Portu reprèn la seva història d'amor amb el Girona mentre Montilivi tem l’adeu de Stuani

GIRONATotes les mirades s'han centrat en Cristhian Stuani. També en Portu, esclar, protagonista al final amb un gol al límit que serveix per reprendre la seva història d'amor amb el Girona: en el seu últim partit com a blanc-i-vermell, fa més de quatre anys, va marcar, i també ho ha fet avui en el seu retorn. Però tothom ha volgut intentar desxifrar cada gest de l'uruguaià, per si significava alguna cosa. Protagonista al terreny de joc, ara també ho és fora del camp, on cada detall és analitzat al centímetre.

Stuani va sorprendre fa uns dies a l'assegurar públicament que el seu futur a Montilivi era "incert", i compta amb una oferta de l'Aràbia Saudita, on el mercat tanca el dia 7; és a dir, dijous. En la prèvia del triomf contra el Las Palmas (1-0) va fer una piulada en què confessava que seria un dia "molt especial".

Això no va fer res més que alimentar els dubtes, molts, i les certeses, poques, respecte a la decisió que prendrà, si és que n'ha de prendre alguna. "Molt especial per què? No m'acollonis", "Últim partit a Montilivi?", "Ai, que això sona a comiat...", "No se li acudirà acomiadar-se al final del partit sense haver-ho avisat abans, no? M'agafa un atac de cor allà al camp mateix", "Se m'acaba de trencar alguna cosa per dins" o "No estic preparada per dir-te adeu. No marxis, queda't" són alguns dels missatges que el davanter, una llegenda faci el que faci, va rebre.

Mentrestant, el club, sigui en veu baixa o mitjançant Míchel les vegades que se li ha preguntat, confessa que no sap res de cap oferta per Stuani, que estan tranquils. Avui ho ha tornat a dir: "Ni a mi ni al club no ens ha dit res, crec que es quedarà. No dono gaire importància als tuits". A Montilivi no hi ha cap pla B preparat, però no poden mirar cap a una altra banda, perquè saben que hi ha cas. Sigui amb oferta o no, alguna cosa passa si el teu millor futbolista no posa la mà al foc per continuar. L'entorn tampoc resol els misteris quan els hi demanen que "pot passar qualsevol cosa". Aquí tots juguen les seves cartes mentre a l'aficionat blanc-i-vermell se li encongeix el cor. La imatge de tots plegats, això sí, s'embruta. Si arriba el final, no mereix que sigui trist.

I entremig de tot plegat, calia jugar un partit, qui sap si l'últim de Stuani a Montilivi, un home que ha establert un vincle tan fort amb l'escut que moltes nits no el va deixar dormir i que, després de l'ascens de fa dos anys, ja està en pau. Hores més tard del seu misteriós tuit, va posar-se el braçal de capità i va mantenir el seu lloc a l'onze. Els gestos han semblat normals, no hi ha hagut mirades estranyes cap a la graderia ni ha fet res fora de l'habitual. O això ha semblat.

Invicte amb deu punts de dotze

El cas Stuani és l'única inquietud d'un inici de curs immillorable per als blanc-i-vermells, que malgrat la pèrdua de quatre dels seus puntals del curs passat (Bueno, Romeu, Riquelme i Castellanos) mantenen l'alegria i l'ofici. I amb Portu, també la miqueta de sort que sempre fa falta. El Girona s'ha pres molt seriosament la visita del Las Palmas. No s'ha cregut més que el seu rival, que ha avisat amb una clara ocasió de Pejiño, tot sol, davant Gazzaniga, al minut 3. L'argentí ha rebutjat el xut i allà ha començat l'allau.

La partitura dels de Míchel ha carburat amb ocasions de tota mena, tan sols anul·lades per Vallés, que ha tret mans i peus, més d'una vegada, davant Savinho i Tsygankov. Si Stuani i Montilivi volien homenatges, no han tingut fortuna. A l'uruguaià li han invalidat un parell de gols: un, amb col·laboració amb Álex Suárez, per fora de joc; i l'altre per una falta en el bloqueig de David López, que estava quiet. Aquest ha fet enfadar el públic, perquè era legal.

Ha faltat precisió en els futbolistes ofensius del Girona, que s'han associat bé però s'han equivocat sempre en l'últim moment, quan han hagut d'escollir. No ha errat Gazzaniga, el porter local, segur en dues accions de Pejiño i Julián Araujo, el mexicà cedit del Barça, que ho ha intentat amb un bon cop de cap.

Amb mitja hora al davant, el duel continuava obert. Stuani ha marxat en un triple canvi de Míchel, que necessitava més frescor, la clau per desencallar la ment. Ha anat tot tan de pressa que a l'uruguaià pràcticament no se l'ha aplaudit. En aquell moment, el marcador era urgent. I ho ha estat cada cop més. Montilivi sí que ha ovacionat Portu en el seu retorn, cridat d'urgència per intentar la proesa de sumar deu punts dels dotze en joc. I el murcià no ha fallat i ha aprofitat una jugada embolicada, en el minut 88. Portu, protagonista d'una parella inoblidable amb Stuani en la primera etapa a Primera, ha embogit, s'ha assenyalat l'escut i li ha fet un petó. Portu ha caigut dempeus a l'estadi. Falta saber si la parella podrà continuar mantenint el Girona invicte en un inici de Lliga de somni.