Les llàgrimes que el Girona no vol tornar a vessar

GIRONAFa dies que la preocupació està present al Girona. L'ambient és tens. Es reflecteix en les mirades dels jugadors, garratibats damunt del terreny de joc i en plena crisi de resultats. Tan sols han guanyat un partit de Lliga en les últimes nou jornades. També s'entreveu en el discurs verbal de Míchel, que ha passat de pronunciar massa aviat la paraula Europa a ser incapaç de donar explicacions convincents de la poca fiabilitat col·lectiva que desprèn el seu conjunt.

El tècnic de Vallecas diu que és el culpable del pobre rendiment dels seus homes, assenyala com a principal problema la manca de contundència ofensiva, valora positivament la reacció de les últimes tres jornades, en què l'equip no ha perdut gràcies a tres empats en partits que ha anat perdent, i promet hores de feina per arreglar-ho. Però ho fa empipat, amb poca cintura i també un xic desubicat. Fins ara, els seus moviments han aportat poques solucions. I cada setmana que passa sense guanyar, va desapareixent la confiança.

A tothom li volta pel cap la temporada 2018-19, la d'Eusebio Sacristán a la banqueta. Montilivi donava per fet, arribats a la jornada 28, l'actual, que la permanència era segura. Ningú no s'imaginava la trompada que estava a punt de viure. Les sensacions al camp no eren bones, però el marge de punts sí, perquè havia col·leccionat un bon coixí de punts en una arrancada de campionat fantàstica que es va estirar fins a gairebé Nadal. Tenia nou punts de marge respecte al descens, aquell mes de març. Però va encadenar nou derrotes mortals en les últimes deu jornades i va tornar a Segona entre llàgrimes.

El Girona de Míchel s'ha plantat a l'aturada amb 34 punts, els mateixos que aquell Girona que acabaria descendint. De fet, el marge actual amb la línia vermella encara és més petit del que era llavors en les mateixes dates. Ara només està set punts per damunt de la divuitena posició que ocupa el Leganés. Entremig hi ha l'Alabès, també a set; el València i l'Espanyol (amb un partit menys) a sis, i l'Osasuna, amb el duel contra el Barça pendent, a un.

Quin calendari li espera, al conjunt blanc-i-vermell? Per començar, un derbi català contra els de Hansi Flick en la represa del campionat, el diumenge 30 a les 16.15 hores. Llavors, Montilivi viurà una finalíssima, amb un duel directe contra l'Alabès. Si aquell dia el Girona no guanya, i tampoc no ho fa contra el Barça, que seria el més lògic, entrarà dins la lluita que qualsevol equip vol evitar.

Osasuna, Leganés, Valladolid i Reial Societat a camp contrari, i Betis, Mallorca, Vila-real i Atlètic de Madrid a l'estadi –aquest últim en l'última jornada– marcaran el destí d'un conjunt obligat a reaccionar aviat si pretén allunyar els fantasmes d'una temporada que va començar de meravella i va acabar sent un malson. Com a mínim, aquesta vegada el Girona està advertit. I d'exemples positius ja n'hi ha, perquè fa dos anys tan sols tenia un punt més i va acabar lluitant per Europa fins a l'última jornada del campionat.

Dues lesions greus per acabar de complicar-ho tot

Quan les coses van malament, ja se sap que les desgràcies s'acumulen. Míchel probablement no podrà disposar durant el que queda de temporada de Bryan Gil, lesionat al lligament lateral del genoll, i per un màxim d'unes sis setmanes d'Iván Martín, amb problemes a l'isquiotibial. Un parell de contratemps més per a un vestidor necessitat de notícies positives per no contagiar-se del nerviosisme extern.

També necessita alegria Míchel, vestit amb una cuirassa amb la qual pretén dissimular les seves pors. No ho està aconseguint, esclar. El seu Girona, aquell que es divertia perquè el seu entrenador els demanava als seus futbolistes que juguessin com ho feien al carrer, s'ha encongit diverses talles. En cap moment del curs ha tingut la situació sota control, Míchel, que fins i tot ha reconegut que ara faria algunes coses diferents de les que ha fet durant l'any. Manté el suport absolut dels que manen, que no es plantegen cap daltabaix.

Però el següent dubte que planarà és què passarà si d'aquí a unes jornades l'equip flirteja de veritat amb el precipici. El Girona va estar disposat a arribar fins a les últimes conseqüències amb Eusebio, i això que no havia aconseguit res abans. L'historial de Míchel, tota una llegenda al club després d'un viatge al·lucinant des de Segona i fins a la Champions, és immaculat. N'hauran après la lliçó, uns? El millor entrenador de la història és intocable? Quant dura el crèdit? Tant de bo ningú no hagi de respondre segons quines preguntes. De moment hi ha fe, però també hi ha símptomes. I la fe no és infinita.

Stuani salva el Girona dos cops en una setmana