El Girona torna a ensopegar i lliura en safata de plata el segon lloc al Barça

GIRONAA Montilivi hi han passat moltes coses, en aquest curs històric. Algunes d'estel·lars, com la classificació per a la Champions després de marcar tres gols en nou minuts al Barça. Unes altres de cardíaques, com la victòria en el temps de descompte contra l'Atlètic de Madrid. Gairebé tot, de fet, ha estat positiu, perquè a l'estadi ben pocs rivals han aconseguit rascar-hi les engrunes: el Madrid (l'única derrota, fins ahir, datava del mes de setembre), l'Athletic i la Reial Societat (dos empats). La resta, una festa contínua, amb remuntades, golejades, un joc preciós i un estat de plaer permanent. El que encara no s'havia vist, però, era començar un dia i acabar un altre; un fet que es va viure contra el Vila-real, un duel fixat per dimarts que va durar fins dimecres. Els visitants van assaltar el fortí blanc-i-vermell (0-1) i el Girona, que punxa per segon cop consecutiu, lliura en safata de plata el segon lloc al Barça, que té un punt més i un partit menys.

Diu la Lliga que fa el que pot per fomentar l'assistència de públic als estadis. Que estimula la presència de les famílies a unir-se a la seva comunitat, en directe, oferint-li el millor producte del món. En definitiva, que pensa en les persones. Suposem que les brillants ments que dirigeixen el campionat van agafar-se el dia lliure per fixar el Girona-Vila-real un dia feiner entre setmana a les 22 hores. Sort que les propostes dels dos equips conviden a aixecar-se del seient i no pas a badallar, que això ja ho faran els que van anar al camp demà als seus respectius llocs de treball.

Tsygankov va ser la cara amable d'un Girona decidit a esgotar totes les opcions d'acabar segon, malgrat l'ensopegada contra l'Alabès. L'ucraïnès va ser el primer far que va il·luminar l'atac dels de Míchel, que tan sols van estar una mica ensopits els primers minuts, en què Sorloth, Guedes i Traoré van poder avançar els groguets. Menció especial per a Baena, un dels herois de l'ascens a Tenerife el 2022 i ovacionat per l'afició. I també per a Savinho, que va aparèixer menys que Tsygankov perquè el Vila-real el va voler tancar en una gàbia. El brasiler, una ànima lliure, cada cop que se'n va sortir va recordar que val la pena pagar una entrada per ell encara que sigui tan tard.

Quan més reduït tenia el Girona el Vila-real i semblava que l'1-0 cauria per inèrcia, tal com ha passat tantes vegades, Traoré va trobar-se una pilota solta dins l'àrea, fruit de la manca de contundència d'una defensa enganxada a contrapeu, per fer el 0-1 amb un xut col·locat. Tocava aixecar-se. Va tenir l'empat Tsygankov amb un cacau al travesser. Montilivi empenyia, més quan els gironins van tenir una triple oportunitat que ningú sap com no va acabar a dins. És part de l'encant d'un Girona que ho va intentar tot i que no es rendirà fins que la Lliga arribi al final, d'aquí dues jornades.