El Girona es calma una mica guanyant a Alcorcón (0-1)

GIRONALes emocions del Girona s’han vist massa alterades, últimament. Quan ha guanyat, sobretot arran de l’extraordinària dinàmica de resultats que li va permetre somiar amb tot, s’ha sentit invencible. Però quan ha punxat ho ha vist tot fosc, flirtejant amb el drama. Ja ens passa, això, a les persones. I no es pot viure sempre als extrems, perquè els extrems desgasten. L’equip necessitava calmar-se una mica, abans que comenci el play-off. Ho va aconseguir gràcies a una victòria contra l’Alcorcón (0-1).

El gol del triomf el va signar Stuani, esclar. O algú es pensa que el punta uruguaià ha deixat de marcar diferències? El 7 blanc-i-vermell va aprofitar una deixada de Juanpe per rematar amb el cap una jugada d’estratègia, amb la primera part agonitzant, per tranquil·litzar l’ànim i treure’s l’espina personal que li havia deixat el fet de fallar un penal minuts abans. Estrany en ell, tot un especialista que des de la seva arribada a Montilivi només n’havia desaprofitat un a la Lliga el 2019, també contra el conjunt madrileny. La sorpresa encara va ser més gran al temps afegit, perquè en va enviar un altre als núvols. Fins i tot els millors prenen males decisions. El gol de Stuani, per cert, és el seu 101 oficial; uns registres que el situen com el tercer màxim golejador de la història del club, empatat amb Martín Abad.

El 0-1 és un resultat enganyós, demostrada la superioritat dels homes de Míchel, que es van fer un tip de fallar ocasions contra un Alcorcón que fa dies que va baixar de categoria i a qui li sobra tot el que queda de curs. Les victòries del Las Palmas i l’Oviedo deixaven el Girona amb l’obligació d’endur-se els tres punts per evitar problemes seriosos. I a fe que els futbolistes, a diferència d’altres dies, van sortir amb la marxa adequada. Baena va avisar amb un cop desviat per Jesús, que immediatament després va fer un petó al travesser i va escopir un gran xut de Juanpe.

Sense cap ensurt

A la segona part, els catalans no van voler que el partit es tornés boig i es van dedicar a defensar-se amb la pilota, movent-la d’una banda a l’altra sense que passés gairebé res. Míchel va cridar Samu Saiz, que va perdre el protagonisme que tenia després d’haver-li dit pallasso la nit que el va canviar a la mitja hora. Caldria tornar a endollar el mitjapunta madrileny, que a Santo Domingo hi va posar actitud, perquè quan s’hi implica és decisiu.

Un dels peròs que deixa el triomf del Girona és que l’equip tampoc va anar a sentenciar-lo, i això vol dir que malgrat que l’Alcorcón fos inofensiu, va estar viu fins al final. Se’l va veure inquiet, a l’entrenador blanc-i-vermell, conscient que qualsevol altre resultat hauria suposat una patacada per a l’autoestima del vestidor. Afortunadament, no la va patir i encararà amb cert oxigen les quatre últimes jornades, en què ha de segellar la participació en les eliminatòries i a la vegada dosificar els esforços d’alguns jugadors titulars als quals es veu més cansats del compte.