El Girona es nega a trair els seus ideals a Bilbao i en surt escaldat

GIRONALa supervivència del Girona a San Mamés ha durat 42 minuts. I massa que ha sigut, vist el pobre rendiment dels de Míchel, incapaços de mirar cap a la porteria contrària. L'Athletic ha dominat de principi a fi. Els gironins han resistit el que han pogut, fins que una entrada a destemps de Miguel dins de l'àrea no ha admès discussió. Aquesta vegada, a diferència de la primera volta, el porter Gazzaniga, que s'ha fet un fart d'aturar gols cantats, no ha estat suficient per evitar la primera de les tres dianes de Sancet. Encara ha tingut marge per fer el segon abans del descans en una primera part fluixíssima del conjunt català, que no ha despertat en cap moment (3-0).

Era una prova de foc per al Girona, que ha tornat a ensenyar la seva cara fosca i poc vistosa. A diferència d'altres dies, en què amb una versió modesta i un cop de sort n'ha tingut prou per anar sumant punts, s'ha trobat al davant un Athletic que va com un coet a la Lliga. Ja són catorze les jornades consecutives sense perdre de l'equip de Valverde, que l'última vegada que va sortir derrotat va ser el 6 d'octubre a Montilivi. Tres penals aturats per Gazzaniga i un gol de Stuani en el noranta-nou van ser-ne els motius.

Però això no passa sovint, esclar. I quan al davant hi ha un rival amb cara i ulls, ningú no en fa prou amb un joc de mínims. Això, a la Catedral, no serveix. Els gironins, per no tenir, gairebé no han tingut ni la pilota. A excepció d'un contraatac mal dirigit per Tsygankov a l'inici, no han fet res amb perill. El primer córner a favor ha arribat a la segona part, amb el duel sentenciat. La imatge ha estat trista.

I l'autopista a l'esquena de la defensa, gegant. Un factor que els punyals ofensius locals han utilitzat per obligar el Girona a recular més del que acostuma a recular. A Francés, substitut d'Arnau, trencat a l'escalfament, el camp se li ha fet immens. Més insegurs de l'habitual han estat Juanpe i Krejci que, a més a més, no n'han donat ni una pel que fa a la sortida de la pilota. Pèrdues rere pèrdues han fet presagiar que, tard o d'hora, l'Athletic acabaria marcant. Era qüestió de temps.

Ho ha allargat Gazzaniga, sublim en dues rematades abans i després del primer gol, de Williams i De Marcos. No ha comptat amb la pífia de Miguel, quan ha arribat tard i ha trepitjat Jaureguizar. Ja no es podia endarrerir més l'inevitable. I això que l'argentí, murri, ha intentat posar nerviós Sancet en el llançament dels onze metres, amb el record a la memòria del hat trick d'intervencions de la primera volta. Hi ha hagut un instant, de fet, en què ha sobrevolat la sensació que ho tornaria a fer. Però no, Sancet ni ha tremolat. Ha fet un xut perfecte, fregant l'escaire.

El Girona feia estona que demanava a crits el descans. Ni així llançava pilotes lluny, per no perdre'n més. I ni tenint el pas pel vestidor a tocar, ha mantingut les forces: el mateix Sancet, en temps afegit, ha rematat una centrada de Berenguer per dir que allò ja s'havia acabat. Els de Míchel no puntuarien a San Mamés. No amb aquest nivell.

Els regals penalitzen

La segona part, directament, ha sobrat. A uns i a altres ja els estava bé com anaven les coses. Així que l'Athletic no ha fet mala sang del resultat, i el Girona ha fet un petit pas endavant, més per no marxar avergonyit que no pas per intentar reviure. Segur que més d'un ha pensat en Arthur, el que hauria de ser la solució als mals futbolístics dels blanc-i-vermells, que pateixen moltíssim quan no controlen el duel. I aquest any, passa sovint. Falta regularitat, consistència. I sentit comú per gestionar l'atac, una part que sovint queda aïllada de les altres.

També caldria que deixés de regalar gols, com en el tercer i definitiu de Sancet. Jugant amb foc, al final et cremes. Però el Girona creu que fent-ho d'una altra manera, li donaria l'esquena a l'estil que tants èxits li ha donat. Si han arribat fins aquí, és arriscant. No perquè ara no surti tan perfecte com sortia, deixarà de fer-ho. Trair els ideals ni es preveu.

Arthur Melo tria Girona per sortir d'un pou d'anys inestables i mals hàbits