GIRONA"El partit amb l’Atlètic va ser extraordinari, mai havia vist res similar. Però tampoc havia fet tanta cua com aquell dia, quina gentada! Un cop a dins, quan vaig veure l’ambient i vaig sentir els crits de «Girona, Girona» em vaig quedar sense paraules. I els dos gols gairebé seguits, allò sí que va ser una bogeria...", explicava Ramon Marro, el soci número u del Girona, l'agost del 2017 en un reportatge a l'ARA. Aquell Girona - Atlètic de Madrid que va acabar amb empat a dos va ser l'estrena a l'elit dels gironins, que aquest dissabte bufaran les espelmes del centenari a Getafe (14 hores, Movistar LaLiga).
Ho faran en el seu millor moment, després d'afegir una nova gesta a la col·lecció de triomfs de la breu, però intensa aventura a Primera amb una victòria de prestigi a San Mamés (2-3). L'equip de Míchel té una còmoda renda respecte als llocs de descens: el separen set punts del València i vuit del Getafe. El Girona tot just afronta el seu tercer curs a l'elit i encara té moltes coses per aprendre, com reconeix Quique Cárcel. "Pateixo molt, perquè som l'equip amb menys història de la lliga i això em preocupa. No tenim gaire experiència. Ara no tinc tanta por com fa uns anys, però li tinc molt respecte a la categoria”.
“Quan estàs a Primera tots els partits fan moltíssima il·lusió, però sincerament el que recordo més és el primer, el Girona - Atlètic de Madrid. Com vam començar, si gairebé s'emporten una sorpresa! I era el primer, que sempre ho fa especial. Vam acabar amb una sensació de «Bé, si hem competit contra l'Atlètic de Madrid, podrem competir tot l’any»", argumenta a l’ARA .
5è club català
El Girona ocupa el lloc 51 dels equips estatals amb més partits a Primera Divisió. De fet, només hi ha 12 equips per darrere seu. Entre els clubs catalans, el Girona és el cinquè, superat pel Barça –que juntament amb l'Athletic Club i el Madrid han participat en totes les edicions– (2.975 partits en 92 temporades), l'Espanyol (2.801 en 87), el Sabadell (426 en 14) i el Nàstic (116 en 4). Els altres clubs que en un moment o altre han alçat el cap entre els millors han sigut el Lleida (68 en 2), l'Europa (54 en 3) i el Condal (30 en 1). “És una xifra molt bona, estem creixent, fent passes endavant. M’agrada molt la manera com el club encara totes les situacions que viu: en el vessant esportiu i en el social, perquè ens estem fent grans. Cal gaudir-ne i espero arribar als 200 aviat”, comenta Míchel, que assegura: “Vull fer història i la plantilla també ho vol”.
En els 99 partits jugats, el Girona acumula un balanç de 31 victòries, 25 empats i 43 derrotes, amb 123 gols a favor i 147 en contra. Ha tingut tres entrenadors en aquest període, Pablo Machín, Eusebio Sacristán i Míchel Sánchez, que han fet jugar 54 futbolistes. Qui més ho ha fet, esclar, és Cristhian Stuani, llegenda del club, ja que és el seu màxim golejador històric i també qui ha marcat més gols a Primera vestint la samarreta blanc-i-vermella: n'ha marcat 46 en 83 partits. Juanpe i Bernardo, amb 79 i 78 partits respectivament, completen el podi pel que fa a la participació.
L'aterratge a la categoria va ser sonat, amb un magnífic empat a 2 contra l'Atlètic de Madrid a Montilivi, que aquest curs presenta un índex d'ocupació que supera els 11.000 espectadors de mitjana, més que en les altres dues temporades a l'elit. L'estadi gironí ha viscut nits de glòria, com la remuntada contra el Madrid per Sant Narcís, també el 2017 (2-1). Va ser inimaginable. "No soc endeví, però en el descans ho hem dit: si juguem així tenim opcions de guanyar el campió d'Europa. Això no ho podrà dir qualsevol d'aquí un temps. Això és de tots, us en podeu sentir orgullosos perquè podreu dir que formeu part de l'equip que va guanyar el Reial Madrid aquí a Montilivi sent en teoria el més petit de Primera", va dir Machín als seus jugadors al final d'un duel que Pere Pons recorda a l'ARA com el que més "alegria" li ha produït. "Guanyar un equip tan gran, a casa, amb l'estadi ple i per Fires... Va ser una gran festa, tot va anar rodó. Pel que fa al joc, potser diria que un dels millors va ser la victòria davant l'Espanyol per 1-3, perquè vam exhibir un nivell col·lectiu molt alt i també hi ha aquell punt de rivalitat".
El 'hat trick' d’Olunga
On més alegries s'han viscut, però, ha sigut a camp contrari. El Girona va guanyar a Riazor el 2017 (1-2), al Santiago Bernabéu el 2018 (1-2) –aquest any hi ha empatat a un–, ha guanyat dos cops a Cornellà-El Prat (0-1 i 1-3 el 2017 i el 2018) –aquest curs també hi ha empatat a dos–, va conquerir Mestalla (0-1, el 2018) i no fa ni una setmana va vèncer a Bilbao. A Montilivi hi ha protagonitzat golejades excepcionals, com la recent contra l’Almeria (6-2) o el 6-0 contra el Las Palmas del primer any, amb un hat trick d’Olunga que fins i tot va provocar la reacció del president del seu país, Uhuru Kenyatta. “Continua fent que la bandera de Kenya voli alt”.
“Celebrar el centenari a Primera implica que les coses s'estan fent bé, últimament. Perquè 100 ja comença a ser un número bonic. Crec que el projecte l’ha encertat de ple, amb Míchel. Fins i tot ha aconseguit que la filosofia de l’aficionat canviï: el famós sistema de tres defenses ja ha quedat oblidat i tenim una identitat molt clara, com passava el 2017. L’estil agrada, perquè hi ha una aposta ofensiva i no especulem. Hi veig molt recorregut, la veritat. Ara hem de pregar perquè continuïn així i puguem celebrar els 200, 300 i 400 i el Girona s'estabilitzi a la màxima categoria”, conclou Guerrero.