Partidàs del Girona per cruspir-se l’Athletic

GIRONAIván Martín es va lesionar a Tenerife, en els primers minuts d’una data que acabaria amb el Girona a Primera. Ell plorava, aquella nit. Sabia que la cosa seria greu, perquè la fractura era al peroné. No havia tornat a jugar fins que Míchel li va donar entrada contra l’Athletic a mitja segona part. Potser va ser un senyal del destí, perquè amb la seva presència, com si l’equip invoqués l’aura que aquella nit el va fer sentir tan especial, tot just sortir va marcar David López. Res comparat amb quan Martín va recollir una pilota per fer el segon i posar fi a tants mesos de patiment, solitud, metges i gimnasos. Tothom es va emocionar.

El Girona va suar una victòria que en aquell moment sentia controlada, perquè l’Athletic va marcar el 2-1 i va fer que els darrers minuts fossin un neguit constant. Segellat el triomf, l’equip de Míchel s’assegura quedar fora del descens una setmana més i ja ha aconseguit, a Montilivi, els mateixos triomfs que en l’última temporada que havia jugat a l’elit. Només per posar-ho en context.

Quina meravella de partit va regalar el Girona a la seva afició, que per fi es va veure recompensada amb un resultat que permet respirar. El repàs que el conjunt blanc-i-vermell va donar als de Valverde fins i tot va fer que no sentís el fred que feia. Només en el primer quart d’hora es van comptar fins a cinc ocasions clares de l’equip gironí, que va sortir increïblement intens a cruspir-se els lleons. “El marcador no s’ha mogut i no n'entenem els motius”, deien les ràdios visitants. Els motius eren que ni Valery ni Miguel Gutiérrez ni Toni Villa havien tingut punteria.

Sostingut per la parella Oriol Romeu i Aleix Garcia, el Girona va posar cent marxes més al joc. S’havia de compensar el mal que podien fer els bascos en velocitat posant-hi intensitat. I així va ser. Ells, de fet, van passar-se molts minuts buscant un repòs que els catalans no estaven disposats a permetre. Unai Simón va estar impecable en un xut de Yangel Herrera, que es va posar en mode trapella marxant d’un contrari amb sotana inclosa per xutar ben ajustat al pal. Gran feina la dels de Míchel, a qui només va inquietar un intent de Raúl García.

David López està en ratxa

Però com que els gironins no es conformaven amb l’empat, van sortir de la mateixa manera a la segona part. És cert que Nico Williams va posar a prova Gazzaniga aviat, però el porter argentí intimida i no és tan fàcil de superar. En la millora defensiva també es nota el retorn d’un David López que ha encaixat com un guant a l’eix central i té bon ull per veure porteria. Tornem a l’atac, que la pilota no parava quieta: Taty Castellanos ho va intentar un parell de cops però va acabar topant amb Unai i no entenent-se bé amb Valery.

I va ser aparèixer Iván Martín i tornar-se Montilivi un espai d’alegria, en què l’afició va poder celebrar un nou i merescut triomf a Primera. David López, que ja havia marcat fa dues setmanes contra l'Osasuna, i el mateix Martín van ser els golejadors; Guruzeta va retallar distàncies. El Girona va fer un partidàs.