El Girona, una ombra, és maltractat a la Copa
L'equip de Míchel perd una oportunitat d'or per fer història i cau amb molta claredat a Mallorca, tot i la reacció final
GironaTenia il·lusió el Girona per continuar trencant barreres en una competició on arribar a la final semblava accessible. Però ningú havia pensat en el Mallorca, un conjunt que, quan el sorteig el va emparellar amb els gironins, va fer una ganyota. Els catalans, satisfets perquè havien evitat els peixos grossos i no intuïen cap trampa, somreien. Res a veure amb el desenllaç final d'uns quarts de final de Copa que signifiquen una oportunitat perduda. D'aquelles que, amb el pas del temps, provocarà una forta estirada de cabells. El Mallorca ha superat en tot el Girona (3-2), que ha quedat eliminat, maltractat i amb un pam de nas. La reacció final ha estat insuficient.
L'empipada de Míchel al minut quinze de la primera part ja ho explicava tot. L'entrenador madrileny cridava i gesticulava, sense parar, exigint un ordre i una intensitat que no es veien enlloc. El Girona ha estat una ombra d'ell mateix. Els futbolistes del Mallorca s'han cruspit els blanc-i-vermells, incapaços de traduir la fita del que s'estaven jugant, l'accés a les semifinals per primera vegada en la seva història, en el rendiment adequat. El Mallorca els ha superat en tot. Sobretot, en desig.
Ho havia detectat Míchel, però no l'equip, que la major part del temps ha anat xino-xano, com si no passés res. Però sí que ha passat, sí. El Girona, a Son Moix, ha tastat la seva pròpia medicina. Habitualment és ell qui sentencia els partits en mitja hora. Però, a Mallorca, han estat els locals els que han escombrat, sense miraments, el líder de la Lliga.
Abdón Prats, amb un doblet, i Larin, s'han carregat un conjunt que, en un mateix partit, ha acumulat totes les coses que no havia fet malament des del principi de la temporada. Una successió d'errors, pèrdues i desorientació que han contrastat amb la claredat mallorquina. Els d'Aguirre sí que han estat atents a cada detall. El Girona no, el Girona ha estat ben perdut i ha encaixat la segona derrota del curs.
Fins a prop de dos-cents aficionats del Girona s'havien desplaçat al llarg del dia cap a Palma. El baix preu dels vols i l'esperança de formar part d'una data màgica hi acompanyaven. Molts, comprant el bitllet a última hora, van haver de demanar festa a la feina. Uns altres, per no demanar-se dos dies, sabien que es perdrien la pròrroga si arribava, perquè l'hora d'una cosa i l'altra gairebé els coincidia i no haurien arribat a temps a l'aeroport. Cada aficionat té la seva pròpia història del partit. Però tots han acabat de la mateixa manera: amb el cor trencat.
Un penal incomprensible
Cap excusa pot condicionar un partit vist per a sentència massa aviat. Ni la mala sort en les grans ocasions fallades, una de Stuani amb 0-0 i l'altra de Savinho amb 1-0. Tampoc l'arbitratge, que s'ha equivocat en el tercer gol, el que ha matat del tot les aspiracions gironines. Munuera Montero, que en primer lloc ha decidit no xiular res perquè no hi havia res a xiular, ha estat cridat pel VAR, després que Antal, estant d'esquena, desviés la pilota amb una mà que ha tingut enganxada al cos. Però, veient les imatges, ha canviat d'opinió. Misteris incomprensibles.
La realitat explica que Larin, al minut 21, ha aprofitat un contraatac ben dirigit per Dani Rodríguez per afusellar Juan Carlos, que abans ja havia aturat un parell d'ocasions perilloses. Poc temps ha tingut el Girona per reaccionar, perquè al cap d'uns minuts Abdón Prats s'ha tret de la màniga un obús des de la frontal que ha entrat per l'escaire.
I a mesura que els gironins han anat rebent cops, encara han disminuït més un potencial ja de per si fluixet. El Mallorca, en canvi, s'ho ha cregut més i ha aconseguit que la diferència fos abismal del tot. El tercer gol ha ensorrat qualsevol mena d'esperança. Stuani ha escurçat distàncies, de penal, i el Mallorca s'ha quedat amb deu quan faltaven vint minuts. No ha servit de res, tot i que Savinho encara ha comprimit el marcador en la darrera acció. Un miratge. El cop és dur, però el Girona no pot caure a terra perquè encara té motius per sentir-se engrescat: va primer a la Lliga i pot jugar a Europa la temporada vinent. El got, sempre mig ple.
- Mallorca: Greif, González, Valjent, Raillo, Copete, Costa (Lato, 65'), Mascarell, Antonio Sánchez (Morlanes, 80'), Dani Rodríguez, Abdón (Nastasic, 71') i Larin (Muriqi, 71'). Entrenador: Javier Aguirre.
- Girona: Juan Carlos, Arnau (Yan Couto, 46'), Antal, Blind, Miguel (Valery, 60'), Aleix Garcia, Yangel Herrera (Dovbyk, 46'), Iván Martín (Pablo Torre, 74'), Tsygankov (Portu, 60'), Savinho i Stuani. Entrenador: Míchel Sánchez.
- Gols: 1-0 Larin (21'), 2-0 Abdón Prats (28), 3-0 Abdón Prats, de penal (35'), 3-1 Stuani, de penal (68') i Savinho (96').
- Àrbitre: Munuera Montero (Comitè Andalús).
- Targetes grogues: Dani Rodríguez (37'), Costa (39'), Greif (72'), Samu (94'), Blind (94'), Couto (94') i Nastasic (99').
- Targetes vermelles: Raillo (67').
- Estadi: Son Moix, 19.950 espectadors.