El Girona trenca la Guardiola (i torna a pensar en un jugador del Barça)
La direcció esportiva blanc-i-vermella inverteix uns 25 milions en el colombià i espera el central blaugrana
GironaEl Girona mai havia invertit una quantitat semblant a aquesta. De fet, multiplica per dos la inversió més alta realitzada abans, també aquest estiu, pel txec Ladislav Krejci, que s'enfila als 12 milions incloses les variables. Qui s'endú els honors és Yáser Asprilla, un extrem colombià de 20 anys que ja és a la ciutat i ha competit a la Championship anglesa amb el Watford. No ha tastat la màxima categoria, però ha costat uns 25 milions d'euros. A Anglaterra ha deixat highlights per al record; a Montilivi haurà de conviure amb l'ombra de Savinho.
L'aposta de la direcció esportiva gironina aquest estiu ha anat dirigida més cap a l'experiment que no pas cap a la certesa. Perquè de realitats, a Girona, ja n'hi ha suficients. Començant pel tècnic, un Míchel Sánchez que converteix en or tot el que toca, i continuant amb la maduresa d'un bloc de futbolistes que, sense les grans estrelles del passat, estan obligats a fer un (altre) pas endavant. Als David López, Blind, Miguel, Iván Martín i Tsihankov s'afegeixen els Pau López, Francés, Krejci, Romeu, Van de Beek, Misehouy, Bryan Gil, Abel Ruiz, Miovski o Yáser Asprilla.
Tots ells, jugadors de molta qualitat que bussejaran en un ecosistema que s'hauran d'aprendre de memòria. Al Benito Villamarín, en la jornada inaugural del campionat, van reaccionar bé per acabar empatant un partit que tenien perdut, empesos pel talent d'altres noms propis de l'estiu, sorgits de la joventut, com Almena i Misehouy. Aquest diumenge visiten l'Atlètic de Madrid al Cívitas Metropolitano (21.30 hores, DAZN). Asprilla entra directament en aquest grup desvergonyit i desacomplexat. Enganxat a la banda, és capaç de moure's per zones interiors amb la mateixa habilitat amb la qual es desfà dels seus marcadors. L'avalen sis gols i vuit assistències, lluny del xou de Savinho, esclar, i també amb l'asterisc d'haver-ho aconseguit contra equips d'un grau inferior als que es trobarà a la Lliga. Signa fins al 2030 i, a favor seu, compta amb un gran marge de creixement.
Eric García, en propietat
Però el mercat encara no s'ha acabat i el Girona, que ja ha tancat deu fitxatges, treballa per fer-ne un parell més, sempre que no s'hi afegeixin sortides inesperades. El primer, el d'un migcampista ofensiu. Un perfil que hauria de ressituar definitivament Iván Martín en posicions més endarrerides, i podria combinar-se amb Van de Beek i Portu en la rotació. Míchel vol un home que es deixi caure sovint per àrea contrària, que sigui dinàmic i no tan posicional.
Llavors, faltarà la cirereta del pastís, que no és cap altre que confirmar el retorn d'Eric García, a qui l'entitat gironina demana en propietat. L'enrenou amb el límit salarial que hi ha a Barcelona ajuda al fet que el desig sigui una realitat, tot i que el central de Martorell es va vestir de curt a Mestalla i va declarar que es quedava al club al cent per cent.
Segons ha pogut saber l'ARA, les tres parts veuen amb bons ulls que tot acabi amb el català vestint la samarreta gironina. El futbolista està al mercat i el Girona ja ha presentat les credencials a incorporar-lo, en una operació que algunes fonts situen al voltant dels 15 milions d'euros. Quique Cárcel i Míchel esperaran Eric el temps que faci falta, i Eric, si ha de deixar el Barça, només vol anar a Montilivi. El termini s'acaba d'aquí a una setmana.