El Girona pica pedra a Cadis i es garanteix tres setmanes més en zona Champions

GIRONAQuan hi havia aspectes que destacaven més que el futbol, el Girona tenia les de perdre. Fins ara, una època en la qual li surt tot bé. Els de Míchel fins i tot dominen partits que abans no dominaven. Com a Cadis, en què després de picar moltíssima pedra, s'han imposat amb un golàs d'Aleix Garcia (0-1) per deixar clar que la derrota contra el Madrid tan sols va ser un accident. La victòria garanteix al Girona estar tres setmanes més en llocs de Lliga de Campions.

Tot ha estat condicionat per l'expulsió claríssima a Machis, que ha entrat amb la planxa al davant a Yangel Herrera al minut 10 de partit. És la segona vermella directa consecutiva que rep un rival del Girona, després del càstig a Nacho per la seva entrada a Portu la setmana passada. Si hi havia una anàlisi prèvia de com havia d'afrontar el partit l'equip de Míchel, aquesta se n'ha anat en orris. Perquè el Cadis, intens i contundent en cada duel individual, s'ha replegat al voltant de la seva àrea mentre els futbolistes blanc-i-vermells, pacients, però poc precisos, sovintejaven la porteria contrària.

El que semblava un escenari propici, el fet de jugar amb avantatge numèric durant més de vuitanta minuts de partit, durant molta estona se li ha girat en contra al Girona, que ha fet moltes coses malament, però continua guanyant. Ens té acostumats a un joc fluid i espontani, una obra coral que tothom sap de memòria. Però al Nuevo Mirandilla, un estadi que sempre se li resistia, s'ha vist un equip lent, amb poca capacitat d'improvisació i tossut en intentar centrades que els centrals només havien de refusar. L'última passada, a més, cada vegada era la incorrecta.

Ha estat un dia perquè Míchel, intervencionista des de la banqueta, mostrés la varietat del seu catàleg, tot i les baixes. El tècnic blanc-i-vermell ja ha començat amb una decisió diferent, situant una sortida de pilota amb tres centrals (Èric García, David López i Blind), atacant amb Miguel Gutiérrez al mig del camp i situant Savinho a la banda esquerra i Yan Couto, cridat a última hora per la selecció del Brasil, al costat dret. Couto, de fet, ha estat dels més desafortunats amb la pilota als peus, perquè escollia opcions complicades. Se l'ha vist frustrat, allunyat de l'alegria que hauria d'haver mostrat pel prestigi que li suposarà la crida a representar el seu país. Amb l'assistència a Aleix s'ha tret un pes de sobre. Couto està sobresortint, aquest curs, passant per davant d'Arnau Martínez.

La vermella a Machis ha estat el tarannà d'una primera part plena de faltes, interrupcions i un embús important a l'àrea del Cadis que el Girona no ha sabut ni interpretar ni resoldre. No té traça, davant d'aquesta mena d'estils, el conjunt de Míchel, que fins a la segona part no ha tingut ocasions clares. De fet, han estat els locals, amb les seves sortides al contraatac, els que han disposat d'algun ensurt per avançar-se en el marcador. Tampoc ha ajudat el joc de peus de Gazzaniga, que ha tornat a alterar la freqüència cardíaca de l'afició catalana.

Aleix ho canvia tot

Amb el pas dels minuts, tots dos equips corrien el risc de desgastar-se; uns, defensant, els visitants, topant una vegada i una altra contra el mur de dues línies gadità, que en feia prou amb estar ben situat. Però el Girona actual està tocat per una vareta màgica. Savinho ha alterat la tònica de despropòsits ofensius amb un bon xut creuat desviat per Conan. Fins que ha arribat el xut d'Aleix Garcia, que ho ha canviat tot.

El d'Ulldecona, peça fonamental en aquest Girona, ha enviat un obús des de la frontal a l'escaire. Ha madurat molt, Aleix Garcia, que s'assembla en poques coses a l'Aleix Garcia dels primers anys a Primera. Ara assumeix responsabilitats, amb el braçalet de capità a la màniga. El gran pes del joc ofensiu passa pels seus peus. I, sense Oriol Romeu, encara acapara més protagonisme.

Com qui no vol la cosa, el Girona, que ha patit força els darrers minuts perquè el Cadis ha perdonat un parell d'ocasions prou clares, suma quatre victòries consecutives lluny de Montilivi i torna a ser líder. Ho serà segurament unes horetes i prou, però el 22 de 27 és una bogeria de puntuació que a absolutament ningú li passava pel cap abans de començar la Lliga.