Els exemples desgraciats que no ha de seguir un Girona de Champions

Ja fa setmanes que el Girona ha tancat una temporada excepcional, en què ha quedat tercer amb 81 punts i s'ha assegurat així una plaça a la Lliga de Campions la temporada vinent. Tot just en la que serà la seva cinquena temporada a la màxima categoria del futbol professional. La històrica temporada del Girona ha tingut reconeixement i repercussió arreu del món, però això no sempre pot ser del tot bo.

Malgrat que Míchel vol mantenir el gruix de la plantilla de cara a la temporada vinent, molts jugadors es veuran temptats per ofertes econòmiques que el club blanc-i-vermell no es pot permetre igualar. Aleix Garcia, que ha actuat com a capità gairebé tota la temporada, està temptat de marxar després de l'oferta del Bayer Leverkusen, campió de la lliga alemanya, i dels diversos clubs de la Premier League que també estan temptant-lo.

Miguel Gutiérrez també serà un jugador difícil de retenir, ja que el Madrid manté el 50% dels drets del lateral i una clàusula de recompra irrisòria de només 8 milions d'euros. I això passa amb molts més futbolistes que han fet una campanya memorable i que han despertat l'interès de diversos clubs del continent. També s'han de tenir en compte els cedits que tornaran als seus equips d'origen, com Eric Garcia (Barça), Savinho (Troyes) o Yan Couto (Manchester City), que han sigut imprescindibles per a Míchel Sánchez durant la temporada i no està clar que puguin tornar a Montilivi. En el cas de Savinho i Couto, tots dos formen part d'entitats que estan sota el mateix paraigua que el Girona: el City Football Group.

Els exemples que no ha de seguir el Girona

"El més important del pròxim curs és la Lliga. Caldrà estar al peu del canó perquè a l'elit si jugues tres competicions i t'oblides de la més important, hi ha molts equips que han patit molt. No serà un any fàcil per a nosaltres, podem tenir un problema", va dir Míchel sobre la planificació de la temporada vinent. Aquestes paraules haurien d'haver sonat a les oficines de l'Union Berlín ara fa un any, quan es van classificar per primer cop en la seva història a la Lliga de Campions.

L'equip alemany es va reforçar amb fitxatges estel·lars com la llegenda del Juventus Leonardo Bonucci, que va acabar marxant al Fenerbahçe a mitja temporada, quan l'Union ja estava eliminat a Champions i coquetejava amb el descens a la lliga –actualment ja s'ha retirat–, o Datro Fofana, una jove promesa procedent del Chelsea que tampoc va durar més de mig curs. Finalment, l'Union Berlín va tancar la campanya assolint una soferta permanència de forma dramàtica gràcies a un gol a l'últim minut de l'última jornada. Pel que fa a les xifres, l'entitat berlinesa ha tancat la campanya amb un balanç negatiu de pèrdues en traspassos superior als 30 milions d'euros.

Els casos més a prop de casa

Tampoc queda gaire lluny, i menys per proximitat, l'Espanyol. En el seu penúltim descens, la temporada 2019-20, va baixar a Segona Divisió després de començar el curs disputant l'Europa League, de la qual quedarien eliminats als setzens de final davant el Wolverhampton anglès. L'anterior campanya dels blanc-i-blaus va ser molt bona i aconseguirien la setena posició, i van destacar noms com els de Borja Iglesias i Mario Hermoso, que acabarien marxant a l'estiu per xifres superiors als 25 milions d'euros. I no només jugadors, també l'entrenador, Joan Francesc Ferrer Rubi, va abandonar el club a final de temporada. L'Espanyol va reforçar-se invertint tot el que havien generat en jugadors com Raúl de Tomás, Embarba i Cabrera, entre d'altres, però tot i això la plantilla no es va adaptar bé a tants canvis i va acabar últim.

Un altre cas semblant al que ha de fer front el Girona podria ser el del Vila-real l'any 2012, que, tot i vendre Santi Cazorla, començava una temporada il·lusionant amb jugadors de renom com Giuseppe Rossi, Marcos Senna i el brasiler Nilmar, i gastant-se més de 30 milions d'euros en futbolistes que no acabarien de fer el pes. Els groguets van caure al grup de la mort de la Lliga de Campions, en què no sumarien ni un sol punt, i el desgast i el baix nivell els portaria a només fer 41 punts i consumar el seu descens a Segona en una temporada per oblidar.

El Girona, com a mínim, haurà de jugar vuit partits més respecte a la temporada anterior, i si a Míchel ja li ha costat confiar en els suplents no li quedarà més remei que utilitzar més el fons d'armari. De fet, ja va haver-hi un tram en què es van acumular les baixes en defensa i com que no tenia gran profunditat de plantilla el tècnic va haver de recórrera a jugadors del filial com Antal o utilitzar Arnau de central, que ha tingut poc protagonisme aquest curs. ¿Podrà el Girona confeccionar una plantilla competitiva altre cop i seguir fent història?