Girona i Reial Madrid: la simbiosi que només Quique Cárcel s'esperava

GironaAeroport de Tenerife Sud, matinada del 20 de juny. Només feia unes hores que el Girona era nou equip de Primera. Un alt càrrec de l'entitat repassava els whatsapps. En contestava algun, entre abraçada i abraçada, però era impossible respondre a tothom. La llista era massa llarga. Entre els que hi havia, un estava signat per algú important de la llotja del Santiago Bernabéu. "Diran el que vulguin del Madrid, però és un club senyor. Va ser dels clubs que millor ens va tractar quan vam ser a Primera i ara ha sigut dels primers a felicitar-nos. Així dona gust", afirmava.

La bona relació entre tots dos clubs s'ha ampliat aquest estiu a nivells que gairebé ningú no creia que fossin possibles. Bé, potser qui ho intuïa és Quique Cárcel. Girona és una bona plaça per foguejar-se i en clubs com el Madrid, els llocs van cars. És un win-win de manual: Miguel Gutiérrez i Reinier Jesus són els dos futbolistes que han aterrat a Catalunya directament de Chamartín i el 50% dels drets de Javi Hernández, que ha arribat del Leganés, pertanyen a la casa blanca. També ve del Madrid Toni Fuidias, porter berguedà que firma fins al 2025 amb el club de Montilivi. Amb fitxa del filial, això sí.

Cada cas té les seves característiques, però la sensació és que el Girona ha lligat bons contractes amb fórmules que impedeixen que s'ofegui econòmicament. Pel que fa a Gutiérrez, lateral esquerre de 21 anys, el tindrà en propietat fins al 2027 i ha invertit 4 milions d'euros per la meitat dels seus drets. És considerada una de les perles de la pedrera madridista i la quarta inversió més alta feta mai pel Girona al llarg de la seva història. Per Hernández, s'ha pagat mig milió més les possibles variables per un préstec d'una sola temporada. Amb el Leganés, el pacte va arribar aviat; amb el Madrid, va costar una mica més.

La cessió de Reinier té un únic protagonista: Cárcel, un enamorat des que va viatjar al Brasil i el va veure en directe. L'artífex dels dos ascensos està convençut que pot explotar i ensenyar unes virtuts que van fer possible que el Madrid pagués 30 milions d'euros. ¿I com és que amb aquest preu, i el salari corresponent, pot acabar a Montilivi? Doncs perquè, tal com ha pogut saber l'ARA, el Madrid es fa càrrec pràcticament de la totalitat de la fitxa. Aquesta és una de les claus perquè la negociació tirés endavant, ja que el caixet del brasiler està totalment fora de l'abast del Girona, tret que algú hi posi de la seva part. El Madrid ho ha fet, perquè pot pagar salaris a tort i a dret. Té el fair play sanejat.

El club blanc també pot ficar mà a Torres de Palau, perquè aquest estiu s'ha endut dues de les millors promeses de la base gironina: Erik Vázquez per al Juvenil C i Alejandro Hernández per al Cadet B. "Aquí no hi ha negociació, a aquests ens els foten", comenten des de Girona. El fill de Míchel Sánchez ha fet el camí invers, però malauradament va patir una lesió d'encreuats i estarà un temps llarg fora dels terrenys de joc. 

El paper del Barça i l'Espanyol

El fet que el Madrid pugui assumir la major part del sou és una facilitat que, sense anar més lluny, el Barça no ha posat en pràctica. Perquè malgrat que Cárcel volgués fer negoci al Camp Nou i les converses hagin sigut constants, la realitat indica que no s'ha tancat cap operació. Qui realment volia el Girona és Ez Abde. Segons fonts consultades, el Barça va fer saber al Girona que si el futbolista havia de sortir cedit, aniria a Montilivi, però finalment anirà a Osasuna, que té més marge salarial per assumir part de la fitxa del marroquí.

Amb l'Espanyol, en canvi, el Madrid ja no hi fa tractes. La bona relació que hi havia en les etapes de Perarnau i Lardín va fer possible les operacions de futbolistes com Casilla, Lucas Vázquez, Asensio o Hermoso. Ara, amb Catoira, els trets van cap a una altra mena de mercats; tot i que els 4 davanters actuals (RDT, Joselu, Lazo i Dani Gómez) s'hagin format a Valdebebas. Coses del futbol.