Puntàs preciós del Girona a Madrid: Stuani silencia el Bernabéu

GIRONAPodríem estar hores i hores aplaudint el rendiment del Girona al Bernábeu. L’equip català suma un punt boníssim en la seva lluita per la permanència i surt del descens (1-1), mentre que el Madrid en cedeix dos en el seu mà a mà particular amb el Barça i tan sols n'hi treu un. A Girona se’n parlarà durant anys, d’aquest empat. És una fita històrica que s’ha de celebrar.

Enfrontar-se a un gegant sempre és emotiu per a un club humil com el Girona. Un detall com a exemple: l’equip va estrenar capità –i braçalet, recordant les Fires de Sant Narcís– en la figura de Valery, l’únic gironí present. El noi de l’Escala té dos germans petits que juguen a futbol i que aquesta setmana, a l’escola, diran als amics que el seu germà va jugar al Santiago Bernabéu. Que era allà, amb Modric, fent el sorteig de camp. Nens que gràcies a l’arribada del club a Primera ja no s’emmirallen en Messi o Cristiano perquè tenen l’exemple de qui volen ser a casa, entre les seves parets. El partit de Valery ha estat genial, però li ha faltat el gol per convertir-lo en brillant.

L’inici ha estat trepidant, amb una ocasió per conjunt. Si el Madrid s’ha deixat veure amb un xut de Modric, el Girona, atrevit com de costum, ho ha provat amb Castellanos. Ha fet canvis Míchel, intentant aprofitar l’espai que sol haver-hi enmig de la immensitat que desprèn aquest estadi. Tot és desmesurat, al Bernabéu: les torres, les graderies, la riquesa i les estrelles. Els gironins, amb l’equipació de la senyera, han multiplicat efectius a les bandes, amb Arnau i Couto a la dreta i Miguel i Valery a l’esquerra. Els d’Ancelotti, sense Benzema, s’han agafat a Valverde, Vinícius i Rodrygo.

I si passava?, es preguntaven tímidament els catalans, que tot i ocupar llocs de descens no perden la personalitat. Fa un any jugaven a Fuenlabrada, a Segona. Avui han intentat tancar la sagnia de sis jornades sense victòria (ja són set) en l’escenari més complicat, el del líder, que ha freqüentat l’àrea i ha pres el domini ben aviat: un xut de Rodrygo l’ha desviat Gazzaniga, que gairebé es fa un embolic amb la pilota, en una d’aquelles jugades que a Montilivi posen els pèls de punta.

Hauria entrat al paradís Valery si una rematada amb el cap, a centrada d’Arnau, s’hagués dirigit uns centímetres més cap a la dreta. Ni Cortouis l’havia vist venir, aquesta. El Girona ha aguantat bé la primera envestida local, ha detectat on podien fer-li mal i hi ha posat solucions. La segona ja ha estat més seriosa, amb un xut llunyà de Camavinga i un pal de Rodrygo. És ben bé que no hi ha moment per respirar, a Madrid. Tard o d'hora intimida.

El Girona, però, ha arribat al descans sent molt millor i ha deixat mut el Bernabéu en una nova cavalcada de Valery, el gran protagonista de la primera part, que ha superat Carvajal i li ha cedit la pilota a Yangel Herrera, que, arribant des del darrere, l’ha impactat contra el travesser. L’equip de Míchel, sense fer fressa, ha gaudit de tres ocasions immillorables per avançar-se. Quina llàstima.

L’esforç té recompensa

Vinícius ha demanat als aficionats que els animessin, un bon símptoma de la bona feina dels gironins, que han mantingut el tipus a la represa. Fins i tot, es permetien el luxe de tenir homes de la talla de Riquelme, Reinier o Stuani a la banqueta. El "I si passava?" del principi, una utopia quan tothom s’ha llevat al matí, s’ha anat fent real. El Bernabéu ha començat a protestar fins i tot pels serveis de porteria, entenent que Gazzaniga perdia temps, i Vinícius ha provocat una petita picabaralla. Estaven nerviosos.

Obligat per una coça de Kroos que ha lesionat Couto, Míchel ha cridat Riquelme, un mitjapunta de fantasia que està fent un curs excepcional. En la primera pilota que ha tocat, s’ha desfet de Carvajal i Camavinga per assistir Castellanos, que ha xutat centrat. En la segona, ha deixat Valery tot sol davant Courtois, però el gironí ha malgastat l’u contra u. Li han xiulat fora de joc, però no ho era. El Girona no es creia que les ocasions no entressin. Valery somiarà amb els errors davant la porteria.

Tampoc s’ha cregut Vinícius el regal del cel que li ha caigut, després d’una assistència de Valverde que no ha ensorrat els plans blanc-i-vermells. Asensio, a qui Gazzaniga ha tret el 2-0, ha fet penal per mans i Stuani ha marcat l’empat. El Madrid ja s’ha desesperat del tot, quan Rodrygo ha fet falta a Gazzaniga abans de fer el segon, però l’àrbitre l’ha anul·lat. El Girona, feliç sobre la gespa, ha escrit un capítol brillant de la seva història.