"El futbol m'ha donat la vida": el somni complert del Take Kubo del Girona

GIRONATakefusa Kubo, el futbolista de la Reial Societat, és una estrella al Japó. "És boníssim, és boníssim", pronuncia Kohei Kobayashi, nascut a Osaka fa trenta anys i futbolista de l'equip Genuine del Girona. Els seus companys, mig en broma, mig seriosament, per les seves qualitats tècniques i per la seva nacionalitat, li diuen el Take Kubo del Girona. "També jugo al mig del camp i m'agrada donar passades de gol", confessa. Però aquest dissabte Kobayashi, que tan sols fa cinc mesos que va deixar el Japó per jugar al Girona, no podrà veure Kubo en directe a Montilivi (21 hores, Movistar LaLiga), perquè és a la Copa Àsia i l'equip gironí disputa la segona fase de la competició a Cadis.

"Recordo que quan es va posar en contacte amb nosaltres i va venir a veure el primer entrenament, els ulls li sortien de les conques del desig tan gran que tenia per formar part del Girona", explica Jordi Gruartmoner, coordinador del Girona Genuine, un dels clubs fundadors de la competició de la Lliga el 2017. "El vam convidar a fer un rondo i tots els jugadors, automàticament, van començar a preguntar-li coses. El van abraçar des del principi i ell es va sentir tan bé que en la fase de competició a Barcelona, encara no havíem arribat a lloc, ja ens esperava".

Kobayashi viu a Barcelona amb un amic i agafa el tren, de vegades sol i de vegades acompanyat, cada cop que s'ha de desplaçar. "Costa d'entendre, per si mateix, que una persona vingui del Japó a jugar al Girona. Però és que, a més, quan no hi ha entrenament i té el dia lliure, també ve fins aquí i se'n va a dinar o a sopar amb els seus companys. Ja explica els seus sentiments, això. I aquí és un més", assegura Gruartmoner, que, com fa amb els altres membres de la plantilla, manté converses diàries per saber com es troben, com els ha anat el dia o què pensen fer l'endemà. "Per a mi, tots són els meus fills", afirma. El futbolista japonès té diagnosticat un grau tres de discapacitat intel·lectual. Al matí l'ocupa amb els estudis, perquè estudia castellà i prepara una tesi sobre el funcionament del futbol per a persones amb diversitat funcional. A la tarda li busquen petites col·laboracions, per sentir-se important, com el fet d'ajudar en algunes tasques algun equip de futbol.

Adaptació a la ciutat gironina

"El Girona sempre m'ha ajudat, especialment com a persona. La gent és amable i em tracta bé, es preocupen per mi", valora Kobayashi, que abans d'aterrar a Catalunya va trucar a Soki Watanabe, amb qui va compartir infància al Japó i que ja hi era. Watanabe és una mena de tutor/agent/representant establert a Barcelona que dona suport a la integració de futbolistes que arriben del seu país disposats a trobar el seu lloc en terres catalanes. Resumint: els guia, els busca feina i un club. "El Japó és un país molt conservador i molts cops es pateix una pressió social més forta en aquests casos. Aquí hi ha més diversitat. I allà, les persones poden sentir-se una càrrega econòmica, perquè les petites ajudes del govern no són suficients", resumeix Watanabe, que tenia relació amb persones lligades al Girona i va moure els fils adequats per vestir Kobayashi de blanc-i-vermell. "No ens perdem gairebé cap partit del primer equip: no hi ha ningú per sobre dels altres, destaquen tots en concret. Estan fent una temporada espectacular".

Persones i fundacions claus

A Montilivi, el projecte del Genuine no hauria estat possible sense la figura d'Albert Mateos, encarregat de l'àrea social en el moment de la creació de l'equip i que continua formant-ne part. També s'hi han implicat els entrenadors Jordi Sucarrats, Carles Saló i Valeriano Pérez, i els veterans del Girona Eugeni Bou, Manel Carbó, Pere Trias i Sendo Agell, que hi han participat en diferents moments. Igualment, hi col·laboren Juan Olmo, Xevi Teixidor i Alba Batllori. El paper fonamental de la Fundació Astres, Ramon Noguera, Els Joncs, Astrid 21, l'Escola Font de l'Abella, La Fageda d'Olot, Cal Manco i Girona Est, i les entitats Junts i Endavant i Support Girona és impagable.

"Les persones amb discapacitat som considerades especials, però espero que arribi el dia en què se'ns normalitzi. Hem d'obrir la ment i canviar cultures. Les petites coses signifiquen molt per a nosaltres", conclou Kobayashi: "Només vull jugar i ser feliç, perquè el futbol m'ha donat la vida. Al Girona ho soc".