Montilivi guanya en l'escridassada més gran contra els propietaris del Girona

GironaNo és gens habitual veure l'afició del Girona tan empipada. Més dòcil que altra cosa, especialment en aquests anys de bonança, els socis blanc-i-vermells, quan s'han queixat, sempre ho han fet amb la boca petita. Sí, alguna piulada a les xarxes socials, algun crit puntual, però res més. Fins avui, que s'han organitzat, liderats per la Federació de Penyes, per fer una mocadorada espectacular als propietaris i al CEO del club, Ignasi Mas-Bagà, pels preus fixats en la visita del Liverpool a la Lliga de Campions. El que havia de ser un any increïble (i que ho és) està portant més enrenou del previst (massa) en la gestió organitzativa.

Perquè és un clam contra els que manen, no contra l'equip, que ha liquidat la visita del Leganés amb patiment (4-3). La gent està furiosa, perquè ja no és que se'ls tingui poc en compte o no se'ls estigui premiant pels anys de fidelitat, és que se senten menystinguts, convertits en una mena d'objecte que només fan servir quan els ve de gust. L'abonat del Girona està tip de veure com a Montilivi, que fa aigües per tot arreu, no hi ha cap actuació. El soci paga (cada cop més) religiosament el carnet, però no paga unes instal·lacions de primer nivell. Ho accepta i calla. No pot entrar tothom a la Champions, perquè no es poden fer servir les retràctils, i cal sortejar qui i quan hi accedeix. Ho accepta i calla. Però veient que el dia del Feyenoord, que no es va omplir, hi havia un munt de neerlandesos a les graderies, que contra l'Slovan es van regalar entrades a última hora perquè no es veiessin zones del camp buides i que el dia del Liverpool els anglesos pagaran menys que els gironins, ja ha dit prou. Això ni ho accepta ni calla.

El gran problema, expressen des de la Federació de Penyes, és que, abans que tot hagi esclatat, els socis han intentat obrir ponts amb el club, que s'ha tancat en banda i s'ha negat a dialogar i a buscar solucions. Això ha ferit la sensibilitat de la gent i s'ha creat una fractura que ara sí que serà complicada d'arreglar. Als alts dirigents, que ja s'ensumaven alguna cosa, però no tant, no els ha servit de res esborrar del videomarcador de l'estadi el temps en joc, per si la gent se n'oblidava. La mocadorada ha estat de les grosses, la protesta més gran en moltes dècades a l'estadi. Amb persones girant-se cap a la llotja, fent voleiar el mocador mentre xiulaven i protestaven, i algun clam de "directiva dimissió". Els peixos grossos de l'entitat, com si res, han continuat mirant el partit. Però l'avís ja el tenen: als socis no els agrada com estan dirigint el Girona.

Tres punts molt importants

I el Girona-Leganés? Doncs força entretingut, la veritat. Els de Míchel han superat un partit més important del que pot semblar, gràcies a un penal transformat per Stuani a l'hora de joc, ampliat amb una diana en pròpia porteria de Sergio González. Els madrilenys, dignes rivals, han espantat fins al final gràcies a un bon xut de Munir després de contrarestar fins a dues vegades els gols de Miguel i Arnau en la primera part. A Montilivi ha passat de tot, mocadorada històrica inclosa.