El moment de l'orgull del Girona
L'equip de Míchel s'enfronta a l'Athletic, cinquè classificat, amb un marge de deu punts a la classificació
GIRONASan Mamés no decidirà res, però pot significar que el Girona visualitzi, de manera sòlida, el seu nom dins dels bombos de la pròxima Lliga de Campions. El partidàs que enfrontarà aquest dilluns l'Athletic i l'equip de Míchel (21 hores, GOL) representa un repte interessant per als gironins, encara dolguts en l'orgull per la seva incompareixença al Santiago Bernabéu de la setmana passada. Amb la lluita pel lideratge una altra vegada oberta, després de l'empat del Madrid a Vallecas que podria deixar-los novament a tres punts dels blancs en cas de victòria, a Montilivi fa dies que asseguren que el seu objectiu és entrar a Europa. Però, si aconsegueixen sobreviure a Bilbao, això pot canviar perquè, concretant un xic més, la diana apuntaria a un dels quatre llocs que donen accés a la Champions.
"Si som capaços de guanyar, la Champions serà un objectiu proper. Faltarien 13 jornades i trauríem 13 punts al cinquè. Però haurem de continuar sumant. La xifra exacta per arribar a la Champions no sé quina serà, però penso que amb 59 no en farem prou. El partit a Bilbao és important, però després n'hem de guanyar més", recorda Míchel. Ara com ara, el marge del Girona, segon classificat, amb l'Athletic, cinquè i en llocs de l'Europa League, és de deu punts. Així que tot el que sigui no perdre serà un resultat rodó per a un vestidor que fins i tot té la possibilitat d'ampliar el coixí i inflar-se encara més de moral. Quan falten quaranta-dos punts perquè la Lliga s'acabi, la mitjana dels últims anys indica que els blanc-i-vermells tan sols necessiten quinze punts per assegurar-se la seva presència a la Lliga de Campions.
Yangel Herrera tornarà a l'onze inicial, i segurament Arnau també, perquè Yan Couto és baixa per sanció. L'interrogant és Blind, per un cop. Si fallen, l'avantatge es reduirà a una mica més de dos partits. I caldrà tenir en compte el goal average individual, empatats 1-1 en el partit de la primera volta. Però el pitjor no serà això, esclar, seran els dubtes que es puguin instal·lar en un grup que aquest curs no està acostumat a la derrota. De fet, la patacada a Madrid va ser la primera lluny de Montilivi a la Lliga. I, per primera vegada, encadena dos partits seguits sense guanyar i sense marcar, dos fets que no es veien des del juny i des de fa més d'un any, respectivament.
Però el Girona ho ha fet tan bé que l'avantatge és contundent surti com surti de l'enfrontament contra l'equip de Valverde, que s'encomana al potencial dels germans Williams i creua els dits perquè Sancet estigui bé. L'equip de Míchel, que continuarà mirant-s'ho des de la graderia en el seu últim partit de sanció, ja sap els resultats dels seus rivals directes, que aquest cap de setmana han comprimit encara més la part alta de la classificació: supera el Barça en dos punts, l'Atlètic cinc i l'Athletic en els esmentats deu. El calendari de final de curs, a més, no el penalitza del tot, perquè després del mal tràngol de San Mamés, on l'any passat va guanyar 2-3, del top 5 tan sols ha de visitar el Wanda Metropolitano a l'abril i rebrà el Barça al maig. Altres, com l'equip de Xavi, encara han de jugar contra tothom, un fet que restarà punts a uns o altres.
70,5 punts de mitjana pel quart lloc
En l'última dècada, el darrer lloc que dona accés a la Lliga de Campions, la quarta posició, ha tingut una mitjana de 70,5 punts. El Girona, quan falten catorze jornades per acabar la competició, en té 56. És a dir, que en condicions normals en fa prou guanyant cinc partits per confirmar-la, siguin quins siguin els resultats dels seus rivals directes.
La temporada passada, la Reial Societat en va sumar 71 i, en fa dues, el Sevilla, 70. Les puntuacions més altes es van produir els cursos 2020-21 i 2014-15, amb el mateix Sevilla i el València, que van signar-ne 77. La més baixa és un registre del conjunt valencià la temporada 2018-19, amb 61.
El que està claríssim és que la presència a Europa dels de Montilivi és gairebé certificada, perquè la diferència amb els conjunts que naveguen entre l'Europa League i la Conference League, el Betis, la Reial Societat o el València, entre altres, és considerable.