El Girona pateix la nit negra de Gazzaniga contra l'Atlètic

GIRONATot semblava controlat. El Girona havia apagat l'inici enèrgic de l'Atlètic, assenyalat com la principal alternativa a Madrid i Barça per la Lliga. No feien gaire sensació de perill, això és veritat. Però no tenien el partit gaire lluny del que Míchel havia previst durant la setmana, mentre s'imaginava com seria. Fins que una pilotada llarga de la defensa matalassera, sense risc evident, va obrir la caixa dels trons: Gazzaniga va sortir de l'àrea per desviar-la, però va calcular tan malament que, quan la pilota va botar, li va passar pel damunt i va tallar-la amb la mà perquè Julián Álvarez, que corria amb David López i Blind, no marqués gol. El resultat va ser una falta perillosíssima a la frontal, amb groga inclosa –s'entén que no va ser vermella perquè no estava clar si el davanter de l'Atlètic hi arribaria abans que els centrals gironins–, que va acabar a la xarxa perquè, si el porter argentí no va estar encertat en la jugada, encara ho va estar menys en el llançament de Griezmann, empassant-se el xut al seu pal.

Encara no s'havia arribat al descans i el Girona s'havia complicat la vida de manera gratuïta contra un rival que va demostrar tenir-li massa respecte. Aquests són símptomes que es repeteixen, perquè el Betis també en va donar mostres. Es veu que la Lliga encara recorda la sacsejada catalana en el passat campionat. Però aquest equip, treballador, aplicat i amb una certa verticalitat quan s'hi posa, encara s'està llegint el manual d'instruccions. Els errors tampoc no ajuden.

No va ser la nit de Gazzaniga, no. Hi pensarà força dies, tot i que seria injust carregar-li el mort després d'haver salvat tants resultats en altres partits. Gazzaniga ha tingut una trajectòria molt estable, a Montilivi. Ningú no l'ha qüestionat mai. Des que va pispar-li la titularitat a Juan Carlos, fa dues temporades, ho ha jugat tot. Però la setmana passada va arribar un porter, Pau López, amb aspiracions de posar-li les coses complicades. Casualitat o no, els errors (o els nervis), que tothom té dret a tenir i a patir, arriben justament ara.

Perquè no van ser només els dos esmentats. En el segon gol, en la fuetada de Marcos Llorente, a qui la defensa gironina va donar tot el temps del món per avançar, hi podia haver fet alguna cosa més. El xut és fort, d'acord. Però llunyà i centrat. A Gazzaniga la inèrcia li doblega les mans i, quan reacciona, la pilota ja és a dins. 2-0 i sentenciat, i ampliat per Koke en el descompte. Com a mínim el Girona ja s'ha tret de sobre dues sortides d'aquelles en les quals té més a perdre que a guanyar. De fet, ha calcat els resultats del curs passat, en què va acabar sumant 81 punts.