El Girona es classifica per al seu tercer 'play-off' d'ascens seguit (0-0)

GIRONAPer tercer any seguit, el Girona jugarà el play-off d’ascens a Primera. El rival serà l’Eibar després del punt sumat a Burgos (0-0). I això que gairebé durant tota la jornada un gol l’hauria deixat fora. L’equip va haver de fer un gran esforç emocional per aïllar-se en una bombolla que li recordés, una vegada i una altra, que l’empat era bo. No va ser fàcil, tot i la lleugera sensació de tenir el control del partit a les seves mans: l'equip ha patit tantes desgràcies, que mai es pot estar segur de res. L’altra eliminatòria la disputaran el Las Palmas i el Tenerife, mentre que els grans triomfadors van ser l’Almeria i el Valladolid, tots dos ascendits.

Però, vist en perspectiva, els gironins estan habituats a situacions d’aquesta mena. Tret del 2018, en què van aconseguir una permanència a Primera que avui sona a temps inventats, cada any han arribat a l’últim partit amb alguna cosa important en joc. Recordats són els intents d’ascens dels últims temps, sempre dolorosos, però no fa gaire també es jugava el coll a Segona, pregant per no baixar. És un club bregat en terrenys pantanosos.

D’alguna manera això els ha de beneficiar, encara que els resultats històrics vulguin portar la contrària. En tossuderia, al Girona no el derrotarà ningú. Perquè rebutja l’estereotip que l’assenyala com l'equip perdedor en els dies clau. Assumeix que, si ho intenta tantes vegades, encara que només sigui per estadística alguna ha de caure a favor seu. I així, mentre als estadis de la categoria s’anaven alternant els marcadors, a Burgos passaven els minuts. Sense angoixes urgents perquè el 0-0 valia, però amb tot obert perquè els de Míchel tampoc acabaven de resoldre el partit.

No hi va haver setge dels locals, més pendents de celebrar la continuïtat al futbol professional que de generar ocasions. En va tenir una Valcarce, ben aviat, resolta per Juan Carlos, que va evitar que la festa s’espatllés amb una mà increïble a xut de Claudio Medina a la segona part. Aquest sí que va ser l’avís que va fer veure les orelles del llop. Qui vol alguna cosa ha de patir, i el Girona no n'és l’excepció. Hi va haver minuts de bloqueig, de nervis, de tensió. Res comparable amb el que es viurà les pròximes setmanes amb la lluita definitiva. Per començar, dijous a Montilivi i diumenge a Ipurua. Un cop més, donaran la cara fins al final. Acabi com acabi, poden estar orgullosos.