El Girona s'abraça a l'amor etern de Portu per no cedir a la pressió del Madrid

GIRONA"Per mi el que estem vivint és increïble. Des del moment que vaig marxar, el 2019, quan vaig haver de dir adeu perquè era bo per a totes les parts, un tros del meu cor es va quedar a Montilivi. Em sento un aficionat del Girona. És com si m'hagués format al seu planter. Hi tinc un sentiment de pertinença molt gran i quan em toqui deixar el futbol seré d'aquest club a mort". Aquesta declaració d'amor, de fa tan sols una setmana, està signada per Portu, un futbolista estretament lligat a l'entitat gironina, amb qui va pujar a Primera Divisió el 2017, va viure la duresa del descens a Segona Divisió dos anys més tard i ara gaudeix d'un moment insòlit: el lideratge a la màxima categoria del futbol estatal.

El davanter murcià, en el seu moment, va ser la venda més alta dels de Montilivi. Va deixar deu milions per vestir els colors de la Reial Societat, on va guanyar una Copa del Rei, sent protagonista en la final, i els dos últims cursos els ha passat al Getafe, on cada cop havia jugat menys. Per això quan a l'estiu Quique Cárcel el va trucar per recuperar-lo se li va il·luminar la mirada. Portu fins i tot va posar diners de la seva butxaca per tornar al Girona. La gent fa el que faci falta per tornar allà on va ser feliç.

Ja en la seva estrena, en un duel contra el Las Palmas, va marcar el gol de la victòria, gairebé al límit del temps. D'ell s'esperava el que ja es coneixia: sacrifici, compromís i desequilibri a la zona de tres quarts. També se sabia que no es queixaria, que seria un bon suplent. El que ha sorprès és la seva incidència a escala ofensiva, on s'està mostrant tan determinant que Míchel s'ha vist obligat a situar-lo com a titular. Rellevant a la Copa, on va assistir en els dos gols a Elx i va participar en els tres gols contra el Rayo –regalant-ne dos i provocant un penal–, a Balaídos ha fet el gol del triomf contra el Celta (0-1).

Portu recorda aquell davanter del 2017, l'acompanyant de Stuani que feia anar de corcoll les defenses rivals. Manté la mateixa alegria, si no és que l'ha augmentat, i amb això en té prou per sentir-se fresc com una rosa. Avui ha estat envoltat de noms propis que causen furor entre els adolescents, àvids de cares noves: els Savinho, Tsygankov i Dovbyk. Però ha estat ell –el jugador que té un camp de futbol amb el seu nom a Beniel, el lloc on va néixer, un poble de poc més d'11.000 habitants– qui ha estat la figura del duel.

El Barça, a gairebé quatre partits

El Girona, dolgut encara per l'eliminació en els quarts de final de la Copa del Rei en mans del Mallorca, ha estat fidel a la seva filosofia i no cedeix en la pressió que li posa el Madrid a la Lliga. Continua a la primera posició, a dues setmanes que els dos equips s'enfrontin al Santiago Bernabéu. Amb els tres punts a la butxaca, el Barça, tercer, ja és a onze.

Si Portu ha marcat, Gazzaniga ha aturat, resolent d'aquesta manera la fragilitat que en alguns moments ha mostrat la parella Arnau-Blind. El porter argentí ha desviat al travesser una rematada de Larsen i ha tingut en Douvikas un amic, perquè ha fallat un gol cantat. Els gironins també haurien pogut tenir més tranquil·litat, però els ha condicionat la falta de punteria. Dovbyk n'ha tingut dues encara amb el marcador per obrir i Tsygankov ha perdonat la sentència. El Girona no ha patit com altres dies per garantir que, una setmana més, continuarà manant a la Primera Divisió. Com a mínim fins dijous, quan el Madrid, que està a un punt, recuperi el seu partit pendent contra el Getafe.