El Girona perd la inspiració (i els punts) a Mallorca

GIRONASense inspiració al cap ni la fluïdesa de cames que acostuma a acompanyar el Girona, els punts se'ls havia de quedar el Mallorca (1-0). Lluny de Montilivi, els gironins comencen a tenir fred i encadenen tres derrotes consecutives que l'han allunyat del Reial Madrid a set punts i l'obliguen a estar més pendent del retrovisor del que voldrien. Perdre encara no significa res en la seva lluita per la Champions, tot i que el dipòsit de gasolina comença a buidar-se.

Veient el panorama existent en clau blanc-i-vermella, Javier Aguirre, el tècnic del Mallorca, va detectar de pressa que l'havia encertat. L'entrenador mexicà potser no descobrirà mai la fórmula de la Coca-Cola, però sap com explotar coses tan bàsiques on d'altres s'ofeguen inexplicablement. Sense rastre d'una possible ressaca per la seva classificació a la final de Copa, en què pel camí, precisament, es va carregar el Girona en els quarts de final, va demanar als seus homes que fessin allò que saben fer: replegar-se al darrere en dues línies ben juntetes, pressionar ben amunt la sortida de pilota catalana, i no complicar-se la vida intentant sortir al contraatac sempre que poguessin.

Missió complerta, executat de meravella el pla i el Girona, espès, fent la resta. De ni una ocasió amb cara i ulls fins al tram final va disposar l'equip de Míchel, que va cridar Juanpe per cobrir la baixa de David López i va sorprendre situant Solís al mig del camp. Les combinacions, lentes i inexistents, acabaven sempre de la mateixa manera, rebutjades per qualsevol que vestís una samarreta balear. I no parlem de la construcció de joc, en què Gazzaniga, a part de repartir mini infarts en forma de retallades a l'interior de l'àrea que feien deixar de respirar, tan sols trobava la llum enviant pilotades a camp contrari, on Dovbyk feia el que podia intentant baixar-les. Se'n va sortir prou bé, l'ucraïnès, perquè era dels pocs que es desfeia d'uns marcatges intensos cos a cos. Insuficient perquè el joc coral tragués el cap, això sí.

Perquè si qualsevol vol aprendre a desactivar Savinho, que aquesta setmana, com el seu company Yan Couto, ha estat cridat pel Brasil per a la pròxima aturada de seleccions, que repassi l'actuació de l'uruguaià Gio González, que en cap moment es va separar del davanter. De fet, podríem posar la mà al foc que li devia sentir l'alè. Perdut el desequilibri i els canvis de ritme de Savinho –Tsygankov, a l'altre costat, tampoc intervenia–, el Girona és molt menys Girona, que tampoc podia presumir de capacitat de sorpresa. Encara menys després del gol encaixat.

Copete marca i salva l'empat

Va ser Copete, aprofitant una sèrie de rebutjos després d'un llançament de cantonada, qui va superar amb claredat Gazzaniga. L'1-0 va ser revisat pel VAR, perquè prèviament hi va haver una mà de Larin, que la té enganxada al cos en l'instant del contacte. Com que les decisions arbitrals sovint són una ruleta, aquest cop va tocar creu i el gol va pujar al marcador. Però el Girona no pot queixar-se, per això. Sí que pot fer autocrítica i pensar perquè no ho va fer millor.

Abans de la rematada de Copete, el Mallorca ja havia generat perill com per avançar-se. Una centrada de Dani Rodríguez havia picat al travesser, mentre els gironins amb prou feines es deixaven veure per l'àrea de Rajkovic. Un cop de cap d'Iván Martín, molt tendre; un altre d'Èric Garcia, per damunt del travesser; i una rematada de Solís sense malícia van ser el currículum d'un equip que es descomponia quan els locals l'agafaven a contrapeu. Antonio Sánchez va fer mal diverses vegades, però el que més mal feia era comprovar que allò no anava bé.

Tampoc en la segona part, en què el Girona va fer un pas endavant a mitges entre la inèrcia i la convicció. Portu va tenir-ne un parell de clares, el golejador Copete va salvar el que semblava l'empat de Savinho, que s'havia trobat una pilota sense propietari, i Rajkovic va desviar un xut final de Yan Couto. Massa poca cosa.