Eric Garcia i Portu, la cirereta de la plantilla del Girona
Jhon Solís tanca l'últim dia de fitxatges a Montilivi
GIRONAS’ha sortit amb la seva, el Girona, tossut en el seu desig perquè fos Eric Garcia i no cap altre qui substituís Santi Bueno, fugat a la Premier League. Tant el director esportiu, Quique Cárcel, com l'entrenador, Míchel Sánchez, s'han fet un tip d'insistir i insistir amb el tema del central de Martorell, que a principis de setmana va parlar amb el tècnic blaugrana, Xavi Hernández, per demanar-li sortir de l'equip perquè no veia amb bons ulls no tenir minuts. Amb el conjunt gironí ja hi havia parlat, Garcia, de qui Míchel valora positivament que, a part de ser central, pugui actuar de pivot. El Barça va pispar al Girona el seu pivot titular, Oriol Romeu. El Girona s'ha quedat amb Pablo Torre i Eric Garcia, la cessió del qual es va fer oficial a darrera hora, i que amb Portu completa un mercat de fitxatges molt positiu en clau blanc-i-vermella.
Però el Girona ja cal que doni les gràcies al Manchester City, l'altra peça del triangle, operant en direcció Barcelona amb Joao Cancelo com a actiu protagonista. Les dues operacions, indirectament, han compartit camí, perquè l'entitat de Montilivi, en condicions normals, no podia afrontar el préstec d'Eric Garcia. De fet, ni la totalitat del sou, perquè el Barça assumeix una part molt generosa de la fitxa. I parlar de traspàs, esclar, era impossible. Veient el panorama, Laporta i companyia, mentre Xavi els menjava l'orella dient-los que no, que comptava amb el futbolista tal com li va dir personalment, asseguraven que no hi havia tracte possible. Fins que van comprovar, en les converses pel lateral portuguès Cancelo, que necessitaven generar fair play financer i que podia passar per la cessió d'Eric Garcia. Perquè sense ell, ni Cancelo ni Joao Felix. Al Girona, tot plegat li ha anat perfecte.
Cárcel i Míchel somriuen assegurant-se que l'eix central torna a tenir un nom jove a qui recórrer. El Girona ha treballat de valent l'últim dia de mercat lligant tres fitxatges. A Eric cal sumar-hi Portu i Solís. El retorn del davanter de Beniel és sentimental: va passar-se tres temporades a Montilivi entre el 2016 i el 2019 i torna al Girona renunciant a una bona picossada. El davanter, fins ara al Getafe, ha signat fins al 2027 i s'enfila al milió i mig d'euros. En el seu moment, Portu va ser la venda més alta de la història de l'entitat. La Reial Societat en va pagar la clàusula, de deu milions d'euros, coincidint amb el descens a Segona. La seva primera aventura va deixar un molt bon record individual (115 partits i 29 gols), amb el primer ascens a Primera i les dues primeres temporades a l'elit, en què va formar parella amb Cristhian Stuani, amb qui protagonitzarà un last dance al Girona sempre que l'uruguaià, que la setmana passada va deixar la porta oberta a marxar, no abandoni l'entitat. A l'Aràbia Saudita, el mercat no es tanca fins al 7 de setembre.
Jhon Solís, de l'Atlético Nacional, per uns cinc milions i mig
El tercer nom del dia és el del jove migcampista colombià Jhon Solís, de l'Atlético Nacional, a qui va adquirir en propietat per una xifra aproximada de cinc milions i mig d'euros. El fitxatge va generar sorpresa perquè es tracta d'un futbolista desconegut pel gran públic, però des del City Football Group, el gran valedor del traspàs, se'l té molt ben considerat i feia temps que entrava en el seu radar. Solís resol, en part, el forat deixat per l'adeu d'Oriol Romeu. En part perquè no és un pivot defensiu com a tal, sinó un migcentre de recorregut. La seva joventut (només té 18 anys) pot ser un impediment per donar un alt rendiment a curt termini en la seva primera experiència a Europa. Caldrà tenir paciència amb el futbolista, que ja es va entrenar amb els seus nous companys i va signar fins al 2028.
L’adeu de Santiago Bueno
Quan faltaven poc més de dos dies perquè es tanqués el mercat d'estiu, el Girona va veure alterats els plans que tenia. La direcció esportiva que lidera Quique Cárcel confiava amb tancar l'arribada d'un migcampista (Solís) i un davanter polivalent (Portu), però es va veure obligada a fitxar un central (Eric Garcia). Santi Bueno, que no ha participat en cap dels tres partits de Lliga jugats fins ara per una lesió al tram final de la temporada passada, és la peça que ho va remoure tot. El central uruguaià és la baixa amb què no comptava l'equip blanc-i-vermell i es converteix en la venda més alta de la història del club.
La Premier ha vist en Bueno una oportunitat de mercat i el Wolverhampton se'l va endur per un preu al voltant dels dotze milions d'euros. El Girona, a més, es quedarà amb el 20% d'una futura venda del futbolista, que va signar contracte fins al 2028. La clàusula de rescissió de l'uruguaià, que ha estat quatre temporades a Montilivi i hi ha disputat 120 partits, estava estipulada en 25 milions d'euros.