Un propietari a la presó, un club en llei concursal i un vestidor sense cobrar

GIRONAEl diumenge 9 de març del 2014 al matí, un entrenador sorià desconegut donava voltes amb un cotxe per Llagostera. S'havia passat sis hores conduint i no havia dormit pràcticament gens. Es deia Pablo Machín i tenia una reunió pactada amb Oriol Alsina, que en aquells temps compaginava la direcció esportiva del Girona amb la seva obra mestra al petit municipi de la comarca del Gironès, on va arribar al futbol professional des de les categories regionals. Perquè aquesta història va de miracles.

La nit abans, el Girona, cuer de Segona, havia estat esclafat a Sabadell (4-0) i buscava sacsejar la banqueta. Machín no tenia gaire currículum: una trajectòria com a futbolista més aviat discreta al Numància, on, com a bon home de club, va tenir la seva primera experiència com a tècnic. Va estar-hi molts anys i hi va fer de tot: també formava part de l'staff que va derrotar el Barça del triplet i el sextet en el debut de Pep Guardiola a la Lliga (1-0).

Girona, però, era un altre món. Un món amb les butxaques buides, per ser més exactes. L'entitat estava en llei concursal i no hi havia diners. El propietari era Josep Delgado, que estava en recerca i captura per un presumpte frau fiscal d'evasió d'impostos a la hisenda de Polònia. Acabaria a la presó i el club, en altres mans. El guió del fitxatge de Machín va ser de pel·lícula, com els cinc anys que va estar-se al club. Al restaurant on es va trobar amb Alsina i els altres membres de la direcció esportiva hi havia el president Francesc Rebled. Però no a la mateixa taula, no. En un reservat a part esperant novetats. Com les trobades amb Delgado, que es feien sota un pont o en encreuaments en diferents ciutats o pobles, mai repetint destí, per si algú els podia veure. "Vam demanar una paella i Machín gairebé no la va ni provar", recorda Alsina, l'única persona que va creure de veritat en aquella decisió, en el llibre Els millors anys de la nostra vida, que explica el cicle exitós del sorià a Montilivi.

"Cobrava una quantitat mínima, tot i que vam poder gestionar el pis i els menjars", descriu Rebled. "Com a mínim no vaig perdre diners. Cada dia menjava al restaurant Draps, vivia sol en un pis de l'avinguda Sant Francesc, em pagaven la llum, l'aigua, el pàrquing...", apunta Machín, que va separar-se temporalment de la família per començar una aventura trepidant que, tres mesos després, ja havia donat els seus fruits: el Girona va salvar la categoria gràcies a una reacció totalment inesperada, però molt treballada, amb petits grans miracles com el d'Ortuño i Becerra a Ponferrada, o la genialitat d'Eloi Amagat contra el Deportivo. Partits en què hi havia molt més que una permanència, perquè qui sap si un descens hauria comportat la desaparició del club, que deu anys després és segon a Primera Divisió i té un peu i mig a la Lliga de Campions.

Problemes per pagar el lloguer

Però les fites no s'acaben en aquella continuïtat a Segona, tot just comencen. Machín va activar la renovació automàtica pactada i sant tornem-hi, que no ha estat res. I aquell Girona, ja sense Alsina, però amb Quique Cárcel, va fer 82 punts, no va pujar perquè ho va esguerrar tot un gol del Lugo en l'últim minut de l'última jornada i estava massa deprimit, tot i guanyar 0-3 l'anada de les semifinals de play-off, per no ser remuntat davant del Saragossa (1-4). I aquell any, quan tocava cobrar, pilotes fora. "Vam estar gairebé tres mesos sense veure diners. A partir d'aquest període podies marxar lliure, però l'estratègia del club implicava pagar-nos la part mínima, aproximadament un 25% del sou, quan arribava aquesta data. Recordo estar al vestidor i preguntar als nois si sabien què era un termini fix o un fons d'inversió. Hi havia gent que no podia pagar el lloguer del pis i entre tots ens posàvem d'acord perquè a aquesta persona se li pagués abans. Anàvem a entrenar a diversos camps de la província i Javier Galiano, el delegat, s'havia de presentar abans a pagar perquè en cas contrari no ens deixaven entrar a les instal·lacions... Tot era un desastre", desenvolupa l'exentrenador del Girona, actualment a l'Apollon Limassol de Xipre.

Un cop el Girona va sortir del concurs de creditors va ser adquirit per TVSE Futbol, una cortina de fum del que vindria després, el City Football Group i Pere Guardiola. Tornaria a quedar-se a les portes de Primera, caient en la final de play-off contra l'Osasuna. El 4 de juny del 2017, però, anava la vençuda: Pablo Machín es convertia en el primer entrenador que feia pujar l'equip a l'elit. El mantindria, esclar, gràcies a una brillant estrena, abans de marxar cap a Sevilla deixant un milió d'euros. Una frase del sorià va fer fortuna en aquells temps: "Ells juguen amb metralletes i nosaltres, amb pistoles". Una dècada més tard del seu fitxatge, ara és el Girona qui va amb metralletes.