El Girona no celebra permanències perquè torna a guanyar i va disparat cap a la Champions

GironaDiumenge l'empat del Cadis va confirmar que, matemàticament, el Girona ja té assegurada la permanència, un objectiu que avui queda molt lluny, però que era el principal abans de començar la temporada. És un èxit sense precedents que, a finals de febrer, l'equip de Míchel, ubicat en llocs de Lliga de Campions, s'hagi salvat en la jornada 26. Passaran molts anys abans que es torni a repetir, si és que es torna a repetir. La victòria contra el Rayo (3-0), sumat a la relliscada de l'Athletic, amplia a deu els punts de marge respecte a la cinquena posició i permet recuperar el segon lloc a la taula, a sis punts del Reial Madrid, el líder de la competició.

Però a Montilivi no hi ha espai per celebrar la salvació. La fita, simplement, ha passat i prou. Ningú no n'ha parlat: no ha ocupat espais ni als diaris, ni a les ràdios, ni a les televisions. Com que es donava per fet, ja està. Ni al vestidor s'han preocupat de saber-ho, perquè ja ho sabien. "No ens hem d'aturar a mirar les coses que ja hem fet", deia el tècnic blanc-i-vermell, explicant d'aquesta manera el motiu de no donar-li importància. El Girona ja no pensa en petit. El Girona somia en gran.

I després de tres patacades, encara més. La dinàmica d'un punt dels últims nou no espanta els gironins, que confien molt en si mateixos. Minuts després de perdre contra l'Athletic, Míchel va protegir els seus homes assegurant: "Crec que lluitarem per ser equip de la Lliga de Campions". Fins a aquell moment encara no ho havia verbalitzat, com a molt s'havia atrevit a parlar d'Europa. "Ho volia dir quan acabés el partit contra el Rayo, però ho he avançat perquè ara els resultats fan semblar que estem malament". És la primera vegada aquest curs que el Girona encadenava una sèrie tan negativa com aquesta.

No hi ha punt mitjà

Malgrat tot, el discurs no s'altera. Champions, Champions i més Champions. A tot o res, com ha estat sempre l'equip blanc-i-vermell, molt incòmode davant del pla de partit proposat pels de Vallecas. Podríem dir que els 8.923 aficionats que es van desplaçar fins a Montilivi no recordarien els primers quaranta-cinc minuts. Però cal especificar que ens referim als aspectes futbolístics. Xops com ànecs, van aguantar heroicament el ruixat. Feia falta, la tempesta, per combatre contra la sequera. I en una tarda va caure tot el que no havia caigut sumat l'hivern sencer, llamps i trons inclosos. Com dèiem, això va de tot o res.

Un parell de xuts a porta i prou, va ser el balanç del primer acte. Calia veure la gent, recollida l'una al costat de l'altre, paraigües en mà, impermeable i alguns nostàlgics, fent colzes sota el bar del gol sud, com en els vells temps en què a l'estadi hi anaven quatre gats i quan diluviava, tots es movien cap allà. No pensaven en la Champions aquells anys, precisament. Senzillament sobrevivien com podien.

Els futbolistes del Girona van sortir amb un aire renovat, a la represa. Va ser insòlit el mal control de Dovbyk, després que Portu l'hagués deixat sol davant de Dimitrievski, que es tornaria a lluir seguidament en un xut des de l'interior de l'àrea de Tsygankov. En cinc minuts, els de Míchel, que van recuperar fortalesa defensiva amb la presència de David López, havien creat més perill que en tota la primera part. I el que crearien, amb el gol de Tsygankov, aprofitant l'energia creada. En van perdonar dues, tres no.

Encara en perdonaria una altra Dovbyk, claríssima, i seria ovacionat tot seguit per una afició encantada amb el seu rendiment. Els gironins havien posat unes quantes marxes més, recuperant una finesa que no tenien. No acabaven de sentenciar, però, perdent Portu i Stuani l'oportunitat de fer-ho. Menció especial per Savinho, que va fer un recital. Chavarría, en una acció absurda veient dues grogues en menys d'un minut, va escombrar cap a casa, fent més plàcid el que quedava. I què quedava? El xou de Savinho, que amb un doblet en el temps de descompte, va convertir el mínim avantatge en una golejada. Va valer la pena aguantar la tempesta per viure aquell moment.