El 'hype' del Girona: quan els Beatles i un suc de taronja serveixen per al mateix

GIRONAQue un club anunciï que ha fitxat en Pau o en Pere fins a ics any i prou ja no funciona. Els nous temps exigeixen maneres de fer diferents d'un passat que ha quedat antiquat. Abans, les entitats es limitaven a publicacions senzilles per explicar el que volien dir. Ja està, res més. Actualment, es trenquen el cap a la recerca d'una creativitat i originalitat que els faciliti un retorn, sigui de prestigi de marca, o en forma de clics. El Girona, que rep aquest dijous l'Osasuna a Montilivi (19 hores, Movistar), i de manera paral·lela descobrirà els seus rivals a la Lliga de Campions, no és una excepció.

D'uns anys ençà, els gironins han sorprès positivament amb la conducta a les xarxes socials quan es tracta de fer oficial una operació. L'últim dels seus fitxatges, Yáser Asprilla, el més car de la història, va ser divulgat amb un vídeo en què el narrador català de DAZN Miguel Ángel Román li donava la benvinguda simulant un Girona-Arsenal de Champions en un videojoc.

"Una narració de Champions. Un equip de Champions. Un fitxatge de Champions. ¡Vamos a jugar, Yáser!", va piular el club, que immediatament va copsar l'impacte: en unes hores havia fet miques les visualitzacions rècord de l'entitat. El Girona està arribant a públics que no tenia, i se'ls està quedant. Està fidelitzant una audiència cada dia més gran.

"El fet d'entrar en una altra dimensió esportiva, amb l'estabilització a Primera, la presència a la Champions i el gran any passat que vam fer, també ens obliga a anar més enllà, perquè ens veu molta gent i hem d'aprofitar el moment", diuen des de l'àrea de comunicació del club, que en els últims anys ha doblat esforços amb la contractació de personal. L'estructura interna del Girona va créixer amb el primer ascens a Primera, el 2017, però el descens, els no-ascensos i la pandèmia van fer-ho insostenible, van provocar acomiadaments i es va haver de treballar amb pocs recursos. Ara, amb més mesura i precaució, està tornant a créixer, perquè la feina s'ha multiplicat de sobte exponencialment.

"Sempre hi donem mil voltes. Busquem potenciar els detalls diferenciadors, en sintonia amb la feina que es fa en totes les àrees. Aquí s'aposta per la qualitat abans que la quantitat. No cal fer cinc-centes coses, preferim fer-ne poques, però que transcendeixin", afegeixen, en una conversa amb l'ARA. A Montilivi confessen que també estudien com ho fan els altres rivals de la Lliga, per evitar possibles repeticions, i per aprendre noves estratègies. Diferencien entre renovacions i actes amb els futbolistes existents en la plantilla, "sempre, amb alguna excepció, ben predisposats, i és bastant més fàcil de treballar perquè ja els tens aquí", que amb els nous fitxatges, per als quals cal prendre una decisió "de pressa i àgil en molt poc temps", amb la imprevisibilitat de desconèixer si el jugador en qüestió podrà participar activament.

"Hi ha clubs que s'esperen a anunciar res fins que no tenen el jugador físicament allà, i poden gravar clips o fer les accions que considerin. Nosaltres no tenim un pla estricte: a vegades podem, però d'altres no. Hi ha moltes variables, si Quique o Míchel el reclamen, els horaris, les obligacions... Ho fem com podem, però tenim clar que cal aconseguir una cosa amb cara i ulls, que cridi l'atenció, agradi i representi qui som", defensen.

Anuncis d'època

Per posar exemples recents, més enllà d'Asprilla, per al qual van utilitzar el ganxo de Jhon Solís, també colombià, per crear hype (interès) a les xarxes, amb missatges insinuants que fan bullir l'olla i creen atenció, el Girona va anunciar la renovació de Blind, amb el jugador fent un suc de taronja i el lema "et volem esprémer fins al 2026"; la d'Arnau, amb el jugador perfilant el disseny gràfic de la seva pròpia creativitat; el fitxatge de Pau López, amb un tall de Míchel de la nit abans on es preguntava, en directe per DAZN, si ja era oficial o no per poder-ho dir en veu alta; el de Van de Beek, amb adhesius per tota la ciutat, l'últim, per part del neerlandès; el de Bryan Gil, amb una simulació de la imatge dels Beatles, fent travessar el futbolista pel pas de vianants que hi ha a l'avinguda de Montilivi; i el del macedoni Miovski, amb unes mans cuinant una macedònia que havia de fer el nou davanter, però no va ser-hi a temps.

"Tot plegat està provocant unes reaccions molt positives que volem continuar explotant", afirmen des del Girona, que destaca els mercats dels Països Baixos, la República Txeca i Colòmbia com a nous destins interessats en el dia a dia dels catalans, per la presència dels seus futbolistes en un any en què el Girona jugarà la Lliga de Campions dins i fora del camp. "Hem d'estar a l'altura", sentencien.