El Girona protegeix un somni a Almeria (0-1)

GIRONAFeliç i optimista. Així va marxar el Girona d’Almeria, amb la quarta victòria consecutiva al sarró per primer cop aquesta temporada (0-1). Això significa que l’equip gironí escala fins al quart lloc de la classificació i se situa a tan sols set punts de l’ascens directe. I això que els àrbitres van tornar-hi a posar cullerada al tram final, fent repetir un penal que els locals havien fallat i que van tornar a fallar. No hi ha partit normal.

Les coses sempre passen per alguna raó. L’evolució del Girona de Míchel és fruit de la confiança en una idea, sobretot quan els resultats no acompanyaven. Va ser allà, en aquell nefast mes d’octubre que els gironins es van posar en llocs de descens, quan el vestidor es va prometre que remaria junt. Es desconeix si arribar a dalt de tot serà possible, però del que no hi ha cap dubte és que hi deixaran tot el que tinguin perquè sigui una realitat. El somni continua protegit i l’estat d’ànim cada vegada és més ferm.

Però el perquè passen les coses té moltes lectures. Pot ser que passin i prou, perquè han de passar. També és perquè altres no han passat. A qui no se li ha remogut la consciència pensant què hauria canviat si hagués fet allò en comptes d’allò altre? Com la preciosa combinació que va avançar els gironins, una connexió entre Samu i Borja García que el segon va enviar al fons de la xarxa. El 0-1, senyal d’amor propi davant del segon classificat, bé podria haver estat un 1-0 minuts abans. Dyego, incomprensiblement, havia enviat fora un regal de Juan Carlos, l’autèntic heroi sent brillant amb les mans.

L’Almeria falla un penal dos cops

El porter blanc-i-vermell va ser capaç d’asserenar-se, tot i l’errada. Va parar quan tocava i més del que tocava, i així va fer miques qualsevol reacció de l’Almeria. Va començar desviant tres pilotes amb destí a l’escaire de Bernardo en un rebuig, de Robertone i en un xut llunyà de Juan Villar. L’espectacle vindria al final. Al Girona, a diferència del que defensa, no li va caldre tenir gaire la pilota per fer mal. De fet, l’origen del gol de Borja el trobem en Juan Carlos, després d’una pilotada llarga. Habituat a fer de la possessió la seva gran virtut, el gol va arribar en una acció aïllada, a través del joc directe. A la vida cal tenir alternatives.

I caldria tenir arbitratges justos, també. Un fet totalment desconegut per a un equip que va observar, incrèdul, com l’àrbitre ordenava repetir un penal justet i dictat pel VAR que havia aturat Juan Carlos a De la Hoz, amb rebot inclòs de Centelles al pal. L’argument, aquest cop, és que els gironins havien entrat a l’àrea abans de temps. Amb una tensió indescriptible, Villar va enviar la pilota als núvols. Ely també remataria a la fusta mentre el Girona, a còpia d’anar acumulant infarts, reforçava l'esperança.