El Girona s’esvera perquè ja no les té totes (0-1)

GIRONALa nit ja havia començat malament, amb la megafonia de l’estadi fallant i quedant-se en silenci, en comptes de sonar l’himne mentre els jugadors sortien. Un fet insòlit per a la memòria. La gent, l’autèntica ànima dels clubs, venia amb ganes de gresca. Míchel havia insistit que s’havien de deixar notar i ho van fer. Mai els deixen sols, que no ho oblidi ningú. Tampoc ho faran tot i la gran patacada, una més, contra el Tenerife (0-1).

Malgrat tot, el Girona pot presumir d’imatge, digna d’un partit que s’entreveia un assaig per al play-off i acaba amb l’equip penjant d’un fil i la prohibició de cometre més errors, amb tan sols un punt de marge respecte al setè. Alegres i gens garrepes, els gironins van fer el millor joc en setmanes, recordant lleument les tardes de mig curs en què l’afició els mirava bocabadats com es mira una obra d'art. Tenia el desig de sortir-se’n, però hauria de començar a fer les paus amb l’efectivitat.

Ni Iván Martín ni un sensacional Baena van superar Soriano, clau aturant amb els peus el xut del primer encara amb empat. Tan bon porter com actor, després es passaria una bona estona a terra, fent córrer el rellotge mentre l’estadi increpava, fart de sentir-se enganyat. Arnau va acabar sagnant en un contacte dins l’àrea considerat insuficient, cap novetat. Ni és el primer cop ni serà l’últim que el Girona ha d’enfrontar-se a més coses que el contrari. La tensió amb què es va arribar a la mitja part no era normal, amb el Tenerife guanyant i perdent temps i els àrbitres fent de les seves, permetent que accions que altres dies es xiulen quedessin impunes. Indignat, Montilivi bullia.

Va aparèixer l’excitació exagerada, ja amb els canaris manant perquè Juan Carlos es va empassar una centrada que Mario va rematar a la xarxa. Respondria amb una allau d’ocasions notòria, en especial una de clamorosa d’un Arnau hiperactiu i un xut de Stuani, a qui la pilota no va voler acabar d'entrar. Tampoc és estrany que li passin aquestes coses, al Girona, acostumat a vivències surrealistes que transcorren de generació en generació com si fos hereditari. Només cal recordar que aquesta temporada passats dos mesos estava en descens, va fer un salt immens fins a fregar l’ascens, semblava estabilitzat en zona de play-off i acabarà suant el que no està escrit per certificar-lo, si és que el certifica. Sisplau, qui ho entengui que ens faci un favor i ens ho expliqui.