El Girona empata amb el Betis i el Reial Madrid li pispa el lideratge

GIRONACap escenari ni cap rival intimida el Girona, capaç de silenciar el Villamarín en un partit memorable acabat de manera cruel (1-1). L’equip de Míchel es va plantar davant del Betis, el va mirar als ulls i li va dir, de manera trapella, que a jugar pocs el superen. És la confirmació que aquest estil està fent furor a Montilivi, disgustat per la punyalada final de Pezzella, quan els gironins estaven a punt de sumar la vuitena victòria seguida a domicili. Que li faci mal aquest empat diu coses molt bones. L’empat no taca la seva imatge, però suposa cedir el lideratge, ja que el Reial Madrid va aconseguir superar en el temps afegit l’Alabès (0-1) i situar-se líder, amb els mateixos punts que els gironins però amb l’average particular guanyat.

No veure’s líders en solitari no distraurà els pensaments d’un Girona que té les coses molt clares. Malgrat l’empat final, ho va demostrar contra el Betis. Pablo Torre, titular, no va deixar entreveure la seva falta de minuts. I Juanpe, que va haver d’entrar superada la mitja hora, per la lesió muscular de David López, i que es va situar per fi en solitari com el futbolista de la història del club amb més partits en categories professionals (234), tampoc no va desentonar. Tot rutllava.

El Betis de Pellegrini és un tros d’equip que va exigir l’atenció dels gironins. De fet, no hauria estat desgavellat que s’avancés, perquè Gazzaniga va aturar un fort xut de Willian José i Ayoze va marejar la defensa amb una acció individual que va acabar per damunt del travesser. La resta, tret de certa angoixa provocada per la rauxa final, va ser blanc-i-vermella. Quan tot estava controlat, el gol de Pezzella va deixar tothom glaçat. L’argentí va rematar un córner polèmic, perquè no era córner: en l’acció prèvia, l’àrbitre interpreta que és Aleix Garcia qui toca la pilota, però és un futbolista local.

Un final dur, perquè Míchel no es va separar ni un pèl del guió de sempre. I els seus futbolistes, encantats, van mostrar-se tan atrevits i inconscients com de costum. Havia avisat Yan Couto al només començar el partit. Però l’espurna que va encendre el que hauria pogut ser un nou desenllaç preciós va ser produïda per una associació a l’interior de l’àrea rival, que va acabar amb Ruibal escombrant Savinho, que ja l’havia ballat i encarava Rui Silva amb mirada assassina; la que no havia tingut abans, per cert, amb una ocasió defectuosa que va acabar a les mans del porter.

Però quan un futbolista del Girona falla, s’aixeca i ho torna a intentar. Així va ser amb Savinho, el preludi de l’enèsima demostració de sang freda d’Artem Dovbyk des dels onze metres. L’ucraïnès, a qui no sembla que l’afecti res, va marcar el seu onzè gol de la temporada. Al segon temps, quan el Betis volia, però no podia, fer un pas endavant, el Girona va trobar diversos camins per posar-hi remei, com els contraatacs. Amb les bandes ràpides, entre Couto i Savinho van alimentar constantment el perill. Va fallar la finalització, plena de males decisions. La rematada final de Pezzella, en una jugada embolicada i il·legal, va ser un punyal inesperat al cor.

Triomf agònic del Reial Madrid (0-1)

L’empat li costa el lideratge al Girona, ara en mans del Madrid. Contra l’Alabès, els blancs es van quedar amb deu des del minut 54 per l’expulsió de Nacho –que va fer una dura trepitjada amb els tacs per davant a Samu–, però un gol de cap de Lucas a la sortida d’un córner va permetre als de Carlo Ancelotti tancar l’any com a líders.