Jordi Guerrero: “Per què m’haig d’amoïnar pensant que no ens anirà bé?”

GIRONAEs posarà la samarreta de l’ascens del 2017, agafarà la mà a la Judit, la seva dona, i anirà a casa d’uns amics de tota la vida. Així viurà el definitiu Tenerife-Girona (21 hores, #Vamos) Jordi Guerrero (Arbúcies, 1968), el segon entrenador de l’equip blanc-i-vermell l’any de la proesa esmentada i ara al cos tècnic del Galatasaray, fent parella amb Domènec Torrent.

Algun pronòstic?

— Des de fora és més fàcil dir-ho, però si ho simplifiquem tot ens adonarem que som on hem de ser per pujar a Primera. Només hi ha un partit i el juguem nosaltres. Així que valorem la feina feta, que ha estat bona. La sensació és que si vam guanyar l’Eibar, podem guanyar el Tenerife. Com a mínim, més complicat no serà; tot i que ho serà. Tinc bones sensacions, perquè potser el fet de jugar lluny de Montilivi ens tranquil·litzarà i farà que la pressió sigui compartida.

L’estadi del Girona no ha sigut fiable en els moments decisius.

— I pesa, esclar. Una de les coses que es comenten en la xerrada prèvia al partit és que no només hem de guanyar per nosaltres, sinó que també ho hem de fer per la gent que és a la graderia, fent-nos costat. Això pot ser un avantatge, però si les coses no surten bé genera angoixa. Ens va passar després del Lugo, que a cada córner o falta en contra es generava un ambient estrany. A Eibar els va passar a ells, que els veies les cares al final i ja senties que ho tindríem. Ens afavorirà repetir aquest punt a Tenerife, però no serà gens fàcil. No podem cometre errades.

Creus que el Tenerife mantindrà l’estil tancat que va presentar a l’anada?

— Faran el mateix, perquè el 0-0 els val. Saben que no perdent, pugen. També suposo que arribarà un moment en què hauran de prendre riscos, perquè la seva gent no acceptarà que es quedin al darrere tota l’estona. Serà important fer bons inicis de partit. Com a la semifinal, en què vam sortir genial tant a l’inici de cada part com a la pròrroga. I estar encertats en atac, perquè si marquem un gol, els obligarem a obrir-se.

I el Girona?

— Ha de continuar sent ell mateix, un equip que domina i fa el que sap fer. Després, sempre hi ha aspectes a millorar. Però desconec què farà Míchel, potser surt com a Ipurua, amb Bustos al davant. Ara és quan arriba el joc d’escacs a les banquetes. Sempre dic que els entrenadors vivim tres partits: la prèvia, el partit en si i el post.

Una final no és un partit qualsevol.

— Tothom hi pensa contínuament, però s’ha de normalitzar i mantenir les rutines. Entenc que hauran analitzat bé el rival, buscaran punts nous per on fer mal, repassaran tasques, però la tipologia d’entrenaments ha de ser la mateixa. Potser també surt alguna idea nova en estratègia o quelcom que hagis detectat a l’anada, però com més normal sigui, millor. Cadascú ho gestiona diferent. Alguns jugadors necessitaran pocs missatges, d’altres vindran i seran ells els que et preguntin per certs aspectes a polir. Hi ha gent que vol molta informació i persones que amb la que tenen ja en fan prou.

El futbol li deu res al Girona?

— Fa molts anys que piquem pedra, així que ja ens toca no? Vam arribar a Primera una vegada i va estar molt bé, però potser aquesta ens la deu, sí. Per pujar has de tenir alguna cosa especial, perquè no sempre ho aconsegueix el millor. Simplement és esport. Qui ho fa, és que ha fet les coses bé i ha comptat amb certa sort. Perquè n’hi ha d’haver, eh. El 2017, de fet, nosaltres en vam tenir, perquè passaven les jornades i vèiem que si no conservàvem la segona posició potser no hi arribaríem. I la vam conservar, tot i les punxades del tram final. Ara tornem a tenir opcions i viure un nou play-off és una meravella.

No existeix el convenciment de fer-ho, però sí que hi ha la creença que es pot fer.

— El matís canvia i això ens dona opcions. Perquè sempre hi tornem, ja sabem que a Montilivi som tossuts. Potser no tenim els noms que teníem fa poc, però el vestidor està rutllant. Ens queixem molt, però el Girona fa més coses bé de les que fa malament; en cas contrari, no estaria jugant una final. Abans de començar el curs, et diuen que t’ho jugaràs tot a un partit i signes on sigui. I de tant fer-ho, algun any tocarà. Hem de sentir-nos segurs, no podem tenir por.

Ets una persona optimista.

— Per què m’haig d’amoïnar pensant que no ens anirà bé? Crec fermament que pujarem a Primera. La meva dona ja em diu que soc el positiu de la família (riu). Però de veritat, en què m’ajudarà tenir una actitud contrària? Montilivi posava la pell de gallina, l’altre dia. Feia goig, amb el Jovent Gironí engrescant, i quan hi ets dins es nota moltíssim. Vaig sentir que l’afició també hi creia, quan cantava l’himne. Aquest és el camí per aconseguir l’èxit rotund, que no és més que veure ple l’estadi, que tothom et truqui demanant entrades, que s’esgoti tot el mateix dia. Tant de bo passi l’any vinent a Primera i la setmana que ve pugui plantar la bandera a les Agudes. L’any de l’ascens ja ho vaig fer, però la vaig treure; ara l'hi deixaria perquè la gent vegi que les Agudes també és del Girona.