Lideratge al descompte i qui sap si permanent del Girona a Primera

GIRONAMés enllà de l'orgàsmica victòria contra el Celta (1-0), cal aplaudir moltes coses del Girona de Míchel, l'equip més divertit de la Lliga. Ja s'ha normalitzat que qualsevol rival es planti a Montilivi i renunciï totalment a la possessió de la pilota, un art que els futbolistes blanc-i-vermells, especialistes en l'associació, han explotat a l'extrem. Només el Madrid, a qui supera provisionalment per tres punts, i sabent que podria perdre la primera posició després del clàssic, va atrevir-se a qüestionar-li aquest domini. I d'aquella manera, perquè abans del 0-1 que va donar pas a la desfeta gironina va salvar-se enmig d'una tempesta plena de rauxa i ocasions.

El Celta, intel·ligent, va detectar que seria el Girona qui tindria la pilota i va decidir que no li faria falta per dur el matx a on volia. Perquè el primer classificat també té debilitats, especialment quan no està fi i precís. També val a dir que aquest equip té molt malacostumada la seva afició, que ara no vol res que no sigui acostar-se a l'excel·lència. El Girona és com aquells pares que compren de tot a uns fills que sempre estan envoltats de joguines sense estrenar i que acaben jugant amb els papers amb les quals estaven embolicades. El Girona està educant malament la seva gent, perquè el normal no és el que està passant aquesta temporada. El camí, a Montilivi, no havia sigut mai tan planer, guanyant partits a Primera amb rialles i felicitat. Fins fa poc sempre hi havia hagut fang i pedres, desviaments complicats per on no passaven els vehicles principals.

Però resulta que aquest curs sí, el Girona és protagonista. I la seva gent haurà d'entendre que caldrà aguantar quan tornin els temps durs. Mentrestant, a gaudir, que són quatre dies. A la graderia, però, va tornar a haver-hi embolic. Com que a la gespa no passava res, com a mínim a la primera part, tots els ulls van repartir-se entre els 12.671 espectadors, que van preferir ser a l'estadi en la primera nit de Fires a la ciutat. Al gol sud, zona on s'ubica el Jovent Gironí, marcada per la polèmica perquè s'estan drets durant els partits i la gent de darrere no hi veu, va haver-hi enrenou.

Baralla a la graderia

Va ser a l'inici, quan es va desplegar una bonica pancarta de suport on es podia llegir "Lluitant amb valentia, defenseu-nos nit i dia", amb la imatge de Sant Narcís, el patró de la ciutat. Doncs bé, alguns aficionats del Girona van fer boicot a l'acció foradant el mosaic amb una clau, empipats perquè fa setmanes que se les tenen amb el grup d'animació. Aquests, més empipats encara, s'hi van tornar i es va iniciar una petita baralla en la qual els Mossos d'Esquadra es van veure obligats a intervenir. El cos policial es va endur quatre membres del Jovent i en senyal de protesta i indignació tots van marxar.

L'equip de Míchel, que somiava amb el lideratge en solitari, amb un ull posat al clàssic per si la primera posició podia ser permanent i no efímera, no creava ocasions, perdut enmig de la teranyina planejada per Rafa Benítez, un entrenador peculiar, defensiu. Va haver-hi molt poc ritme, amb interrupcions constants: des d'un mareig a la graderia d'un aficionat a diverses entrades que van fer caure, entre d'altres, Savinho, un dels futbolistes més insistents.

Amb Aleix aïllat i obligat a situar-se a la dreta per iniciar jugada, cosa que obligava Arnau Martínez, novetat en l'alineació, a fer de pivot, el brasiler va ser el jugador que més ho va intentar. Dues centrades fortes i plenes de verí no van ser rematades ni per Dovbyk ni per Iván Martín. El Girona insistia, mentre al Celta, que es va estirar amb un xut de Bamba desviat per Gazzaniga, tot allò ja li anava bé. L'empat, el signava amb sang; però no els gironins.

La pancarta recordava el fet de lluitar amb valentia, un distintiu que el Girona va complir. Va fregar el gol Yan Couto, després d'un contraatac llançat per Savinho. Míchel cridava Stuani, Portu i Tsygankov. Tota la llenya al foc. I va ser Yangel Herrera, al minut 91 amb un cacau que abans va picar al pal, qui va donar la primera posició al Girona. Merescuda, i tant que sí.