Un Girona fascinant posa peu i tres quarts a la Champions

GIRONAAra ja sí que no: al Girona no se li escaparà la Champions. És cert que les matemàtiques encara no ho asseguren i que a Montilivi s'hi ha vist de tot. Però tampoc cap equip blanc-i-vermell havia arribat a fer sentir el que aquests futbolistes han aconseguit. Serà recordada, aquesta plantilla, que avui s'ha endut els tres punts de Las Palmas (0-2). Una victòria més, i en van vint-i-dues i setanta-un punts. Hi ha gent que es passaria les hores mortes mirant la classificació. Així de fascinant és tot plegat.

En cap moment de la temporada el Girona ha fet palès el seu descontentament amb els arbitratges. I n'ha tingut motius, esclar. Perquè han estat diversos els moments puntuals en què el conjunt de Míchel ha sentit que una acció concreta no és que no l'hagi beneficiat, sinó que l'ha perjudicat. De tant en tant, i com a excepció, el tècnic madrileny ha alçat la veu. Perquè una cosa és que els gironins visquin en una festa continuada lluitant molt per damunt de les seves expectatives i possibilitats i l'altra que els prenguin per rucs.

Fa la sensació que, des que el Girona ha deixat de fer gràcia i els clubs grans s'han espantat de veritat, els futbolistes blanc-i-vermells no només han de competir contra els seus rivals al terreny de joc. També han de competir contra els arbitratges. I si hi ha Del Cerro Grande pel mig, com a Las Palmas, encara més. El madrileny, encarregat d'anul·lar un gol surrealista a Montilivi contra la Reial Societat per un fora de joc trenta-set segons abans en una jugada diferent, ha ocupat el VAR en el partit d'aquest migdia. I en la primera acció polèmica, al minut set, una lipotímia de Moleiro davant de David López ha estat castigada amb penal. Figueroa Vázquez s'ha acostat al monitor per veure la repetició, però ni així ha canviat d'opinió. A la mitja hora, Moleiro ha repetit l'engany, però aquest cop ningú hi ha caigut de quatre potes. Fa quinze dies, al Cívitas Metropolitano, al Girona ja li van pispar un penal claríssim a Savinho amb 1-1 al marcador. I podríem continuar...

Sandro, per cert, ha enviat la pilota directament als morros de Gazzaniga, la figura a la qual s'han aferrat els catalans per sobreviure durant molta estona. Al davant, el Girona s'ha trobat un equip que aposta per una filosofia calcada a la seva. Garcia Pimienta té trets que recorden Míchel: vol la pilota, la cuida, es preocupa per fer un bon joc. En definitiva, tots dos inverteixen temps en fer un créixer un model sota un estil concret en què no hi ha espai per a la improvisació. I, certament, dona gust veure'ls jugar. A uns i a altres. No és estrany que el nom del tècnic català del Las Palmas ocupi un lloc pronunciat entre els rumors de l'univers gironí per a quan Míchel decideixi que aquest conte de fades s'ha acabat.

Ha estat un migdia de bon futbol i també de penals fallats. Perquè al de Sandro cal afegir-hi el d'Artem Dovbyk, pitxitxi de la Lliga. Abans d'arribar a la mitja hora, Eric Garcia ha estat enganxat per darrere quan es disposava a rematar un servei de cantonada. Ha estat tan clar que estaven obligats a assenyalar-lo. Però Dovbyk ha rematat fluix i malament. També ha estat dolent el rebuig de Valles, que ha deixat la pilota a David López, molt hàbil i despert per ser a lloc quan ha tocat i que no ha perdonat. Ha estat l'únic xut destacable del Girona entre els tres pals en tota la primera part, perquè una segona rematada de Dovbyk ha anat als núvols. Suficient per avançar-se.

L'arbitratge, qüestionable

I si és just dir que al Girona l'han penalitzat un munt de vegades últimament, també s'ha de dir que ha rebut un petit cop de mà per sentenciar el partit a l'inici de la segona meitat. Una lleugera trepitjada de Mármol a Couto després d'una jugada fantàstica del brasiler –que ha jugat amb un cridaner embenat al cap perquè no fa ni quaranta-vuit hores era al Trueta en observació per un cop amb Juanpe en l'entrenament– ha estat castigada amb el tercer penal de la jornada. Si han xiulat el de Moleiro, aquest també s'havia de xiular. Ara bé, si el llistó és aquest, ja podem plegar.

Dovbyk ha fet les paus marcant el seu dinovè gol del curs i confirmant que el Girona, que ha trencat la mala ratxa de cinc derrotes consecutives a camp contrari, s'acosta més que mai a la Lliga de Campions, amb l'Europa League confirmada després de la derrota de la Reial Societat contra el Madrid. L'avantatge dels gironins, provisionalment, és de tretze punts respecte a l'Athletic, que encara ha de jugar el seu partit. I tan sols queden cinc jornades.

I el dissabte que ve, el Girona, que ocupa el segon lloc a l'espera del partit del Barça, rebrà el conjunt de Xavi a Montilivi amb la presència a la Supercopa d'Espanya en joc. I el prestigi de ser el millor club català de la temporada, esclar. A Girona tenen clar quin dels dos ho és.