El Girona envia l'Espanyol a galeres

GIRONATot Montilivi ha acabat el partit cantant "A Segona" quan ha marcat Stuani a pocs minuts per al final, gol que donava una victòria importantíssima al Girona en el derbi contra l'Espanyol (2-1). Arnau amb l'1-0 ja havia avisat els blanc-i-blaus que tenien un problema. Però, de fet, qui s'està cavant la seva pròpia tomba és el mateix Espanyol, amb un futbol impropi del que se suposa que pot defensar amb la plantilla que té. El Girona fa un pas de gegant cap a la permanència; l'Espanyol s'enfonsa. És la quarta derrota consecutiva per als de Diego Martínez. L'afició n'està farta, està patint. Reclama dignitat.

El Girona ha tingut premi, perquè ho ha intentat més; l'Espanyol li ha cedit el control absolut, amb coneixement de causa i esperant que la fortuna li somrigués. Mala tàctica. Ha tingut sort, al principi, de la poca malícia blanc-i-vermella, incapaç de desbordar amb sentit més enllà d'aparicions puntuals de Tsygankov. Els blanc-i-blaus no han tingut cap mena d'aparició en atac, tot i la presència de Darder, Braithwaite i Joselu, que venia de brillar amb la selecció espanyola. Quin mal d'ulls no voler ser protagonista amb aquests tres talents vestint els teus colors.

Uns i altres han agafat camins diferents, darrerament. Mentre el Girona, amb Míchel, llueix una identitat ofensiva molt clara, protegint el futbol associatiu; Diego Martínez, de mica en mica, continua perdent credibilitat. I si l'Espanyol no està en una pitjor posició en el campionat és pel fet que hi ha rivals que ho fan més malament. Defensiu i tancat al seu camp, ha apostat més per la destrucció que la construcció. Tothom creu que té plantilla per a molt més. El Girona, per la seva banda, treu tot el suc que té a la seva i una miqueta més.

Tsygankov ha tornat boig Óscar Gil, que ha actuat a banda canviada a causa de l'absència de Brian Oliván. L'Espanyol tampoc ha tingut Cabrera, amb la qual cosa el torn ha estat per a la parella Sergi Goméz - Montes, que han lligat en curt Castellanos. L'argentí ha corregut molt, sí, però no té tant gol com Stuani. I així és difícil. Els gironins han tingut pics de possessió de fins al 75%, però el perill no s'ha intuït fins que, per inèrcia, han acabat xutant. Lògic, si tota l'estona tenien la pilota ells.

Els Mossos s'enduen aficionats

Ha hagut de passar mitja hora per veure el primer xut entre els tres pals. Mitja hora en què no ha passat res –s'ho guardaven per al final, perquè quin final– i en què sovint s'ha hagut de mirar més cap a les graderies que no pas la gespa. El personal de seguretat ha reubicat força espectadors, per culpa de la barreja d'aficionats entre els dos clubs al gol nord.

De fet, fins i tot hi ha hagut moments de molta tensió amb picabaralles entre les dues aficions i els Mossos enduent-se persones fora de l'estadi que, afortunadament, no han anat a més. La rivalitat entre el Girona i l'Espanyol està creixent amb el pas del temps, això és una evidència. Haurien de posar seny i signar la pau. Els aficionats blanc-i-blaus, amb els seus càntics de "Puta Barça" i "Puta Barça G", fent referència al Girona, s'han passat el partit fent fressa. Quan Arnau ha marcat, l'afició local els hi ha tornat amb un "A Segona, a Segona" que s'ha repetit amb la victòria.

Tornem a la gespa, que és l'important. Els de Míchel han augmentat el to. L'Espanyol, incapaç d'assumir cap mena de lideratge futbolístic, ha començat a flairar que allò podia acabar malament. I el Girona ho ha aprofitat amb una delícia d'Arnau Martínez, que, des de la frontal, ha controlat amb la dreta per rematar amb l'esquerra al fons de la xarxa. Un pas més perquè el projecte de Diego Martínez descarrili del tot.

Però quan els blanc-i-vermells han vist el seu rival ferit i sense confiança, s'han ficat en un jardí, gestionant d'una manera preocupant uns minuts en què hauria d'haver fet gala de tenir més criteri. No és el primer cop que li passa, això. En aquest aspecte, el Girona té mancances i precisament és on l'Espanyol, que no havia xutat a porteria quan ha marcat, es mou millor. Braithwaite, murri, ha empatat el derbi. Ha durat poquíssim, l'empat, perquè si el Girona ha pres males decisions, l'Espanyol encara les ha pres pitjors. Primera mala decisió, de Sergi Gómez, amb una expulsió directa, incoherent i a destemps després d'una entrada criminal a Castellanos que ha condicionat les possibilitats d'un equip que ha intentat revifar, però que potser no recorda com es fa. La segona mala decisió, de Vini fent un penal absurd a Santi Bueno que ha transformat Stuani, recurs d'emergència. L'uruguaià no falla mai, el Girona falla poques vegades i l'Espanyol s'està acostumant a fer-ho.