La llegenda diu que Girona és tres vegades immortal

GIRONASi el Girona tanca els ulls, en el fons creu en la remuntada. “Esclar que vam acabar tocats, però només es tracta de guanyar un partit. Com diu la llegenda, la ciutat és tres vegades immortal. Girona no mor, el club tampoc; sempre s’ha aixecat i ho tornarem a fer”, explica Míchel. L’equip blanc-i-vermell està contra les cordes en el play-off després del 0-1 de l’anada i haurà de vèncer l’Eibar per dos gols a Ipurua (18.30 hores, #Vamos). En cas de guanyar d’un en el transcurs dels 90 minuts, la semifinal es resoldrà a la pròrroga. I si a l'acabar la victòria encara fos mínima, el conjunt basc seria el classificat per haver tancat la Lliga en millor posició. Si no hi ha ni triomf, no cal fer càlculs.

“Hem de transmetre il·lusió, passió, energia. Hem de competir amb l’ànima”, assegura l’entrenador d’un equip que va ser incapaç de trobar respostes fiables a Montilivi, tot i que va jugar més de 45 minuts amb un home més. El Girona ha d’anar per feina i acostar-se més a la versió de la segona part que a la de la primera, en què l’Eibar va monopolitzar el joc. Els precedents no conviden gens a l’optimisme, perquè últimament en els enfrontaments entre els dos equips les derrotes sempre s’han vestit de color blanc-i-vermell: el parcial és un 0-7 que fa por.

Però l’afició, que es tornarà a desplaçar, i l’equip senten que les possibilitats hi són. D’exemples ja n’hi ha: en dues ocasions els equips que van perdre l’anada al seu estadi van acabar capgirant l’eliminatòria. Imagineu contra qui? Exacte, contra el Girona. I ens referim al Saragossa i al Rayo. “Estem dolguts, hem d’anar a totes. Hi ha persones que pateixen per nosaltres”, afegeix Míchel, que s’endú 22 homes, inclòs Borja García.