Futbol

“Sí, som noies, i què? No podem ser iguals que els nois?”

L’aleví femení del Girona és l’únic equip del club que competeix en categoria masculina

Les jugadores del Girona en un entrenament
Jordi Bofill
26/03/2022
3 min

Girona“Després del primer partit de Lliga en què ens van marcar vuit gols, i venint d’una pretemporada plena de derrotes contra equips masculins, les noies ens van dir que no volien jugar contra nois. Em vaig sentir molt culpable”, confessa Virgínia Parella, l’entrenadora de l’aleví femení del Girona, l’únic equip del club que competeix en categoria masculina. Una decisió purament esportiva, fruit de la inquietud. "Com puc fer que les noies millorin?", es qüestionava Parella durant l’estiu. Quan la idea li va venir al cap, la va traslladar als despatxos, i d’allà va anar al terreny de joc. La va encertar.

“Buscàvem elevar la competitivitat, perquè fins ara només la trobàvem quan ens tocava enfrontar-nos a noies bastant més grans. La majoria de jornades havíem de posar normes, com marcar quan s’haguessin complert una sèrie de passades, o fins i tot ens limitàvem per una qüestió de joc net”. Calia buscar noves fórmules que potenciessin les habilitats de les jugadores. “Corríem el risc que poguessin creure que anaven sobrades, que deixessin d’esforçar-se al 100% o optessin per jugar fàcil”, comenta Pau Ortega, el segon entrenador. Però, esclar, primer s’havia de digerir l’impacte i superar la por. “A vegades quan parlem d’un vestidor ens equivoquem al generalitzar, perquè cap persona és igual. Cada cervell reacciona d’una determinada manera. Es diu «el vestidor té por» i ja hi havia noies que pensaven que prendrien mal, quan anessin al xoc; però també n’hi havia que els esperaven per driblar-los”, afegeix.

Les noies del Girona entrenant-se.
L'equip rebent instruccions de l'entrenadora.

La diferència genètica entre homes i dones no ha sigut cap impediment perquè l’aleví femení continuï interpretant el llenguatge associatiu que presideix Torres de Palau, la seu del planter del Girona. “Tècnicament, estaven preparades, però ara el creixement ve provocat perquè estan obligades a fer-ho tot més de pressa. El pas endavant és espectacular, sobretot físicament”, admet el cos tècnic, sorprès per les propostes dels rivals intentant anul·lar-los. “Ens defensen individualment per tot el camp, mai no ens ho havíem trobat. I les noies han après a pensar, a anticipar-se al que passarà per evitar que passi i a solucionar-ho per elles mateixes”, diu Parella, oblidada aquella estrena a Sant Gregori en què el vestidor no les tenia totes després del 8-0. “Sabíem que era un bé per a elles. Els hi vam fer entendre que amb el temps notarien la millora, encara que es perdessin molts partits. Els hi vam repetir tantes vegades que van confiar en el fet que alguna cosa passaria”, segueix Ortega. El que va passar és que l’equip va encadenar una sèrie de 13 victòries seguides i és segon a la classificació.

Comentaris fora de lloc

Però com enfoquen el fet d’enfrontar-se a una noia, els nois de 10 i 11 anys? “Malauradament, quan sortim al camp ja hi ha un rum-rum, però el que està malament és el sentiment de «si no guanyem a les noies, haurem perdut contra noies». El pensament ens fa mal, perquè creuen que pel fet de ser nois són superiors. Això ha de canviar, i ha de canviar ja. Les noies no són més dèbils, no els ha de fer vergonya perdre contra elles. Sí, som noies, i què? No podem ser iguals que els nois? El pitjor són alguns dels comentaris que de vegades ens hem trobat. Les noies ens diuen que els han sentit en diverses ocasions, però nosaltres els seguim dient que es concentrin en competir i millorar”, expliquen Parella i Ortega.

“Mai contestem, ni contestarem, amb paraules. Nosaltres contrarestem amb la pilota als peus. Al camp demostrem que s’equivoquen, els que pensen que no hi fem res”, defensen els entrenadors d’un equip que inspira. “En el dia a dia no ens n'adonem, perquè per a nosaltres és molt normal. Venim, ens entrenem i juguem; és el que hem fet sempre. Però som conscients que estem trencant barreres i desigualtats: treballem, lluitem i ens esforcem per recordar a la societat que als nois i les noies ens uneixen més coses de les que ens separen”. El millor equip del Girona no és el de Míchel, que aquest diumenge visita Almeria (21 hores, #Vamos). El millor equip del Girona és l'aleví femení format per l’Àfrica Aragón, la Jana Bagur, la Júlia Bellapart, la Leyre Carballude, la Nora Cebrián, la Rania El Haidouri, la Nadia González, la Clàudia Hereu, la Laia Moreno, la Isona Toledo, la Maggie Xicola, la Carla Herrera i la Carla Sitjes.

stats