El Girona desploma l'Espanyol en una humiliació històrica
Els gironins exhibeixen una superioritat infinita i claven un punyal dolorós al projecte blanc-i-blau
GIRONAEl Girona va escollir el millor dia de tots per reproduir amb la màxima fidelitat possible el significat de l'era Míchel. L'Espanyol no va durar ni cinc minuts, perquè el Girona se'l va cruspir amb una violència implacable, fet que demostra que la distància entre uns i altres és, ara com ara, abismal. La dictadura futbolística dels gironins va ser tan bèstia que ha obert una ferida en el seu rival blanc-i-blau, abatut, trist i sense cap mena d'argument. "El club està mort, això és una vergonya", deien alguns narradors. "Jugadors, mercenaris", cridaven els seus aficionats. El 4-1 final podria haver sigut un 8-0.
Montilivi ja estava fent l'onada abans de la mitja hora, amb un 4-0 al marcador i entonant càntics de 'A Segona, a Segona', recordant rivalitats passades de dins i fora del terreny de joc. Afortunadament, no es van lamentar incidents. Aquest Girona-Espanyol marcarà un abans i un després en la història d'aquests equips. Els primers, crescuts com mai, traient pit de cada combinació, corejada amb uns 'oes' que acompanyaven una superioritat inaudita; els segons, abandonats a la seva sort, capcots i sense respostes. És la setena derrota en vuit partits de Lliga dels de Manolo González, que queda debilitat i contra les cordes; i és la tercera victòria consecutiva dels de Míchel, que, per primera vegada des de principi de curs, dormen a Europa. Sembla mentida, amb tot el que han passat.
El reforç per als blanc-i-vermells era necessari, després de setmanes i setmanes fent les alineacions segons els ocupants de la infermeria, que pràcticament s'ha buidat durant l'aturada. Míchel sempre ha defensat que, quan tothom estigués a punt i l'equip pogués entrenar, el rendiment milloraria. Dit i fet. La primera mitja hora d'un derbi català on fins i tot es van poder dosificar peces, va ser, de llarg, la millor de la temporada. L'Espanyol no va poder ni obrir la boca davant l'evidència i es va anar empetitint a mesura que rebia cops sense aturador. Haurà de treballar molt l'aspecte anímic, perquè la destrossa patida farà mal i sagnarà uns quants dies.
Bryan Gil, un gol i dues assistències
Només que confiï en si mateix la meitat del que ho fa el Girona, tindrà opcions a sortir-se'n. Perquè això dels blanc-i-vermells és pura fantasia. Fins i tot Bojan Miovski, que encara no havia marcat cap gol més enllà d'un doblet contra un Tercera Federació a la Copa, amb les consegüents crítiques perquè el seu fitxatge no generava consens, i que va expiar els seus pecats. Part del mèrit, però, va ser per al gran protagonista individual de la tarda, Bryan Gil, que amb un gol i dues assistències al macedoni es va coronar en la seva setmana fantàstica, amb convocatòria i gol inclòs amb la selecció espanyola.
Trams del 91% de possessió van certificar la humiliació històrica, iniciada amb una cavalcada de Bryan Gil cap al fons de la xarxa de Joan García, testimoni de l'allau ofensiu local. Havien passat quatre minuts i el Girona ja manava. El doblet de Miovski posava el 3-0 el minut 21. El quart, obra de Krejci en una acció d'estratègia, va arribar al 27. Una plantofada darrere l'altre que va deixar l'Espanyol fora de combat i condemnat fins i tot a passar vergonya.
Perquè no era fàcil aguantar prop d'una hora de partit sabent-se destrossat i sense cap possibilitat d'obtenir res positiu. Si els hi haguessin preguntat, els jugadors de l'Espanyol segurament haurien signat que tot plegat s'acabés abans de temps i així poder marxar a casa, tal com van fer molts dels seus aficionats, no sabem si a reflexionar o a beure per oblidar. Qui beurà, però per celebrar-ho, serà el Girona, que no en tenia prou i en volia més i més, davant la demanda d'una afició que volia sang. Si en podien ser vuit, millor que set.
Va ser Puado qui marcaria, en cap cas salvant l'honor, però sí intentant defensar la seva professionalitat. Al Girona, allò, ja no li importava. Tenia el cap a dimecres, quan es jugarà part de les opcions de continuar viu a la Lliga de Campions, el seu món actual, en el desplaçament per enfrontar-se a l'Sturm Graz. Res a veure amb un Espanyol que tindrà feina en sobreviure a Primera.
- Girona: Gazzaniga, Arnau, David López, Krejci, Blind, Romeu, Van de Beek (Iván Martín, 60'), Bryan (Danjuma, 72'), Asprilla (Tsygankov, 60'), Miguel (Selvi, 82') i Miovski (Stuani, 71'). Entrenador: Míchel Sánchez.
- Espanyol: Joan García, El Hilali, Sergi Gómez (Kumbulla, 64'), Cabrera, Romero (Brian Oliván, 46'), Bauza (Aguado, 64'), Kral, Tejero (Pol Lozano, 81'), Jofre, Veliz (Cardona, 64') i Puado. Entrenador: Manolo Gómez.
- Gols: 1-0 Bryan (4'), 2-0 Miovski (16'), 3-0 Miovski (21'), 4-0 Krejci (27') i 4-1 Puado (55').
- Àrbitre: Hernández Hernández (comitè canari).
- Targetes grogues: Romero (36'), Puado (71') i Jofre (72').
- Targetes vermelles: Cap.
- Estadi: Montilivi, 12.461 espectadors.