El Girona i Castellanos ridiculitzen el Madrid en una nit de fantasia

GIRONANo tindrà catorze copes d'Europa, el Girona. Ni trenta-cinc Lligues. Però a veure qui li pispa la repassada que li va donar al Madrid (4-2). Va ser la nit perfecta, aquella que ni somiant pots imaginar. Que l'hi preguntin a Castellanos, autor dels quatre gols. Li entrava tot, a l'argentí, mentre l'afició es meravellava a la graderia. Quina comunió, tot plegat. I quin plaer. El 25 d'abril també és Sant Narcís, una data en la qual el Girona va guanyar el Madrid per primer cop. Aquest any no ha perdut cap dels dos partits.

Montilivi cantava, sota la pluja, "Míchel català". Va ser un moment de joia fantàstic, que corresponia a la felicitat que la graderia gironina sentia, amb el marcador lluint un 2-0 memorable. Amb el 4-1 ja cantaven "Que boti Montilivi" i "Girona és de Primera", mentre embogien d'alegria. Quina intensitat es va viure. Com mai aquesta temporada, de fet. El públic s'havia de pessigar per comprovar si allò realment estava passant, si realment el Girona, un equip que fa un any perdia 3-0 a Cartagena, estava escombrant el campió d'Europa. Com canvia la vida, en un tres i no res.

Els d'Ancelotti van estar contra les cordes sense preveure-ho. Poques vegades el conjunt blanc-i-vermell té una eficàcia semblant, davant la porteria contrària. Va ser Castellanos qui va provocar l'èxtasi, amb un pòquer que fins i tot fa miques el hat trick d'Olunga. Quina nit, la del Taty, que a Girona sempre serà recordat, ara ja sí, passi el que passi.

Protagonisme per a tot l'equip de Míchel, que senzillament va cruspir-se el Madrid. Els tres laterals, Miguel, Arnau i Yan Couto, i Riquelme van ser els assistents de Castellanos. A la primera part l'argentí va enviar a la xarxa, amb una ira desconeguda, dues pilotes que van ser un regal per a una afició entregadíssima que no haurà de patir gaire per assegurar la permanència. Amb els tres punts, l'equip s'enfila als quaranta-un.

A Vinícius li perdonen l'expulsió

Mentre Vinícius s'encarava amb tothom i es guanyava una segona groga que Iglesias Villanueva no es va atrevir a ensenyar, Castellanos continuava marcant. El brasiler és un tros de futbolista, dels millors del món. Això ningú no ho dubta. El poc perill del Madrid va venir gràcies al seu desequilibri i fins i tot va retallar distàncies amb un bon cop de cap. Però Vinícius es perd, ensenyant l'escut a la graderia i provocant picabaralles. Castellanos, en canvi, anava a la seva. Ni un minut havia passat del segon temps que ja havia marcat el tercer. Després encara en faria un altre. Quina festassa i quin recital, de veritat.

Tot va passar molt de pressa, a Montilivi, instal·lat en una bombolla de la qual trigarà dies a sortir-ne. Cada contraatac dels gironins feia preveure que fins i tot podia caure el cinquè, però va ser Lucas Vázquez qui va marcar. Què hi feia, si el Madrid va ser un convidat a la festa gironina. Amb la Lliga perduda i centrat en la final de la Copa del Rei i les semifinals de Lliga de Campions, no va treure ni l'orgull per reaccionar. I ara és el Barça qui pot clavar l'estocada definitiva a un títol que ja frega amb la punta dels dits. Si els de Xavi guanyen a Vallecas contra el Rayo Vallecano aquest dimecres (22 hores, DAZN), els portaran catorze punts. Només en quedaran vint-i-un.