Els dos jugadors que Míchel desitja pispar-li al Barça
Montilivi podria viure una segona etapa d'Eric Garcia i Oriol Romeu vestint la samarreta del Girona
GIRONAL'exigència de la Lliga de Campions farà que el Girona intenti elevar, si és que això és possible quan ets el primer dels altres –segon classificat provisional de la Lliga, darrere del campió–, el nivell de la plantilla en un estiu que promet ser mogut. Abans els gironins intentaran esgotar totes les opcions d'acabar en aquesta posició en la visita del Vila-real a Montilivi d'aquest dimarts (22 hores, Movistar LaLiga).
Hi haurà jugadors que marxaran, alguns a contracor i altres perquè se suposa que han cridat tant l'atenció que algun peix gros vindrà a trucar a la seva porta. Però n'hi haurà que aterraran a Montilivi, i potser no pas per primera vegada, en una estratègia que el director esportiu, Quique Cárcel, ha fet servir més d'un cop, i de dos, al llarg d'una dècada en què l'entitat s'ha transformat de dalt a baix.
Dins la llista de desitjos de l'entrenador Míchel Sánchez, que ha reconegut obertament que el pròxim pas de l'entitat és guanyar títols, figuren dos futbolistes del Barça que ja saben què és jugar a Montilivi: el central Eric Garcia, actualment cedit, i el migcampista Oriol Romeu, que va abandonar el club gironí l'estiu passat per provar sort sota les ordres de Xavi Hernández. No n'ha tingut gens, el d'Ulldecona, que va entrar en el tram final del passat derbi català i va ser ovacionat. La seva és l'operació més senzilla de les dues.
Deco i el tècnic de Terrassa –si és que continua– volen assaltar d'una vegada per totes el relleu de Sergio Busquets al mig del camp amb un jugador més contrastat que no pas Romeu, que ha acabat sent un pedaç perquè econòmicament l'entitat blaugrana no va poder permetre's el que volia. A Montilivi, el català era insubstituïble i possiblement va ser el millor futbolista, de llarg, de la plantilla. "Personalment, l'Oriol m'ha fet millor entrenador", reconeixia Míchel. L'any passat el Barça va pagar per ell el preu de la clàusula, uns 3,5 milions, que no haurien de ser insalvables.
El d'Eric Garcia, en canvi, és un cas més delicat perquè el seu valor de mercat podria dur a un traspàs entre els quinze i els vint milions d'euros, que significaria el més elevat de la història del Girona. Aquí, però, hi ha moltes variables. El Barça necessita diners i el central de Martorell, després d'una excel·lent temporada, ha fet cartell. Si, en canvi, són alguns companys d'una línia defensiva en què sembla que tothom estigui en venda –casos de Kounde, Araujo o Lenglet– els que fan les maletes, qui sap si tindrà espai en el projecte de la temporada vinent, reforçat per les últimes declaracions del tècnic de Terrassa. "La idea és que torni i tingui un lloc, sí".
"Tant de bo els tingui a tots dos"
El tècnic blanc-i-vermell, però, com passa amb Romeu, també desitja que continuï. "Tant de bo l'any vinent els tingui a tots dos. L'Eric és del Barça i ja veurem què passa. Seria un fitxatge top per a nosaltres. I l'Oriol també és del Barça. És molt bo i m'agradaria que tornés al Girona", ha assegurat el tècnic madrileny. I què n'opina, el central? "Tinc contracte amb el Barça i hi tornaré quan acabi la temporada, per parlar i esbrinar què volen. Però al Girona hi estic molt a gust i m'han tractat molt bé. Míchel m'ha donat molta confiança i m'ha posat. I jo he demostrat el meu joc i he pogut ajudar l'equip", deia el de Martorell en una entrevista recent. En el 4-2 en l'enfrontament entre els dos equips, Montilivi va cantar-li que es quedés.