Recital inoblidable del Girona a San Mamés

GIRONAEls aficionats del Girona a San Mamés, que s'ha acabat rendint al joc dels de Míchel, s'han fet sentir, quan l'àrbitre Díaz de Mera ha xiulat el final del partit. Han conquerit el camp de l'Athletic, sobretot amb una primera part d'una tirania absoluta. Aleix Garcia ha començat marcant i els altres dos gols se'ls han fet defenses bascos en pròpia. Entremig, Yuri ha retallat diferències i Raúl García ha posat la por al cos al final (2-3). La jornada passarà a la història del club gironí, que suma dos grans triomfs consecutius i ja és més a prop de la part alta que de la part baixa de la classificació.

Quina manera més bonica de començar a la Catedral. El Girona només ha necessitat quatre minuts per avançar-se i dinou per fer dos gols. L'inici ha estat escandalós gràcies a un golàs d'Aleix, a qui no li han tremolat les cames per enviar la pilota lluny de l'abast d'Unai Simón. L'Athletic s'ha vist sorprès davant la resposta dels gironins, perquè si al conjunt bilbaí, per un moment, li ha passat pel cap que els de Míchel s'estarien instal·lats a la seva àrea traient aigua, ha acabat rebent un cop de realitat. El Girona mai espera, el Girona proposa. El 0-1, amb els catalans plantats a camp contrari, és la millor mostra de l'estil d'un equip que no se sent inferior a ningú. Un gol amb assistència de Tsygankov, que ja va marcar i assistir en el darrer partit contra l'Almeria. L'ucraïnès creix de pressa.

De fet, el creixement individual està alimentant el creixement col·lectiu. Perquè Tsygankov, dels últims a arribar, no és l'únic que sembla encaixar amb una precisió exacta. El tècnic blanc-i-vermell ha inculcat una mentalitat ambiciosa que possibilita la llibertat dels seus futbolistes sobre el terreny de joc. I els jugadors, agraïts, li estan corresponent amb una imatge fantàstica. Quan el 0-2, un rebuig de De Marcos que ha acabat al fons de la xarxa, ha estat una certesa, feia estona que l'equip acumulava mèrits per fer el segon: Riquelme no ha estat precís a una centrada d'Arnau i Simón ha escopit un parell d'ocasions de Castellanos i Bueno. A còpia d'insistir, San Mamés ha emmudit.

Es recordarà pels segles dels segles que el Girona, al minut 19 d'un 26 de febrer del 2023, feia un recital davant d'un estadi que no ha imposat, ha estimulat. Els gironins hi havien guanyat un cop, en un partit que van jugar contra el filial. A l'Athletic, a domicili, no l'havia derrotat mai. Però sempre hi ha una primera vegada. Un estadi més per a una col·lecció de gestes inacabable.

Hi ha hagut una reacció local, esclar. Primer Gazzaniga ha desviat un xut enverinat de Berenguer, de falta directa; i al cap d'un moment, Iñaki Williams ha vist invalidat un gol perquè la tecnologia ha detectat que estava avançat per mil·límetres. El Girona, malgrat tot, aconseguia fer-se seu el domini cada vegada que tenia ocasió, sortint perillosament cap endavant. En el fons sabia que per més meravellós que semblés el 0-2, si es podia calia fer el tercer perquè mai se sap: les coses poden canviar d'un moment a l'altre. Ho ha demostrat un gol salvatge de Yuri, que amb un míssil hauria pogut estalviar l'esforç de Gazzaniga.

Però la primera part encara no s'havia acabat. I tant de bo no ho hagués fet, perquè ha estat un espectacle. Faltava la cirereta d'Aleix, que ha marcat el primer, ha centrat en el gol en pròpia de De Marcos i l'ha tornat a posar perquè Vesga s'introduís el tercer en el temps de descompte. El d'Ulldecona, protagonista absolut.

A quatre punts d'Europa

Després del descans, el Girona sí que s'ha vist obligat a tancar-se, perquè el setge de l'Athletic ha estat impossible de qüestionar. Per terra, mar i aire ho ha intentat l'equip de Valverde, que ha topat una vegada i una altra contra el mur defensiu construït. Especialment, mitjançant centrades i joc directe que ha exigit la màxima concentració dels gironins. Tampoc és que s'hagin comptabilitzat gaires aturades de Gazzaniga. De fet, Arnau ha rebutjat un xut de Williams i Berenguer ha rematat fora en les ocasions més importants.

El sobreesforç físic al qual s'ha vist exposat l'equip de Míchel no ha impedit que, molt de tant en tant, trepitgés els dominis d'Agirrezabala, que ha substituït Unai Simón, que ha recaigut de la lesió. La batalla ha estat grossa i Javi Hernández també ha abandonat. Riquelme ha tingut el quart, inaccessible per a la fantasia d'un Girona amb les cames cansades, però el cor fort. El 2-3 de Raúl García ha inquietat durant el temps de descompte –ha fregat l'empat en un cop de cap desviat–, que s'ha fet etern però ha acabat amb un somriure d'orella a orella pel marge cada cop més gran respecte al descens. l perquè el Girona, actualment, és a tan sols quatre punts d'Europa.