El Girona combat el silenci en el mercat i accelera els fitxatges

GironaQueda lluny, el passat 19 de juny, la data del segon ascens a Primera del Girona, un club que viurà la seva tercera temporada entre els millors. Fins aquest dilluns, els gironins eren els únics que no havien reforçat la seva plantilla. Havien treballat en silenci, alleugerint el pes del vestidor a còpia de comiats, mentre estudiaven alternatives que milloressin de veritat el que hi havia i posessin content Míchel Sánchez. Si algú tenia dubtes de l'eficàcia de la direcció esportiva, la plantilla fa un salt de qualitat amb l'arribada de Taty Castellanos, un davanter que il·lusiona; Yan Couto, un diamant al lateral que no necessitarà adaptar-se, i David López, ex de l'Espanyol, l'experiència del qual donarà un cop de mà on faci falta. En vindran molts més.

Però abans parlem dels que ja són oficials: Castellanos, Couto i López són tres fitxatges a cost zero. Tres operacions avantatjoses per a un equip que diu que ha après la lliçó de la primera experiència, en què no n'hi va haver prou amb l'amor propi per salvar la màxima categoria. El fet que Castellanos i Couto aterrin a Montilivi només és possible pel conveni entre el Girona i el City Football Group, de vegades criticat perquè els futbolistes no sempre han donat resultat. Aquesta vegada s'espera que tots dos, a diferència del que ha succeït en el passat, marquin les diferències.

Les expectatives són altes, sobretot amb Castellanos, cedit pel New York City, màxim golejador de la Major Soccer League. El davanter argentí pot ser el complement de luxe que Stuani no té des dels temps de Portu, quan formaven una parella temible capaç d'empatar al Camp Nou i guanyar al Bernabéu. Educat entre el joc de combinació i la lectura dels espais, marca gols a cabassos: aquest curs n'ha fet 13 en 16 partits i n'ha celebrat 53 –amb 19 assistències donades– en 115 des del 2018.

Couto ja ha demostrat del que és capaç, desplegades totes les seves qualitats en una segona volta espectacular amb Francisco Rodríguez fa dues temporades. El brasiler, ofensiu en atac, disciplinat en defensa i inclòs en una llista amb les 60 promeses del futbol mundial, formarà una banda dreta somiada amb Arnau Martínez. I si són tan bons, Míchel pot fer-ne jugar un a l'esquerra, encara òrfena d'un titular amb cara i ulls. Cedit pel Manchester City –l'any passat va jugar al Braga–, és la típica carta que Quique Cárcel utilitza cada estiu: la del retorn d'un futbolista que agrada i amb el qual hi ha un vincle emocional. I aquestes no solen fallar.

El tercer, en una jornada plena d'activitat, va ser David López, que va deixar l'Espanyol amb un full de serveis impecable, en dedicació i rendiment. Lliure de contracte, ha signat per dues temporades i una tercera d'opcional i a Montilivi esperen que la seva polivalència el faci ocupar l'eix central i el mig del camp. Dos problemes menys per a Míchel, enamorat d'aquesta mena de perfils que et poden solucionar qualsevol cosa. El tècnic també compta amb Arnau o Terrats per jugar a la línia de tres si els indiscutibles Bernardo, Juanpe o Bueno fallen. Perquè ara mateix fitxar-ne un d'específic no és tan prioritari com continuar acumulant talent del mig del camp en endavant.

Negociacions per Melendo i Expósito

I aquí és on entren en acció Melendo i Expósito, dos futbolistes pels quals el Girona té negociacions obertes. El primer, també ex de l'Espanyol, està lliure de contracte i, segons va avançar RAC1, el seu fitxatge és qüestió d'hores. Molt estimat a l'RCDE Stadium, va sortir del club amb polèmica i ara podria continuar la seva trajectòria a l'elit a Montilivi. Seria un bon reforç per als blanc-i-vermells, que cada dia tenen més complicat fer realitat el retorn d'Àlex Baena, el gran somni, i veurien ampliat el catàleg de possibilitats al joc interior.

Per a Expósito, una altra peça que faria créixer la popularitat creativa, les converses amb l'Eibar són dures. El futbolista català és el fitxatge més car de la història del club basc, que encara ha d'amortitzar part dels gairebé 5 milions d'euros que va pagar per ell al Deportivo de la Corunya, que es va reservar un 20% d'una futura venda. Des de Guipúscoa informen que l'Eibar, descontent amb el jugador –els ha admès obertament que vol marxar a Catalunya–, s'ha despenjat demanant pràcticament el que va costar, uns 4 milions, i que els gironins no passarien dels 2,5. Si s'acaben entenent, el Girona fitxaria un jugador destinat a ser titular indiscutible i amb un caixet important.