La psicosi que trenca rècords al Girona de Míchel

GIRONA"No ens podem entrenar, no podem", lamenten fonts de la plantilla del Girona, que està patint una crisi mèdica sense precedents i que va més enllà del calendari, en què aquest curs ha de compaginar tres competicions. Els problemes tenen l'origen a l'estiu, quan la pretemporada va estar carregada de conflictes. Jugadors lesionats a l'Eurocopa, fitxatges esglaonats, un virus i una càrrega individual diferent entre els mateixos futbolistes, a més del fet que no va haver-hi prou sessions per igualar els nivells entre els integrants del grup, ja van provocar que el col·lectiu comencés descompensat a escala física. Una realitat que esperaven rectificar amb el temps, però que no ha fet més que empitjorar.

Tan sols vuit homes han evitat quedar-se seriosament a la infermeria –alguns amb cops i altres al límit, perquè no han tingut més remei que jugar-ho pràcticament tot–; la resta, uns quinze, hi han estat en un moment o altre, sovint coincidint en blocs d’una desena i la majoria amb lesions musculars, cosa que ha provocat imatges surrealistes, amb banquetes gairebé plenes d'adolescents desconeguts que mai no havien tastat l'elit. Els entrenaments de qualitat que tant reclamava Míchel han quedat oblidats, ja que els tècnics i els preparadors físics hang hagut de tenir més cura que mai d'uns jugadors que semblen de vidre. "Ens fa respecte jugar, perquè no sabem qui serà el pròxim a caure", deia recentment David López, un dels que s'han salvat. Que toqui fusta, pel que pugui ser.

La Lliga de Campions, preciosa i cruel a la vegada, tampoc ha permès respirar gens ni mica quan el vestidor ha demanat una pausa a crits. Els enfrontaments cada tres dies han capgirat completament la preparació blanc-i-vermella, que si la passada temporada tenia una setmana sencera per estudiar, amb pràctiques damunt del terreny de joc, de quina manera s'enfrontaria al rival de torn, ara un bon gruix de vegades s'ha de conformar amb tancar-se en una sala davant d'un reproductor i imaginar-s’ho i analitzar-ho amb talls de vídeo. Divendres de la setmana passada, sense anar més lluny, la sessió va tenir una durada de trenta minuts, quan el dia abans havien tingut festa. Els hàbits són totalment oposats.

Durant el tram més recent de Lliga el Girona ha prioritzat no precipitar-se i no prendre més mal abans que arriscar. Perquè no són només les baixes en si mateixes, sinó que també costa trobar el moment adient per reincorporar les peces a l'activitat rutinària, amb la distància física que hi ha entre els sans i la resta. La preparació no és ni de bon tros la ideal i la teoria pel que fa a una lesió muscular anuncia que els futbolistes es trenquen perquè forcen en els partits anant curts de càrrega, o perquè van més carregats del compte i se sobrecarreguen. La realitat és un misteri.

Autocrítica sense assenyalar responsables

Míchel també fa autocrítica i es passa les nits rumiant com pot fer-ho perquè les trencadisses dels seus homes s'aturin: "He revisat entrenaments, repasso els minuts que ha jugat cadascú, però ni puc controlar-ho tot ni puc fer una alineació pensant que ics futbolista ha de jugar només ics minuts. La situació és molt complicada, però també m'està servint per aprendre".

Ni una mala paraula cap als homes de la seva confiança ni cap assenyalat com a responsable, malgrat que tantes lesions musculars puguin fer pensar en certa incapacitat per estructurar i organitzar una plantilla que bàsicament no passa d'entrenament previ, dia de partit, recuperació, descans i tornem a començar. En boca seva: "Pel que fa a la gestió, és el pitjor moment de la meva trajectòria com a entrenador", diu, i per posar-hi una petita dosi d'humor afegeix: "Fer l'alineació és el més fàcil, perquè només haig de mirar qui tenim".

Actualment el Girona no pot fer servir un lateral dret (Francés), un central (Krejci), un parell de migcampistes (Solís i Iván Martín), un interior (Misehouy), dos extrems drets (Asprilla i Tsygankov), un extrem esquerre (Danjuma) i dos davanters (Abel Ruiz i Portu). Durant aquesta aturada s'entreveu que en recuperi uns quants (Krejci, Solís, Iván Martín i Tsygankov, i qui sap si Asprilla i Abel Ruiz), pensant en el derbi contra l'Espanyol del dia 23. Contradictòriament, ha sumat dues victòries consecutives que l'han impulsat. "És fotut per a tothom, però hem de tenir personalitat. En el fons, el més important és ser nosaltres mateixos en tot moment. Siguem els que siguem", defensa Míchel.