrat que passin les setmanes passejant-se pels camps de tot l'estat com a líder, colíder o aspirant a la primera plaça, no té vertigen. Tot el que li passa és un premi, no una pressió.
Es rebel·len en la derrota
El Sadar és molt El Sadar, però, i l'Osasuna ha reaccionat després d'una pèrdua de Yangel Herrera que ha desorientat la defensa sencera: Moi Gómez ho ha provat des de la frontal i ha trobat la resposta de Gazzaniga, que ha deixat la pilota morta perquè Budimir la rematés al fons de la xarxa. Si el davanter bosnià va impedir que els gironins es classifiquessin per a la Conference League en la darrera jornada de l'any passat, avui ha estat a punt d'aixafar-los els plans. Però qui hauria previst que el Girona, aquesta vegada, arribés d'aquesta manera a Pamplona o que, veient-se per darrere, es rebel·lés com ho ha fet.
No en tenia prou Budimir amb un golet, que, tal com aquella tarda de juny, n'ha marcat dos davant la passivitat dels catalans, que per moments han semblat un altre equip. La rematada amb el cap del davanter, mentre la defensa del Girona s'ho ha mirat, no deu haver agradat gens a Míchel, que ha comprovat com el mig del camp feia aigües i Savinho ha semblat desaparèixer.
Però això últim no era cert i una de les primeres pilotes amb perill que ha tocat el brasiler en la segona part ha acabat amb el sisè gol a la Lliga de Dovbyk. El poder d'influència de Savinho és descomunal, com el terratrèmol que van originar els cacaus de Tsygankov i Aleix Garcia: 2-4 i lideratge per al Girona.
Osasuna 2-4 Girona
- Osasuna: Herrera, Areso, Catena, David García, Peña (Kike Barja, 83'), Torró (Moncayola (90'), Aimar (Raúl, 83'), Moi Gómez (Rubén García, 75'), Chimy Ávila (Ibáñez, 75'), Mojica i Budimir. Entrenador: Jagoba Arrasate.
- Girona: Gazzaniga, Arnau, Eric Garcia, Blind, Miguel, Aleix García, Yangel Herrera, Iván Martín (Portu, 86'), Yan Couto (Tsygankov, 70'), Savinho i Dovbyk (Stuani, 86'). Entrenador: Míchel Sánchez.
- Gols: 0-1 Iván Martín (16'), 1-1 Budimir (25'), 2-1 Budimir (55'), 2-2 Dovbyk (71'), 2-3 Tsygankov (80') i 2-4 Aleix García (90')
- Àrbitre: Munuera Montero (Comitè Andalús)
- Targetes grogues: Chimy Ávila (40'), Catena (41'), Budimir (51'), Arnau (72'), Yangel Herrera (85'), Torró (87') i Stuani (95').
- Targetes vermelles: Cap.
- Estadi: El Sadar, 20.100 espectadors.