Un parell d'espurnes desactiven el gran paper del Girona al Bernabéu

GIRONAL'exercici de fe del Girona a Madrid no s'ha vist recompensat amb punts. Dos gols de Modric i Vinícius en el tram final de cada part han esborrat les opcions de l'equip de Míchel (2-0), que ha deixat una gran imatge amb la qual alimentar l'autoestima per a futures jornades. Aquesta és la setena derrota en els últims vuit partits d'un vestidor que només ha sumat tres punts dels divuit en joc en la segona volta. El Madrid, en canvi, torna a ser segon en la classificació i està empatat a 54 punts amb el Barça.

El plantejament de Míchel ha estat intel·ligent i ha anat d'un pèl que no hagi sortit bé. Ha cedit la pilota, conscient de la superioritat dels blancs, i ha proposat anar en llarg sempre que n'ha tingut ocasió. La temporada passada, també a aquestes altures del campionat, els gironins es van plantar al Bernabéu amb la Lliga en joc, sabent que una victòria els situava líders. Aquell súper Girona va idear un duel a tomba oberta que va acabar com el rosari de l'aurora: el Madrid va marcar en el seu primer xut i al cap de mitja hora ja havia sentenciat el partit. Finalment, el va posar al seu lloc amb el 4-0 final, amb la graderia fent l'onada i el públic demanant la maneta. Aquest cop, amb la lliçó apresa, ha plantat cara de veritat.

De fet, si haguessin tingut més punteria avui el duel hauria estat molt diferent. El Girona ha gaudit de tres ocasions claríssimes amb l'empat encara al marcador, dues salvades per Courtois a xuts d'Arnau i Van de Beek, i l'altra de Tsygankov, enviada al cel. Els d'Ancelotti, al veure els intents del seu rival, també han provat de fer mal a davant, aprofitant la velocitat de Vinícius i Mbappé. En tot moment, però, s'han trobat una seriositat insòlita dels blanc-i-vermells, que en les darreres jornades havien ensenyat les vergonyes a la mínima dificultat. David López, Krejcí i Blind han evitat diversos atacs que feien molt mala pinta.

Llavors, ha aparegut Modric per aturar el temps. El croat, als 39 anys, continua donant lliçons de futbol. En un petit desajustament a la sortida d'un servei de cantonada, s'ha trobat sol al llindar de la frontal de l'àrea, i ha enviat una obra d'art impossible d'aturar per a Gazzaniga. Tota la gran feina dels catalans ha quedat anul·lada amb una simple acció.

Però el Girona no s'ha ensorrat. Si abans del partit donava per fet que per rascar alguna cosa calia que s'ajuntés la seva excel·lència amb un mal dia del Madrid, s'ha trobat que l'escenari no era l'infern que s'imaginava, tenint en compte la mala dinàmica de joc i resultats en la qual es troba. Amb una mica més d'esforç podien alinear-se els astres. Danjuma, el punta escollit en l'onze, ha posat tothom molt nerviós en un un contra un que ha enviat fora. Però, com a mínim, l'equip s'ha deixat veure. Vinícius ha contrarestat amb una rematada al travesser. Si els locals feien el segon, allò s'acabava.

Sense referent a dalt

Amb l'entrada d'Arthur, les possessions gironines ja eren més llargues, i els dos equips s'han intercanviat els papers. El Girona, valent i amb una personalitat reconeixible, s'ha ubicat a camp contrari, amb intenció de dominar. El Madrid ha corregut com un dimoni enfurismat, però ha continuat topant-se sobretot amb Krejcí, que ha portat Mbappé pel camí de l'amargura. Míchel se l'ha jugat, ja sense res a perdre, buscant la rapidesa de peces com Bryan Gil i Asprilla. Per segona setmana consecutiva, durant un tram de partit, l'equip ha jugat sense un davanter centre de referència. Simptomàtic.

Amb el Girona bolcat i encomanant-se a un cop de sort, ha arribat la redempció de Vinícius. Però ha estat un bon Girona, el que s'ha vist al Bernabéu. El millor Girona de les últimes setmanes.

La gran contradicció de l'"orgull" que pregona el Girona