GIRONA"Borja [García] s'acomiada del Girona després de 8 temporades i 233 partits. La seva dedicació, talent, professionalitat i el seu compromís han deixat una empremta inesborrable en la història del Girona FC. Gràcies i molta sort, Borja!". Aquest tuit, acompanyat d'un cor i alguna emoticona més, publicat l'1 de juliol pel compte oficial del club gironí, amb la corresponent nota de premsa, de tres paràgrafs i 28 línies de text, penjada al seu web, és l'única notícia que es coneix de la separació entre l'entitat i el mitjapunta madrileny, un dels futbolistes més influents de l'última dècada a Montilivi, que aquest dissabte viurà un Girona-Leganés (16.15 hores, Movistar LaLiga).
Veient com el Girona, habitualment, ha tingut força cura a l'hora d'acomiadar noms importants en el passat, cas d'Àlex Granell, que va poder dir adeu des de la gespa de l'estadi en un acte preciós, al costat de la seva família; Pere Pons, que va oferir una roda de premsa de comiat; Aday Benítez, que va rebre una samarreta commemorativa, sentint l'escalf del públic abans d'un partit; o fins i tot del Taty Castellanos, homenatjat en el darrer Trofeu Costa Brava; era estrany que a un dels dos únics protagonistes en els dos ascensos de la història –l'altre és Juanpe Ramírez–, no se li fes cap mena d'acte especial.
Segons ha pogut saber l'ARA, però, és Borja García qui no vol saber-ne res. El madrileny, ara sense equip, no contesta a les trucades del Girona, que ha intentat diverses vegades posar-se en contacte per fixar una data, perquè el jugador pugui gaudir d'un homenatge més que merescut. "No ens agafa el telèfon ni ens respon els whatsapps", confessen des del Girona, i també admeten que, una vegada oficialitzat que no renovaria el seu contracte, van existir algunes converses per tirar endavant la proposta. Però quan la cosa semblava encarrilada, i sense un motiu aparent, Borja va deixar de contestar, sempre segons la versió del club. De fet, insisteixen a dir que persones molt importants de l'entitat li han trucat i escrit, però res: s'ha esfumat, com si ja no existís.
"No és que no vulgui, és que no pot"
Aday Benítez, un dels seus millors amics i excapità del Girona, va parlar de la situació fa uns dies al programa Montiliving. "És complicat, sí. Jo parlo amb ell: no diré cada dia, però gairebé, perquè compartim coses en la nostra vida. Per a ell, marxar del Girona ha estat un moment difícil. Com també ho va ser per a mi", opinava, reconeixent que la inactivitat per culpa de les lesions ja donava alguns indicis del final d'una etapa preciosa. "Va haver-hi un moment en què tenia un punt de consciència que podia passar, perquè l'any passat no va participar i el curs anterior ho va fer tan sols en 11 jornades".
"No vull revelar res, perquè ho hauria de fer ell, però crec que si no vol acomiadar-se, és perquè li ha fet mal. A mi em va passar, també. Jo estava dolgut quan m'ho van proposar, però tinc un vincle amb l'afició i ho vaig fer. Però a Borja li fa mal. No és que no vulgui, és que no pot. Però no m'ho ha dit, eh?", continuava, per afegir: "Li he notat. En Borja duu una cuirassa, ell no diu res. Jo intento treure-li. Tanmateix, el futbol ja ho té, això: o surts per la porta de davant o per la de darrere. Com un gran, perquè la gent l'estima molt, però per darrere".
L'últim gran servei del madrileny va ser el gol a Ipurua en la tornada de les semifinals d'ascens del 2022, que iniciava una remuntada que acabaria a Primera. "També té la sensació, com jo, que s'hi ha deixat la pell, es va trencar el genoll i després no va tenir la recompensa", finalitzava el de Sentmenat.